login
Inicia sessió

register
Registra't

Res gran s'ha fet al món sense passió, princesa.

Abraçam

M'encanta que m’abraces com tu només saps fer-ho, molt millor que com deixava que ho feren algunes persones, molt de tant en tant. Sense pressa, d’una manera que pareix parar el temps. 

Poc després de que ho feres per primera vegada, me’n vaig adonar que amb tu no van aparèixer les ganes de fugir, que al teu costat només pense en quedar-me tota l'estona.

I llavors, m’envaeix la calma, aquesta calma que ho absorbeix tot, que em plena. Es fica en els petons, quan en els donem lents. La calma que ens envolta quan ens mirem. 

Gràcies a tu me n’he adonat que ser feliç també pot ser curar la tristesa fent somriure a una altra persona. He esbrinat que l'amor és treure'ns les cicatrius, llençar-les a terra i construir sobre elles.

Perquè sense tu l'insomni s’ha convertit en pols i ara no tindria sentit anar a dormir tard sense l'esperança de veure’m reflectida, al matí, en els teus ulls.

Així que " Queda't amb mi", et dic

Comentaris (1)16-04-2014 12:54:39Pessigolles 030414

Un pas avant, dos arrere.

No se si estic preparada per una cosa així. Sempre he viscut atrapada en el passat.

Les mateixes persones, les mateixes cares, els mateixos gestos i el gust les mateixos llabis.

M'estic impedint avançar jo matèixa, perquè tenia una vida construida al voltant d'algú i encara que ja no estiga, estic lluitant en contra d'aquesta idea per a continuar sent qui soc.

Bé, o ho estava.

Perquè de repent passa alguna cosa (o algú) que et fa pensar en la possibilitat d'oblidar-te d'allìò que et reté.

Potser un dia et despertes pel matí i veus que allò que pensaves que passaria. no va a succeir, i tens que continuar endavant.

Potser apareix una persona, algú nou amb qui connectes automàticament i tens por.

Si, jo sempre tinc por.

Soc una maleïda poruga que s'amaga darrere la màscara d'una persona aparentment valenta.

Doncs bé, en aquell moment, tornes a sentir-te viva, capaç de tornar a sentir, de tornar a estimar. 

Però la por volta al teu voltant.

L'eterna batalla entre raó i cor, sabeu?

La raó et diu que només és una persona més, que t'estas muntant una pel·lícula digna d'un Òscar, que pares ja d'una santa vegada de comportar-te com una puta cria, joder!

I mentrestant, el cor, el teu cor que pareix que ja te prou fonçes com per a tornar a fer de les seves, et diu que endavant, que qui no arrisca no guanya, que pot ser meravellós tot plegat i tu...

No pots parar de rumiar. 

No pots dir-li l'autèntica veritat: Que estàs feta miques, que t'havien trencat el cor i que encara que intenti arreglar-lo, només l'he aconseguit cosir amb la meva capacitat per ser freda.

No va en mi això de pensar amb algú d'aquesta manera tant ràpidament.

Sóc bona evitant els sentiments i evintant nugar-me a res. Ja fa un any que estic amagant tot el que puc sentir baix un llençol dindiferència.

No em puc permetre estar vulnerable altra vegada, si és que potser un dia deixi de ser-ho.

No vull esbrinar-ho, no necessito saber, no puc arriscar-me.

La que haura de lluitar amb això sóc jo.

Sempre és així. Sóc fràgil, i quan em trenque, m'acabo tallant amb els mateixos trossos que em componen, i no creguis que és masoquisme, és més aviat la meva manera de sobreviure.

Si no estàs disposat a fer de mi la persona que et fa veure el món d'una manera més senzilla,. hauries d'allunyar-te.

T'ho dic ara, fes-ho ara.

Aquest és el moment, ara no et necessito però si et quedes, és probable comenci a fer-ho.

Però si decideixes quedar-te (i lamentablement, vull que ho facis) ajuda'm a sortir d'aquest infern.

Ajudam com ningú ho ha fet abans.

Et prometo que valdrà la pena.

Comentaris (2)23-03-2014 23:52:55Stand By

Tota la vida.

Quan estiguis llest.

Quan ja no et quedi res pendent del passat.

Quan trobis el que has estat buscant.

Quan et decideixis, aquí estaré.

Vull que estiguis segur que estàs fent el que realment vols fer. 

 

Necessito puguis venir a mi, i estar segur que és la decisió correcta. Si no és així, encara que no ho facis, d'alguna manera jo seré sempre teva, i tu seràs sempre meu, estem units d'una manera que ens supera.

Et vas tornar part de mi.

 

Em vas explicar totes les teves pors, em vas deixar conèixer els teus dimonis i tot i així t'estimo, perquè aquest és el veritable afecte, el que va més enllà del superficial, el que cala els ossos, el que s'alimenta del dolent també.

 

Vull que tornis si m'estimes com dius, sense excuses, només sent tu. Si t'animéssis a ser feliç amb mi, podria tornar a creure que l'amor si pot durar.

I si no et decideixes, si mai és suficient perquè prenguis el coratge i donis un pas endavant, tens que saber que mai vaig voler alguna cosa tant, mai vaig pensar que algú pogués tenir-me d'aquesta manera.

No vull estar esperant, però sense voler ho faig, la teva gravetat m'atrau i em porta a llocs que no sabia que podia conèixer.

Vull que sàpigues que si vols, et mereixes i pots ser feliç. I si em preguntes, m'agradaria veure't ser feliç al meu costat, tota la vida.

Comentaris (3)06-03-2014 01:39:56De veritat estem bojos VIII, Recaigudes 070209

Poca autoestima i somnis que et deixen amb sensacions estranyes.

Part I: Poca autoestima.

Fa molt de temps que li estic donant voltes a la mateixa idea.

Quan vaig començar a escriure aquest blog-racóondescarregarlamevadiarreamental era una persona dolenta.

No d'aquelles que van pel món provocant altercats, ni elaborant conspiracions per a destruir a qualsevol heroi de còmic, sinó una d'aquelles persones que juguen amb els sentiments de la gent, que manipula, que no dubta en passar-li per damunt a la gent encara que se l’estimen i ho donen tot per ella, per tal d’aconseguir el que vol (no se si m’explique...)

Però llavors tenia alguna cosa, algun nosequé que feia que els nois s’enamoressin de mi i aquest sentiment els durés per moltes putades que els fera. Tenia “xispa”. Digueu-li carisma, “don de gentes” o jo que se... BOTONS!

En resum, jo en certa manera, feia que totes les meves passes ressonessin allà on anés, m’ho tenia molt cregut i sabia que podia tenir el que volgués només posant-li un poc de interes. Era com aquella llum que atreu als mosquits, encara que els acaba cremant.

Però sabeu què? La vida acaba per ficar-te al teu lloc i digueu-li Karma o força divina... però per una sèrie d’esdeveniments ara soc una altra persona.

Ara me n’he adonat que per ser maquiavèl·lica he perdut al noi amb el que vull passar la resta de la meva vida. Ara ell esta amb una altra, i jo no puc parar de preguntar-me si ell encara està disposat a estimar-me i casar-se amb mi.

Semblarà ridícul per a vosaltres que una personeta amb només 19 anys es plantege casar-se, però és així.

No estic parlant de casar-me en el sentit estricte de la paraula, sinó en crear una relació perenne, a l’estil dels avis de la pel·lícula d’UP.

Dons bé, aquí estic jo, jo i les meves anades d’olla, passant-me nits i dies rumiant sobre si ell pot arribar a estimar-la tant com em va estimar a mi, si m’oblidarà en breus o ja ho ha fet, si en segueix tenint en compte encara que jo estiga lluny d’ell i a ella la puga veure tots els dies...

Ostia!

Ja ho veieu, soc tota inseguretat.

Em passo els dies pensant “Talleu ja, copón” al igual que una nena malcriada, i això ja em comença a fer por, ja comená a rallar l’absurd.

Perquè servidora, sempre ha segut una persona independent.

Em passo els dies preguntant a amics si ella és més maca que jo i la veritat, quan m’animen amb comentaris que intenten treu-me somriures me’n dono compte del valor incalculable de la gent que em rodeja.

La meva autoestima s’ha jubilat, ho sé, però crec que dins meu es troba amagada l’ànsia de canviar.

I sé que molts penseu que no està bé canviar per algú que en aquests moments no et té amb compte, però se que ell es mereix això i molt més. Se que jo li he fallat molts cops i ell segueix aquí.

Així que prepareu-vos.

Pense tornar a aconseguir el que em propose.


 

Part II: Somnis que et deixen amb sensacions estranyes.

No heu conegut mai a algú que us atrau, us fascina, us ha fet cometre mil bogeries, us ha fet actuar com uns estúpids... Algú pel qui heu get coses que mai faríeu, perquè estan fora dels vostres límits, del que enteneu per “El joc de la seducció”?

Sé molt bé que sento per cada persona, per cada noi del que estic o he estat enamorada, el que passa és que a l’hora de expressar-me soc un caos.

Us estic parlant d’algú per qui mataríeu si us digueren que així podríeu tenir una relació normal amb ell.

Algú que coneixeu ben poc, però que en canvi coneixeu al detall la seva manera de moure’s.

Algú que sempre teniu a la boca i al pensament, no podeu parar de pensar en ell ni de contar-li a la gent la vostra història.

Perquè és la història més bonica del món.

Doncs bé, jo tinc a eixe personatge en la meva vida.

Potser el veig una o dues vegades cada mes o a vegades ni això. No tinc noticies d’ell en el meu dia a dia, ni tan sols m’atreveixo a parlar-lo si algun dia me’l trobe cara a cara però fora de context.

Només puc acostar-me i dirigir-li paraula quan me’l trobo de festa i amb cert grau d’alcohol en sang.

Fa tant de temps que va la broma que ja ni se perquè continue amb aquest joc.

Però aquí estic, jugant com una maldestre, com bonament se.

Després de quasi cinc anys, la cosa no ha canviat gens des del primer dia.

Potser ja coneixem les tàctiques de joc de l’altre i tenim algunes frases patentades com el “Sempre acabem igual” però res més.

Tot es basa en l’Etern Retorn.

-Ens veiem després d’uns mesos sense tenir noticies de l’altre.

-Mirades, gestos i alguna que altra rialla

-Ens intentem estimar, les nits de festa, durant un cert període de temps.

-“Tu i jo hauríem de quedar un altre dia, a soles”

-Una petita esperança de que aquesta vegada tot pot ser diferent

-Rumie, rumie i rumie

-”Mai compleixes el que promets”

-S’acaben les mirades, els gestos i les rialles.

-Tornem al pas 1.

 

Però de vegades, només de vegades, passa alguna cosa que t’anima a continuar endavant.

Veus que la gent madura i creus que ell també ho farà, veus que la gent comença a tenir parella i creus que ell pot estar plantejant-se estimar-te de debò. Veus que la gent surt menys, que te’l trobes cada vegada amb menys freqüència, i creus que la pròxima vegada que us vegeu serà la definitiva.

Creus, creus i creus.

I encara que saps molt bé amb qui vols passar la resta de la teva vida, donaries el que fos per estar una temporada al costat d’aquesta bala perduda que no es deixa estimar.

Perquè totes les dones volem això, canviar a un rebel nat.

 

I llavors arriba un dia, un dia que el somies.

I no es un somni com els altres, en el que només feu que jugar, com sempre.

Aquesta vegada somies amb que has aconseguit tenir amb ell allò que, en efecte, només amb somnis haguessis imaginat tindre.

I te n’adones que no es real, i vols parar el moment, o allargar-lo fins l’eternitat.

Vols que sigui real d’una vegada per totes.

Prems els ulls amb força per no despertar, no vols renunciar a aquesta “realitat”.

Però finalment no pots retenir més el somni i acabes obrint els ulls.

Avui el tindràs tot el dia al cap i ho saps.

 

Però a la vegada penses:

Significarà aquest somni que tots dos estem preparats?

 

 

(Hola! No sé si us n’heu adonat de que al lateral esquerre he posat una espècie de xat, si voleu entrentenir-vos o deixar algun comentari sou lliures, sinó ja sabeu que visite l’ask al menys una vegada al dia.



Gràcies per fer de les meves rallades mentals una cosa vostra)


 

Comentaris (1)23-02-2014 02:31:25De veritat estem bojos VIII, Recaigudes 070209

Punt i primcipi de viure sense tu.

Supose que és més senzill així. No?

 

Serà per això que ja no sento amargor, ni pateixo per la seva decisió.

M'he limitat a acceptar que així és com son i seran les coses. Ell farà la seva vida i jo he de refer la meva.

No diré que va a ser fàcil arribar fins on vull arribar, i si vos dic la verotat, tampoc se quin és el meu objectiu.

Nomes vull que una paraula surti de la descripció que puc fer de mi mateixa.

Inestable.

Encara sense saber si intentar convencerme de que això d'assimilar que hauré de viure sense tu significa estar enfonsada o molt amunt.

No puc negar que de tant en tant, ja no tant com abans, en besar altres llavis, tanco els ulls i m'imagino que és ell, i quan els obro, recordo que això mai passarà.

Tinc la mala sensació que mai em trauré del meu cap el seu maleït nom, que el xocarà amb les meves idees i les envairà quan cregui que ja ho tinc tot superat i en ordre.

Crec que recordar m'allunya de qualsevol sentiment intens, perquè tinc por que facin el mateix que vas fer amb mi.

No vull que ningú em convenci que val la pena ser estimat, i que després em deixi i injustament pretengui que tot pot ser oblidat.

No vull ser una altra vegada la que surti amb el cor trencat, no vull haver de pagar el compte i ser l'encarregada d'apagar el foc de les espelmes que un dia els dos vam encendre.

Comentaris (2)16-02-2014 07:19:08De veritat estem bojos VIII, Recaigudes 070209

Digue'm on tinc que firmar per passar la resta de la meva vida amb tu.

La societat ens intenta inculcar des de petits que l'unic objectiu, l'objectiu primordial d'aquesta vida, es trobar a la teva mitja taronja i només llavors podràs ser feliç.

 

I durant molt de temps, jo vaig caure en la trampa. Vaig besar milers de granotes esperant trobar al desitjat princep blau.

 

Però el jo no contava amb que un dia m'aixecaría del llit i me n'adonaria que he estat cega tot aquest temps.

 

Per fi vaig arribar a la conclusió de per què totes les meves relacions fracassaven: El meu prìncep blau estava amb mi des del principi.

Si, senyores i senyors. Després de tant de temps me n'he adonat de que la persona amb qui vull passar la resta de la meva vida, és també la persona a la que vaig besar per primer cop.

Ell, es una mescla entre millor amic i princep blau. És comprensió i amor incondicional. Ell m'ha demostrat que després de tant de temps pots mirar a una persona als ull i enamorar-te d'ella altre cop.

 

Gràcies a ell he descobert que les millors històries d'amor néixen d'inprevist i duren tota l'eternitat. Aquestes histories tenen altibaixos, terceres persones i moltissim villans, però tenen com a "moraleja" el simple fet de saber que si dues persones, any rere any, no poden deixar de dubtar quan veuen a l'altra persona, esque estan destinades a estar juntes.

I jo, ara, vull que tots us tapeu els ulls, perquè m'agradaría parlar amb ell asoles.

 

"Veuras,  Xavi, sé que jo no he tingut tan clar com tu, des del primer moment, que volia passar la resta de la meva vida amb la teva companyia... Però saps que? Gràcies a aquest temps que ens hem donat, he pogut créixer com a persona i forjar uns valors ben solids, els quals m'ajudaran a estimar-te cada dia un poc més. Gràcies a això he apres el significar de la paraula "perdre" i el valor de la paraula "recuperar". Gràcies a tu he aprés a estimar, i a no tindre por del futur, sempre que sigui amb tu. No et mentiria si et digues que si algú em dones els papers per a passar la resta de la meva vida am  tu, els firmaria sense dubtar. Perque tu ets tot el que vull, tu ets tot el que la vida em pot donar. T'estime com mai he estimat a ningú i això no canviarà mai, per moltes persones que entren en la meva vida".

 

Feliç 5é aniversari, vida meua.

 

Avui, brinde per un futur amb tu.

 

T'estimo.

Comentaris (2)07-02-2014 01:05:59Recaigudes 070209

El poc que sé de “La noia amb ulls de gat”

 

La noia amb ulls de gat es diu Alba, i va néixer un 16 d’Agost de l’any 94. Va viure fins als 18 anys en un petit poble de la Comunitat Valenciana, anomenat La Jana, rodejada de persones que l’estimaven i intentant que la seva raresa interior passés inadvertida entre persones que consideraven que tot allò que es sortia de la normalitat era qüestió de burla.

 

Però no cregueu que no va ser feliç, eh? Ella tenia alguna cosa especial, alguna cosa que va aconseguir que tot aquell que la coneixia desenvolupés certa simpatia cap a ella. Tenia ganes de viure, de treure somriures i de fer feliç a la gent, i si, es pot dir que està en procés per a aconseguir-ho. Ara mateix es troba vivint a Tarragona, estudiant treball social.

 

Pel que fa a la seva manera de ser, sempre intenta que la gent que la rodeja sigui feliç. Els seus amics i la seva família son els primers, i no dubta dues vegades a l’hora de defensar-los. Es podria dir que és extrovertida, però en realitat és la timidesa personalitzada, li costa molt treure conversació a aquells que no coneix, però agafa confiança molt ràpidament,

 

Li costa molt expressar els seus sentiments, potser per això mai han funcionat les seves relacions. Molta gent diu que el seu cor és com el gel, però no saben que a voltes fa vertaders esforços per a aguantar les llàgrimes, perquè si alguna cosa odia de debó, és que la vegin plorar.

 

També té coses roïnes, com ara que li pega voltes a tot, que a “cabuda” no la guanya ningú i que quan hi ha un enfrontament es passa de la ratlla. Perquè si, perquè sempre té alguna resposta sarcàstica per a defensar-se. Suposo que sempre està a la defensiva perquè té por que li fagen mal.

 

A voltes pot parèixer pedant, però res més lluny de la seva intenció, perquè la seva autoestima està molt molt molt per davall d’això.

 

Ella sempre creu que no és bona en res, però la veritat és que es sap les lletres de milers de cançons i té facilitat per memoritzar anècdotes o dades curioses.

 

Una altra cosa que em crida l’atenció d’ella és la seva manera de vestir. Sempre porta alguna peça de roba curiosa, perquè li encanta cridar l’atenció en aquest aspecte. No li agrada que la gent es limite a posar-se el que les grans empreses obliguen a posar-se. A més, té una obsessió pels barrets, que quasi ratlla l’exentricisme.

 

Sempre li han fascinat les modificacions corporals, ja sabeu, els pièrcings i els tatuatges. Sempre ha tingut la “tradició” de fer-se’n un per cada moment en la seva vida que creia que li havia marcat l’ànima. Ha arribat a portar-ne 8, però com totes les ferides, aquests pièrcings i el que significaven han cicatritzat, però hi ha una cosa que recordarà sempre, i que, per sort o per desgràcia, no cicatritzarà mai, per això ho portat tatuat a la monyica.

 

 

Està enamorada de Rafa Pons i de El niño de la hipoteca, encara que somia amb una altra espècie d’amor. Un amor amable i a la vegada salvatge, com el de Els Amants de Estellés. Una mescla de complicitat i passió d’aquelles que duren segles. Sabeu que vull dir? “Algú intel·ligent amb qui riure com a inútils”.

 

I sobre això, sobre l’amor, té milions de coses que dir, així com teories i supòsits i sobretot, un somni que espera compartir amb la persona indicada.

 

 

Per a més preguntes, a l’esquerra teniu l’ask.

Comentaris (4)21-01-2014 00:40:02El meu jo en estat pur

Ask.

Bé, no tinc molt que escriure. Només volia donar-vos les gràcies per als que em feu preguntes i em doneu consells per l'ask. Aquí deixo l'enllaç del meu prefil per a que vejeu les respostes (el posaré a la part esquerra del blog també, juntament amb el facebook, twitter i tumblr, per si us animeu a seguir-me)

http://ask.fm/SrtaEntelequia

 

La veritat m'ha fet molta il.lusió veure que no deixe els meus escrits en internet en va.

 

Ah! A l'usuari que m'ha dit per l'ask que faja un text presentant-me, serà el pròxin que escriuré. Gràcies per la idea.

 

UNA ABRAÇADA A TOTS!

Comentaris (0)17-01-2014 21:47:30El meu jo en estat pur

Algú intel.ligent, amb qui riure com a idiotes.

Algú va deixar en el meu ask, una suggerència per a un article. Em demanava un escrit tipus conversació. Així que ara intentaré fer alguna cosa al respecte. 

Si teniu més suggerencies, perguntes o simplement alguna cosa que dir-me (com maleïr-me, que algu ja ho ha fet) doncs ja sabeu

 

<----AHÍ!


-Mai he sigut una persona fàcil. Sempre quedava com la mala de la pel.lícula en totes les meves relacions. Em cansava de fer veure que estimava, em cansava fins al punt que no podía més i l'altra persona m'irritava, moltissim, no podía ni sentir-la respirar...

 

-A qué ve això ara? Saps que no m'agrada parlar d'aquestes coses. No tinc sentiments, recordes? Només em limite a fer comentaris absurds i alguna altra crítica sobre tot en general. Si vols parlar de sentiments, busca't algú altre.

 

-Eh, espera. Podría parlar això amb algunes persones, però no tindria el mateix efecte, per favor, queda't una estona, necessite parlar això amb tu.


-Que vas a dir-me? Vas a soltar-me un monòleg sobre com de màrtir ets? Sobre com de difícil es ser algú incapaç de sentir amor cap a un altre ésser? Vas a dir-me aixo? Doncs no fa falta que perguis més el temps. Sé perfectament que és això. Jo estic aquí per a treure't de l'aborriment, per a treure't de polleguera i fer-te enfadar amb algún comentari inoportú. Res més. 


-Vols fer el favor de callar una estona? Només vull donar-te les gràcies. Tú vas aparèixer en el moment idoni. Estava perduda mentalment i això començava a deixar emprempta en el meu aspecte. Però gràcies a la teva manera de dir les coses, a aquesta manera tan especial que tens de ser cruel amb mi, em vas ajudar a trobar-,me una vegada més. Pots dir que et una persona sense sentiments, però jo no et crec. Vas aconseguir el que ningú ha acoseguit mai: Fer que somie nit i dia amb una simple paraula bonica teva. T'ho pots creure? Ara m'estic tornant una noia un poc sensiblera... Ara només vull entendre't, saber tot el que penses. Sonarà egoista, però vull formar part de la teva vida, i no des d'un segon plà. No sé com puc fer-ho, ni a quin Déu he de resar per a aconseguir-ho però em moriria per un sol "m'agrades". Em quede petrificada quan elñs teus ulls verdosos em miren, i no puc parar de pensar el gust que té la teva boca. Potser creus que no ets bo per a mi, però crec que no hi ha ningú que em faça tan feliç com tu. Estic pensant constantment que dir-te i com dir-tho i quan ho faig, al cap d'uns instants penso... COm puc ser tan inútil. Bé, no sé... no sé que vull dir amb tot això... Supose que tu has fet que arribe al punt que tota ment perturbada com la meva tem. Potser dir-te que t'estimo és una bojeria, però mataría per a que siguessis tú qui s'enfrentés als meus dimonis, o simplement, convigués amb ells.


 

(A la persona que m'ho va demanar, sento decepcionar-te si no era el que buscaves, intentaré fer una cosa millor en  un altre moment)

Comentaris (2)15-01-2014 02:03:47Stand By

Somiar és gràtis.

A vegades m'agradaría que succeís.

QUe t'aixequessis un dia i que la teva forma de sentir(me) hagués canviat per complet.

El que realment vull dir és que fa quasi cinc anys que aquesta història fa començar, i tu i jo exemplifiquen perfectament la teoríade l'etern retorn.

Ja saps: Ens estimem de nou una nit, ho fam més o menys rutinari i, quan estem a punt de estimar-nos de forma duradera... PUM! tot s'esvaeix.

Llavors, sóc jo la que queda com una esclava dels teus petons i tu  com un cabró sense sentiments.

 

No saps la de vegades que li he demanat al cel que un dia t'aixquessis i que hagués passat alguna cosa.

La veritat no sé el que, alguna cosa, qualsevol, que fes que te n'adonessis de que jo soc la persona idònia per a tu.

Que et possesssis a rumiar i diguessis: "Joder, me l'estimo i no vull estar amb ningú més. Ella m'ha fet feliç moltes nits i vull que aquesta felicitat duri per sempre".

Moltes persones somien amb que demà els toqui la grossa de Nadal, la meva lotería seríes tu.

Perque jo aposto, dia si dia també, a que aquesta vegada serà la de debó, la definitiva.

Et defense, et faig quedar com el bó de la pel.lícula i al final, res. 

Temps malgastat.

 

Tant difícil seria intentar-ho?

 

No et demane molt. 

 

Parlar menys, barallar-nos menys, intentar estimar-nos.

 

Quedar els caps de setmana per anar a fer un tomb o malgastar les hores junts.

Coneixer-nos poc a poc i intentar ser un.

 

Despeta't, intenta intentar-ho.

Obri els ulls.

 

He estat aquí molt de tems, intentant deixar una petjada en el teu inquebantable cor.

 

Fes que tots aquests esforços no siguen en va.

 

Demane al cel, una vegada més, que demà et despertes i penses en mi, per a que tot començe a ser diferent.

Comentaris (3)22-12-2013 01:41:25De veritat estem bojos VIII

Trobar(te) a faltar.

Sempre he recordat a la gent pel mateix.

 

Pels detalls, les manies, els tics i moviments.

Acabe d'estar parlant de tu, durant molta estona, amb una de les persones que estan més presents en la meva vida.

Li he estat palrant de com ens vam conéixer, de quina va ser la meva primera impressió (recordes, panoli?) i del que vaig sentir en veure't per primera vegada.

Li he parlay de que només vaig dormir una nit sola en aquell pis, perquè tu sempre m'abraçaves a les nits. Li he parlat també de quan la primera nit que jo no estava al pis, vas dormir al meu llit perquè t'agradava la meva olor.

Li he parlat dels tres segons abans del nostre primer petó, quan em vaig apartar per fer-te un poc la mà.

També li he parlat de les teves manies, la teva manera de moure't i somriure i la teva manera de parlar, sempre, amb un to de veu alta i concisa.

No m'he oblidat de dir-li que estaves constantment mossegan-te el llavi inferior i la manera amb que agarraves els objectes petits. Tampoc m'he deixat les teves dos pigues al muscle dret i la teva manera de somriure, amb la boca ben oberta. 

 

He intentat reproduïr la melodia del teu riure, però no soc gaire bona a l'hora d'interpretar simfonies amb tant sentiment. A més li he contat, fil per randa, tots els bons moments que vam passar junts, abans i durant.

 

I llavors, he tornat a trobar-te a faltar. 

 

He trobat a faltar que t'aixequessis a les 7 per esmorzar, dutxar-te i preparar-te per anar a la universitat, però que abans de creuar la porta, tornessis a l'habitació per besar-me mentre jo encara dormia.

He trobat a faltar la seguritat que em proporcionaven les teves paraules, les mateixes que podien fer desaparèixer la meva autoestima.

Però, el que més he trobat a faltar ha sigut la complicitat, la confiança dels primers dies que es va anar difuminant.

 

Tant de bo el destí fossi un poc més amable en mi i et fes tornar, de nou, com un vell amic, perquè et juro que et trobe moltissim a faltar.

Espero que puguis fer-ho algún dia.

La meva manera de ser no es tan pura sense tu.

 

Tant de bo torneu tu, i els teus maleïts detalls.

Comentaris (2)12-12-2013 01:44:06Renaixença 110912

A vegades em fas falta tu (però no el gust de la teva boca).

No crec que et pases per aquí molt a sovint, ni que et pares a pensar en algun moment de la teva vida que se n'ha fet de mi, però a voltes em fas falta.

 

A vegades trobo a faltar la manera en que veies el món i la manera en que deies les coses, mig cridant. A vegades em fa falta sentir com reies o veure la manera com et mosegaves el llavi.

 

A vegades em pregunto si penses amb el nostre passat, amb els dies i sobretot, les nits, que vam passar junts.

 

Fa més de 5 o 6 mesos que no se res de tu. No sé si has canviat, si segueixes sent tant fidel a les teves conviccions i valors o si simplement la meva estança per la teva vida et va marcar un poc.

 

No se si utilitzes el que vam passar junts per per no cometre els mateixos erros o si alguna vegada pronuncies el meu nom per a exemplificar o maleïr.

No se si recordes que alguna vegada vaig formar part de la teva vida, ni so alguna vegada ibtentes resisitir la temptació de tornar a parlar amb mi. No se si puc arribar a tornar a ser algú important.

 

Voldría dir-te que a voltes, només a voltes, et trobo a faltar i estaria disposta a fer el que sigui per tornar a formar part de la teva vida.

 

A voltes, em trague l'orgull i marque el teu número de telèfon, perquè encara el tinc guardat en la memòria.

 

A voltes em sento estúpida per tot el que et vaig fer passar i estaría tota l'eternitat demanan-te perdò.

 

A voltes, quan algú em parla malament de tu, moro un poc per dins, perquè se que la majoría no ha viscut el que vam viure nosaltres.

 

A voltes tinc por, molta por, de trobar-te inesperdadament i no poder contindre les llàgrimes.

 

A voltes crec que has marcat massa la meva vida, i tu ni tan sols ho saps.

 

Et demano, siusplau, que algun dia tornis, per poder començar de 0.

 

Perdona per ser tan dèbil i patètica, però una vegada vaig sentir que mereix lluitar per les persones que valen la pena i si tu no siguessis una d'elles, no voldría fer-ho.

Siusplau, perdona'm per no ser tan forta com tu.

 

Per favor, torna.

Comentaris (2)29-11-2013 01:36:18Renaixença 110912

La vertadera renaixença.

La veritat, mai havia sentit aquesta necessitat per algú, mai havia acceptat que era propietat d'un altre.

Suposo que vaig projectar totes les meves pors i els meus problemes en tu, vaig fer que la meva vida girés al teu voltant.

Vaig voler sentir-me útil i vaig interpretar malament la paraula "amor".

Sé que vaig cometre errors, però el més gran va ser donar per suposat que jo significava el mateix per tu.

El pitjor de tot va ser sortir de sobte d'aquesta bombolla que vaig crear.

Per fí me'n vaig donar compte de que tot el que em deia la gent era real, que no em conveníes, i no et culpo, és difícil estimar, potser un dia creus que t'estimes a algú i només és simple ànsia de companya.

L'error va ser intentar que no marxessis, lluitar per una persona que no compartía la teva manera de veure el món i, sobretot, que no et tractava com una parella, sinò com un passatemps.

No vaig a mentir-te, a vegades trobo a faltar alguna conversa, alguna dosi de realitat, moments, gestos... Totes eixes tonteríes que guardo a la memòria.

No vull admetre-ho, però em vas marcar d'una manera inexplicable i a dia d'avui encara segueix comparant certes coses amb tu, sempre seràs un exemple tant bo com dolent. I no, no vull dir-te amb tot això que encara t'estimo, ni res per l'estil, perquè a voltes, per casualitat miro fotos teves i sento que res d'això ha passat, que el meu cervell ha borrat quasi tot el que significaves per mi, a voltes pareix que mai t'he conegut.

El que vull dir-te amb tot això és que a voltes fas mal, però que encara certo certa tendresa al recordar-te.

Volia dir-te que t'he perdonat i oblidar els mals moments i espero que qualsevol dia tu faces el mateix i esborris el rencor. Sempre seras algu important, a les bones i a les dolentes, encara que ja no estigues aquí.

Jo estaré disposada a ajudar-te sempre, si un dia decideixes tornar.

Fins prompte, darling.

Comentaris (2)20-11-2013 03:10:11Renaixença 110912

T'agafo la mà

Encara que no sigui de forma tangible, encara que no sentis la meva pell tocant la teva.

T'agafo la mà encara que encara que ens haguem fet mal, perquè així funciona l'amor.

L'amor perdura i travessa fins i tot quan les persones que s'estimen es fan mal, encara que passi el temps.

T'agafo la mà, encara vaig ser jo la que et va deixar anar en primer lloc.

Però torno a prendre't la mà per tot aquest temps que t'he estimat, per aquests dies en que, en silenci, tu també ho vas fer.

Per totes les époques junts.

T'agafo la mà perquè ets aquest noi al que quan li prenc la mà noto aquesta estranya unió de cossos diferents que s'unien més enllà de la pell.

I després, em mires i et somrius com si haguessis descobert el secret de l'existència, de la rotació de la terra, de l'univers.

Tot en una acció que ens conté i compon presos de la mà.

Et sostinc perquè potser un dels dos caurà, i no tinc por de caure amb tu, perquè es que de totes les persones que he conegut a la vida, ets de les poques que valen la pena.

Et prenc la mà perquè no em penedeixo de res, perquè per mi és un gest d'afecte, que em retorna records, que em dóna forces i en conseqüència, em salva.

 

Comentaris (5)22-10-2013 23:02:38Gràcies 051010

Tinc un t'estimo dins la gola. Quan tu vulgues, te'l regale.

La veritat, només sé que no volia que passés.

Després de tant de dolor no volia enganxar-me a res, a ningú, però llavors apareixes tu, de nou.

Ho canvies tot, absolutament tot.

Em tornes vulnerable i li dónes voltes fins i tot al irreversible.

Fins i tot a mi, un cop més.

Ja se que tu no
ho sents
, però jo sento que no vull altres petons.

Potser pensaràs que ja ho has sentit massa cops, però creu-me, en aquests moments no escriuria ni diria res del que no n'estigués completament segura.

Només sé
que em tens confosa, que em tens pensant (te)
tot el dia.

Només sé que em fa por, no sé com t'ho fas.

Penso en tot el que estimo i odie d'aquesta situació.

No és que no estigui segura del que vulgui, sinò que últimament estic mesurant les paraules, intentant plasmar perfectament el que sento.

Però a vegades intente deixar coses entre línies, perquè la meva part més fosca està guanyant-se pas i aconsegueix que la por m'estrenyi el pit.

Cada vegada em costa més i més dir-te el que sento, et demanaría que m'ajudessis, però no crec que estigues disposat a fer-ho.

M'agradaría remarcar que cada moment que passe amb tu, a cada instant que recorde la teva pell, m'exposo un poc més al risc de ser ferida.

I vull quedar-me, perquè potser mai em senti tan viva com al teu costat, però estic intentant enganxar els meus trossos, perquè quan tornem a trobar-nos, pugui demostrar-te qui soc ara.

No saps el que em costa, no cridar, no parlar, no escoltar la teva veu, no escriure't, no sentir els teus braços, no saber que passarà.

I no sé com no oblidar-me que he de oblidar-me de tot el que vam poder ser, perquè no puc, no vull deixar-te anar.

No vull ser una altra covard que no va lluitar.

Vull estar bé perquè puguem trobar la manera de solucionar el desastre que vaig ocasionar.

Encara que, com diu el gran Sabina:

"Y si es mejor quererte sin permiso, con rabia y al contado, yo te querré como jamás te quiso quien más te haya marcado"

 

Comentaris (4)31-07-2013 00:44:49Gràcies 051010, Stand By

Pàgines: 12345622  <>