login
Inicia sessió

register
Registra't

Res gran s'ha fet al món sense passió, princesa.

El poc que sé de “La noia amb ulls de gat”

La noia amb ulls de gat es diu Alba, i va néixer un 16 d’Agost de l’any 94. Va viure fins als 18 anys en un petit poble de la Comunitat Valenciana, anomenat La Jana, rodejada de persones que l’estimaven i intentant que la seva raresa interior passés inadvertida entre persones que consideraven que tot allò que es sortia de la normalitat era qüestió de burla.

Però no cregueu que no va ser feliç, eh? Ella tenia alguna cosa especial, alguna cosa que va aconseguir que tot aquell que la coneixia desenvolupés certa simpatia cap a ella. Tenia ganes de viure, de treure somriures i de fer feliç a la gent, i si, es pot dir que està en procés per a aconseguir-ho. Ara mateix es troba vivint a Tarragona, estudiant treball social.

Pel que fa a la seva manera de ser, sempre intenta que la gent que la rodeja sigui feliç. Els seus amics i la seva família son els primers, i no dubta dues vegades a l’hora de defensar-los. Es podria dir que és extrovertida, però en realitat és la timidesa personalitzada, li costa molt treure conversació a aquells que no coneix, però agafa confiança molt ràpidament,

Li costa molt expressar els seus sentiments, potser per això mai han funcionat les seves relacions. Molta gent diu que el seu cor és com el gel, però no saben que a voltes fa vertaders esforços per a aguantar les llàgrimes, perquè si alguna cosa odia de debó, és que la vegin plorar.

També té coses roïnes, com ara que li pega voltes a tot, que a “cabuda” no la guanya ningú i que quan hi ha un enfrontament es passa de la ratlla. Perquè si, perquè sempre té alguna resposta sarcàstica per a defensar-se. Suposo que sempre està a la defensiva perquè té por que li fagen mal.

A voltes pot parèixer pedant, però res més lluny de la seva intenció, perquè la seva autoestima està molt molt molt per davall d’això.

Ella sempre creu que no és bona en res, però la veritat és que es sap les lletres de milers de cançons i té facilitat per memoritzar anècdotes o dades curioses.

Una altra cosa que em crida l’atenció d’ella és la seva manera de vestir. Sempre porta alguna peça de roba curiosa, perquè li encanta cridar l’atenció en aquest aspecte. No li agrada que la gent es limite a posar-se el que les grans empreses obliguen a posar-se. A més, té una obsessió pels barrets, que quasi ratlla l’exentricisme.

Sempre li han fascinat les modificacions corporals, ja sabeu, els pièrcings i els tatuatges. Sempre ha tingut la “tradició” de fer-se’n un per cada moment en la seva vida que creia que li havia marcat l’ànima. Ha arribat a portar-ne 8, però com totes les ferides, aquests pièrcings i el que significaven han cicatritzat, però hi ha una cosa que recordarà sempre, i que, per sort o per desgràcia, no cicatritzarà mai, per això ho portat tatuat a la monyica.

Està enamorada de Rafa Pons i de El niño de la hipoteca, encara que somia amb una altra espècie d’amor. Un amor amable i a la vegada salvatge, com el de Els Amants de Estellés. Una mescla de complicitat i passió d’aquelles que duren segles. Sabeu que vull dir? “Algú intel·ligent amb qui riure com a inútils”.

I sobre això, sobre l’amor, té milions de coses que dir, així com teories i supòsits i sobretot, un somni que espera compartir amb la persona indicada.

Per a més preguntes, a l’esquerra teniu l’ask.

Comentaris (4)21-01-2014 00:40:02El meu jo en estat pur

Ask.

Bé, no tinc molt que escriure. Només volia donar-vos les gràcies per als que em feu preguntes i em doneu consells per l'ask. Aquí deixo l'enllaç del meu prefil per a que vejeu les respostes (el posaré a la part esquerra del blog també, juntament amb el facebook, twitter i tumblr, per si us animeu a seguir-me)

http://ask.fm/SrtaEntelequia

La veritat m'ha fet molta il.lusió veure que no deixe els meus escrits en internet en va.

Ah! A l'usuari que m'ha dit per l'ask que faja un text presentant-me, serà el pròxin que escriuré. Gràcies per la idea.

UNA ABRAÇADA A TOTS!

Comentaris (0)17-01-2014 21:47:30El meu jo en estat pur

Algú intel.ligent, amb qui riure com a idiotes.

Algú va deixar en el meu ask, una suggerència per a un article. Em demanava un escrit tipus conversació. Així que ara intentaré fer alguna cosa al respecte.

Si teniu més suggerencies, perguntes o simplement alguna cosa que dir-me (com maleïr-me, que algu ja ho ha fet) doncs ja sabeu

<----AHÍ!


-Mai he sigut una persona fàcil. Sempre quedava com la mala de la pel.lícula en totes les meves relacions. Em cansava de fer veure que estimava, em cansava fins al punt que no podía més i l'altra persona m'irritava, moltissim, no podía ni sentir-la respirar...

-A qué ve això ara? Saps que no m'agrada parlar d'aquestes coses. No tinc sentiments, recordes? Només em limite a fer comentaris absurds i alguna altra crítica sobre tot en general. Si vols parlar de sentiments, busca't algú altre.

-Eh, espera. Podría parlar això amb algunes persones, però no tindria el mateix efecte, per favor, queda't una estona, necessite parlar això amb tu.


-Que vas a dir-me? Vas a soltar-me un monòleg sobre com de màrtir ets? Sobre com de difícil es ser algú incapaç de sentir amor cap a un altre ésser? Vas a dir-me aixo? Doncs no fa falta que perguis més el temps. Sé perfectament que és això. Jo estic aquí per a treure't de l'aborriment, per a treure't de polleguera i fer-te enfadar amb algún comentari inoportú. Res més.


-Vols fer el favor de callar una estona? Només vull donar-te les gràcies. Tú vas aparèixer en el moment idoni. Estava perduda mentalment i això començava a deixar emprempta en el meu aspecte. Però gràcies a la teva manera de dir les coses, a aquesta manera tan especial que tens de ser cruel amb mi, em vas ajudar a trobar-,me una vegada més. Pots dir que et una persona sense sentiments, però jo no et crec. Vas aconseguir el que ningú ha acoseguit mai: Fer que somie nit i dia amb una simple paraula bonica teva. T'ho pots creure? Ara m'estic tornant una noia un poc sensiblera... Ara només vull entendre't, saber tot el que penses. Sonarà egoista, però vull formar part de la teva vida, i no des d'un segon plà. No sé com puc fer-ho, ni a quin Déu he de resar per a aconseguir-ho però em moriria per un sol "m'agrades". Em quede petrificada quan elñs teus ulls verdosos em miren, i no puc parar de pensar el gust que té la teva boca. Potser creus que no ets bo per a mi, però crec que no hi ha ningú que em faça tan feliç com tu. Estic pensant constantment que dir-te i com dir-tho i quan ho faig, al cap d'uns instants penso... COm puc ser tan inútil. Bé, no sé... no sé que vull dir amb tot això... Supose que tu has fet que arribe al punt que tota ment perturbada com la meva tem. Potser dir-te que t'estimo és una bojeria, però mataría per a que siguessis tú qui s'enfrentés als meus dimonis, o simplement, convigués amb ells.


(A la persona que m'ho va demanar, sento decepcionar-te si no era el que buscaves, intentaré fer una cosa millor en un altre moment)

Comentaris (2)15-01-2014 02:03:47Stand By

Somiar és gràtis.

A vegades m'agradaría que succeís.

QUe t'aixequessis un dia i que la teva forma de sentir(me) hagués canviat per complet.

El que realment vull dir és que fa quasi cinc anys que aquesta història fa començar, i tu i jo exemplifiquen perfectament la teoríade l'etern retorn.

Ja saps: Ens estimem de nou una nit, ho fam més o menys rutinari i, quan estem a punt de estimar-nos de forma duradera... PUM! tot s'esvaeix.

Llavors, sóc jo la que queda com una esclava dels teus petons i tu com un cabró sense sentiments.

No saps la de vegades que li he demanat al cel que un dia t'aixquessis i que hagués passat alguna cosa.

La veritat no sé el que, alguna cosa, qualsevol, que fes que te n'adonessis de que jo soc la persona idònia per a tu.

Que et possesssis a rumiar i diguessis: "Joder, me l'estimo i no vull estar amb ningú més. Ella m'ha fet feliç moltes nits i vull que aquesta felicitat duri per sempre".

Moltes persones somien amb que demà els toqui la grossa de Nadal, la meva lotería seríes tu.

Perque jo aposto, dia si dia també, a que aquesta vegada serà la de debó, la definitiva.

Et defense, et faig quedar com el bó de la pel.lícula i al final, res.

Temps malgastat.

Tant difícil seria intentar-ho?

No et demane molt.

Parlar menys, barallar-nos menys, intentar estimar-nos.

Quedar els caps de setmana per anar a fer un tomb o malgastar les hores junts.

Coneixer-nos poc a poc i intentar ser un.

Despeta't, intenta intentar-ho.

Obri els ulls.

He estat aquí molt de tems, intentant deixar una petjada en el teu inquebantable cor.

Fes que tots aquests esforços no siguen en va.

Demane al cel, una vegada més, que demà et despertes i penses en mi, per a que tot començe a ser diferent.

Comentaris (3)22-12-2013 01:41:25De veritat estem bojos VIII

Trobar(te) a faltar.

Sempre he recordat a la gent pel mateix.

Pels detalls, les manies, els tics i moviments.

Acabe d'estar parlant de tu, durant molta estona, amb una de les persones que estan més presents en la meva vida.

Li he estat palrant de com ens vam conéixer, de quina va ser la meva primera impressió (recordes, panoli?) i del que vaig sentir en veure't per primera vegada.

Li he parlay de que només vaig dormir una nit sola en aquell pis, perquè tu sempre m'abraçaves a les nits. Li he parlat també de quan la primera nit que jo no estava al pis, vas dormir al meu llit perquè t'agradava la meva olor.

Li he parlat dels tres segons abans del nostre primer petó, quan em vaig apartar per fer-te un poc la mà.

També li he parlat de les teves manies, la teva manera de moure't i somriure i la teva manera de parlar, sempre, amb un to de veu alta i concisa.

No m'he oblidat de dir-li que estaves constantment mossegan-te el llavi inferior i la manera amb que agarraves els objectes petits. Tampoc m'he deixat les teves dos pigues al muscle dret i la teva manera de somriure, amb la boca ben oberta.

He intentat reproduïr la melodia del teu riure, però no soc gaire bona a l'hora d'interpretar simfonies amb tant sentiment. A més li he contat, fil per randa, tots els bons moments que vam passar junts, abans i durant.

I llavors, he tornat a trobar-te a faltar.

He trobat a faltar que t'aixequessis a les 7 per esmorzar, dutxar-te i preparar-te per anar a la universitat, però que abans de creuar la porta, tornessis a l'habitació per besar-me mentre jo encara dormia.

He trobat a faltar la seguritat que em proporcionaven les teves paraules, les mateixes que podien fer desaparèixer la meva autoestima.

Però, el que més he trobat a faltar ha sigut la complicitat, la confiança dels primers dies que es va anar difuminant.

Tant de bo el destí fossi un poc més amable en mi i et fes tornar, de nou, com un vell amic, perquè et juro que et trobe moltissim a faltar.

Espero que puguis fer-ho algún dia.

La meva manera de ser no es tan pura sense tu.

Tant de bo torneu tu, i els teus maleïts detalls.

Comentaris (2)12-12-2013 01:44:06Renaixença 110912

A vegades em fas falta tu (però no el gust de la teva boca).

No crec que et pases per aquí molt a sovint, ni que et pares a pensar en algun moment de la teva vida que se n'ha fet de mi, però a voltes em fas falta.

A vegades trobo a faltar la manera en que veies el món i la manera en que deies les coses, mig cridant. A vegades em fa falta sentir com reies o veure la manera com et mosegaves el llavi.

A vegades em pregunto si penses amb el nostre passat, amb els dies i sobretot, les nits, que vam passar junts.

Fa més de 5 o 6 mesos que no se res de tu. No sé si has canviat, si segueixes sent tant fidel a les teves conviccions i valors o si simplement la meva estança per la teva vida et va marcar un poc.

No se si utilitzes el que vam passar junts per per no cometre els mateixos erros o si alguna vegada pronuncies el meu nom per a exemplificar o maleïr.

No se si recordes que alguna vegada vaig formar part de la teva vida, ni so alguna vegada ibtentes resisitir la temptació de tornar a parlar amb mi. No se si puc arribar a tornar a ser algú important.

Voldría dir-te que a voltes, només a voltes, et trobo a faltar i estaria disposta a fer el que sigui per tornar a formar part de la teva vida.

A voltes, em trague l'orgull i marque el teu número de telèfon, perquè encara el tinc guardat en la memòria.

A voltes em sento estúpida per tot el que et vaig fer passar i estaría tota l'eternitat demanan-te perdò.

A voltes, quan algú em parla malament de tu, moro un poc per dins, perquè se que la majoría no ha viscut el que vam viure nosaltres.

A voltes tinc por, molta por, de trobar-te inesperdadament i no poder contindre les llàgrimes.

A voltes crec que has marcat massa la meva vida, i tu ni tan sols ho saps.

Et demano, siusplau, que algun dia tornis, per poder començar de 0.

Perdona per ser tan dèbil i patètica, però una vegada vaig sentir que mereix lluitar per les persones que valen la pena i si tu no siguessis una d'elles, no voldría fer-ho.

Siusplau, perdona'm per no ser tan forta com tu.

Per favor, torna.

Comentaris (2)29-11-2013 01:36:18Renaixença 110912

La vertadera renaixença.

La veritat, mai havia sentit aquesta necessitat per algú, mai havia acceptat que era propietat d'un altre.

Suposo que vaig projectar totes les meves pors i els meus problemes en tu, vaig fer que la meva vida girés al teu voltant.

Vaig voler sentir-me útil i vaig interpretar malament la paraula "amor".

Sé que vaig cometre errors, però el més gran va ser donar per suposat que jo significava el mateix per tu.

El pitjor de tot va ser sortir de sobte d'aquesta bombolla que vaig crear.

Per fí me'n vaig donar compte de que tot el que em deia la gent era real, que no em conveníes, i no et culpo, és difícil estimar, potser un dia creus que t'estimes a algú i només és simple ànsia de companya.

L'error va ser intentar que no marxessis, lluitar per una persona que no compartía la teva manera de veure el món i, sobretot, que no et tractava com una parella, sinò com un passatemps.

No vaig a mentir-te, a vegades trobo a faltar alguna conversa, alguna dosi de realitat, moments, gestos... Totes eixes tonteríes que guardo a la memòria.

No vull admetre-ho, però em vas marcar d'una manera inexplicable i a dia d'avui encara segueix comparant certes coses amb tu, sempre seràs un exemple tant bo com dolent. I no, no vull dir-te amb tot això que encara t'estimo, ni res per l'estil, perquè a voltes, per casualitat miro fotos teves i sento que res d'això ha passat, que el meu cervell ha borrat quasi tot el que significaves per mi, a voltes pareix que mai t'he conegut.

El que vull dir-te amb tot això és que a voltes fas mal, però que encara certo certa tendresa al recordar-te.

Volia dir-te que t'he perdonat i oblidar els mals moments i espero que qualsevol dia tu faces el mateix i esborris el rencor. Sempre seras algu important, a les bones i a les dolentes, encara que ja no estigues aquí.

Jo estaré disposada a ajudar-te sempre, si un dia decideixes tornar.

Fins prompte, darling.

Comentaris (2)20-11-2013 03:10:11Renaixença 110912

T'agafo la mà

Encara que no sigui de forma tangible, encara que no sentis la meva pell tocant la teva.

T'agafo la mà encara que encara que ens haguem fet mal, perquè així funciona l'amor.

L'amor perdura i travessa fins i tot quan les persones que s'estimen es fan mal, encara que passi el temps.

T'agafo la mà, encara vaig ser jo la que et va deixar anar en primer lloc.

Però torno a prendre't la mà per tot aquest temps que t'he estimat, per aquests dies en que, en silenci, tu també ho vas fer.

Per totes les époques junts.

T'agafo la mà perquè ets aquest noi al que quan li prenc la mà noto aquesta estranya unió de cossos diferents que s'unien més enllà de la pell.

I després, em mires i et somrius com si haguessis descobert el secret de l'existència, de la rotació de la terra, de l'univers.

Tot en una acció que ens conté i compon presos de la mà.

Et sostinc perquè potser un dels dos caurà, i no tinc por de caure amb tu, perquè es que de totes les persones que he conegut a la vida, ets de les poques que valen la pena.

Et prenc la mà perquè no em penedeixo de res, perquè per mi és un gest d'afecte, que em retorna records, que em dóna forces i en conseqüència, em salva.

Comentaris (5)22-10-2013 23:02:38Gràcies 051010

Tinc un t'estimo dins la gola. Quan tu vulgues, te'l regale.

La veritat, només sé que no volia que passés.

Després de tant de dolor no volia enganxar-me a res, a ningú, però llavors apareixes tu, de nou.

Ho canvies tot, absolutament tot.

Em tornes vulnerable i li dónes voltes fins i tot al irreversible.

Fins i tot a mi, un cop més.

Ja se que tu no
ho sents
, però jo sento que no vull altres petons.

Potser pensaràs que ja ho has sentit massa cops, però creu-me, en aquests moments no escriuria ni diria res del que no n'estigués completament segura.

Només sé
que em tens confosa, que em tens pensant (te)
tot el dia.

Només sé que em fa por, no sé com t'ho fas.

Penso en tot el que estimo i odie d'aquesta situació.

No és que no estigui segura del que vulgui, sinò que últimament estic mesurant les paraules, intentant plasmar perfectament el que sento.

Però a vegades intente deixar coses entre línies, perquè la meva part més fosca està guanyant-se pas i aconsegueix que la por m'estrenyi el pit.

Cada vegada em costa més i més dir-te el que sento, et demanaría que m'ajudessis, però no crec que estigues disposat a fer-ho.

M'agradaría remarcar que cada moment que passe amb tu, a cada instant que recorde la teva pell, m'exposo un poc més al risc de ser ferida.

I vull quedar-me, perquè potser mai em senti tan viva com al teu costat, però estic intentant enganxar els meus trossos, perquè quan tornem a trobar-nos, pugui demostrar-te qui soc ara.

No saps el que em costa, no cridar, no parlar, no escoltar la teva veu, no escriure't, no sentir els teus braços, no saber que passarà.

I no sé com no oblidar-me que he de oblidar-me de tot el que vam poder ser, perquè no puc, no vull deixar-te anar.

No vull ser una altra covard que no va lluitar.

Vull estar bé perquè puguem trobar la manera de solucionar el desastre que vaig ocasionar.

Encara que, com diu el gran Sabina:

"Y si es mejor quererte sin permiso, con rabia y al contado, yo te querré como jamás te quiso quien más te haya marcado"

Comentaris (6)31-07-2013 00:44:49Gràcies 051010, Stand By

Un jo sincer per a tu, encant.

Saps?

Avui he llegit les captures de pantalla que vaig fer a una conversa que vam tenir quatre mesos enrere.

Quatre mesos i ja som altres persones.

Abans res era fals.

Estava molt contenta, i en un moment estava molt trista.

Em deien bipolar, vaja gilipolles.

Tots som així d'inestables, el que passa és que jo no volia amagar-t'ho.

Amb tu mai he tingut la necessitat d'amagar coses, sempre m'he manifestat a la meva manera.

Podràs dir que soc ridícula, i podràs dir que necessite atenció constant, però jo en dic ser jo.

I aquesta era jo.

Veia alguna cosa que pensava que si ho feia em sentiria millor i sense pensar-m'ho, feia el canvi.

Un exemple? He arribat a tenyir-me el pel de tants colors... inclús de blau.

Lluitava per tot, donava el meu maleït 101% i et volia a la meva manera.

Ara, he après a patir menys, a tancar el dolor amb clau, i sobreviure.

Puc passar desapercebuda.

Ja no em miro al mirall tant, crec que sóc menys coqueta i perdut part del meu encant.

Sóc més suportable potser, però per a la resta, perquè hi ha dies en què prefereixo dormir per no haver de viure amb mi mateixa.

Així puc oblidar-me de tots i de tot.

Potser he millorat, però ara he de fer-me mal per sentir alguna cosa pareguda a la felicitat, si no et tinc a prop i com ja no em trenco a riure, a voltes, trenco a plorar.

¿Per què? Per a qui?


Comentaris (2)21-07-2013 21:11:42Stand By

Deliris 2.0

. Si et soc sincera fa molt que estic rumiant que dir-te i ara... crec que soc incapaç de trobar les paraules que formen alguna frase amb sentit.. Suposo que es aquesta estranya mania meva d'intentar no mostrarme vulnerable davant la gent... Qui sap.

El que voldria dir-te és que sento alguna cosa per tu, o no... La veritat és que no sé que collons em passa amb tu i la teva presència.

Des de fa relativament poc tot el que te que veure amb tu em posa nerviosa, crec que te n'has adonat que quan estic a prop teu em cohibeixo i, si em coneguessis un poc més, veuries que deixo de ser jo. Només una persona a aconseguit transformarme d'aquesta manera tan radical i crec que, això en part, és bona senyal, perquè a mi sempre m'ha costat moltissim sentir algo paregut a "amor" (no crec que sigui la paraula idònia per al que vull vindre a explicar, però se li apareix) i amb tu crec que esta començant a fructuar aquest maleït sentiment.

Vull deixar-te clar que no et vaig veure des d'un primer moment com una possible "parella sexual", la veritat, crec que la meva primera impressió envers tu va ser un "Oh! Algú a qui tocar-li els nassos", a més, llavors jo vertader, el que ja et vaig comentar que fa pupa i eixes coses estaba decidit a demostrar-se que podia "estimar" i bé, ja saps com va acabar tot...

La veritat és que vaig començar a sentir-me atreta per tu en el moment en el que vaig notar que exercies influència sobre mi, més o menys una setmana abans que et quedessis a dormir al meu pis nou... Ja saps... quan va passar "allò" que encara no entenc perquè no has comentat mai. Suposo que te n'arrepenteixes, no et preocupes, jo també ho faria si fos tu.

I no sé si et preguntes el perquè d'aquest sentiment que resulta tan tabú per a mi... Però de totes maneres t'ho explicaré. Resulta que sempre he segut molt de cremar-me per a després sentir la refrescant brisa, entens? I tu ets com una versió millorada del meu antic jo que m'atrau com una llum a una polilla.

I no vaig a negar-t'ho, m'he liat amb un parell o tres de xics després de tu, no vaig a parar el meu món perque el meu cor cregui estar sentint alguna cosa per algú... Però esque no puc evitar pensar que vull tornar a besar-te i això, en mi, es molt estrany.... tant que no sé ni com collons actuar quan em passa.

Perquè si, el teu comportament m'ha fet rallar-me (i m'ha provocat sentiments i reaccions de els que no estic contenta) més d'una vegada... L'ultima vegada que vas vindre al pis, la trobada a "barraques"... Bé, Maijo ja està farta de sentir les meues teories sobre cadascun dels teus moviments que crec que ideo simplement per a autoconvercer-me que no estas jugant amb mi de mala manera...

I es molt frustrant saps? El sentir, en primer lloc, que una persona a la que li tens molt d'apreci esta jugant amb els teus sentiments pot arribar a cremar-te per dins, saps? I, a més em fa moltissima llàstima el comprovar que he de traure't les paraules amb cordeta per a que parlem un poc cada dia... No sé si ho fas per a que perda l'interés amb tu, però ho estas aconseguint...


Bé, suposo que de moment no tinc res més que dir-te al respecte de tot això. Ara, quan estaré a punt de dormir-me em surtiran les paraules com si fossin aire, però suposo que ja serà massa tard així que en un futur potser t'escriga alguna cosa similar a aixo, una "seqüela"...

De moment crec que intentaré aguantar el màxim possible de temps sense parlar-te. Esperaré a que ho faces tu o que l'orgull em debori fins que no pugui més.

Et demanaria per favor, que si per casualitat del destí llegeixes això fes-m'ho saber d'alguna manera, però no directament, perquè encara que no sigui un gos... si que soc un poc gat i m'assuste si em diuen coses delicades directament... I si vols parlar sobre tot això, t'hauras de guanyar molt la meva confiança, perquè poc a poc l'has anat perdent... de fet, tornes a tindre el nom antic als contactes del meu mòbil...

Res més per ara, només dirte que crec que te pre-estimo molt.

Buenas noches, un beso.

Comentaris (2)13-07-2013 19:46:03

Adéu.

Vull sortir i oblidar aquesta merda.

Oblidar-e me tu, de mi, de tot el que fas per ajudar-me a caure d'aquest precipici.

Saps que amb només un grapat de paraules pots tenir-me o perdre-ho tot.

Em dius que no passa res, que tot està , i jo només puc escoltar sortir mentides de la teva boca.

Em mires i sé que alguna cosa ha canviat, alguna cosa no està on era abans.

Però ho torno a preguntar, i ho negues com un nen encapritxat amb els braços creuats, i no puc jugar aquest joc d'imbécils que un dia es fan faliços i l'altre s'odien.

Dóna'm alguna cosa seguar, dóna'm una raó perquè em quedi, perquè segueixi lluitant per això que ni arriba a ser amor.

Escolto el teu silenci retrunyir a l'habitació i ja no puc, ja no vull escoltar els teus dubtes, no puc entendre les teves certeses tan poc concretes.

Me'n vaig, me'n vaig amb la meva gent, amb la meva solitud, i la meva estima a un altre costat on siguin benvinguts.

Me'n vaig amb la meva ampolla de ginebra a celebrar o plorar que sóc lliure.

Que almenys una cosa és segura: no em necessites.

Llavors amor, jo me'n vaig d'aquí.

Et deixo amb aquesta vida que tant t'agrada portar, que et sigui lleu,, jo fins aquí arribe, no ho aguanto més.

Comentaris (2)08-06-2013 00:57:14El meu jo en estat pur

Rebuig.

Sí, li tinc por al rebuig.

Però no a qualsevol rebuig, sinó a aquell que prové de persones que m'importen, que estime i son indispensables en la meva vida.

Dipòsite molt de mi, de les meves expectatives en altres.

Deu ser perquè mai vaig satisfer les meves pròpies i espero trobar aquest tros perdut en un altre ésser.

Si et dic que no se que fer, que dir o com posar-li dos collons a certs temes, creu-me, ho dic enserio.

Em confonc amb facilitat, i li dono voltes a coses que no hauria de pensar ni un segon.

Ja ho sé, hauria d'aprendre a deixar enrere el que està en el passat, i no remenar records que sé que em faran mal...

És només que de vegades, només a vegades val la pena, intentar, una vegada més, reparar el que un dia es va trencar, el que m'importa, el que vull tant que sóc capaç de deixar el meu orgull de banda i fer el que sento.

I se quins són els riscos, però em sotmeto a ells, perquè això és el que es fa quan t'estimes a algú fins a tal punt que no t'importa el seu present, ni el seu passat ni el seu futur, només tens la convicció que vols compartir un tros teu amb ell.

Sentir per una vegada que així com el meu dolor és el seu dolor, els moments d'alegria i felicitat també ho poden ser.

Et demano per favor, no facis el que els altres, no m'oblidis, no em deixis anar.

Vull que sàpigues que aquí estic, disposada a quedar-me si m'ho demanes.

Comentaris (0)25-05-2013 15:19:39El meu jo en estat pur

"Bala perdida".

Ets com un vici del qual no em vull desenganxar.

Una malaltia que em dóna la vida.

Aquesta bala que no esquives, perquè dins està millor que fora, encara escardan-te, encara arriban-te a matar.

T
orno perquè respirar és jugar a aquest joc, encara que ens saltem les regles, encara que jo sempre perdi.

Torno perquè encara que ets la bala, també ets qui la treu.

Torno perquè sense mort no hi ha vida.

Perquè ets les dues coses alhora.


Ploraré i ho sé.

Perdré altra vegada.

El problema és que m'agrada perdre, si és contra tu.

I plorar si és amb tu.

Em dónes el mateix que em treus.


No puc viure sense el joc, o sense tu
.

Per cert, que conny eren aquells anònims? Perquè m'he quedat pillant rotllos i sense entendre res...

Comentaris (4)11-05-2013 18:36:30De veritat estem bojos VIII

Seré breu.

Últimament no em vec amb cor d'escriure. Moltes coses passen per la meva ment, però cap d'elles es mereix una entrada en aquest blog.


No sé quan de temps estaré "de baixa" però espere que en breu pugui tornar a omplir les vostres estones mortes de paraules boniques.


Acabe de fer-me un nou twitter, per si voleu seguir-me, l'usuari és @SrtaEntelequia .

Gràcies a tothom, espere tornar aviat,

Comentaris (12)30-04-2013 15:06:38El meu jo en estat pur

Pàgines: 12345678925  <>