login
Inicia sessió

register
Registra't

Res gran s'ha fet al món sense passió, princesa.

Frustració (o desitjos de coses impossibles)

Cada vegada hi ha més paraules dins la meva gola, esperant a que et dignes a preguntar-me com estic.

Cada vegada la por a que desaparegues per complet està fent-se més força i està lluitant contra les meves ganes de recuperar-te.

No vaig a mentir-te, mai ho he fet i mai ho farè, per això admetré que ho estic passant molt malament.

Mai m'he sentit d'aquesta manera.

Mai he estat tantes nits pensant amb una persona.

Mai he experimentat aquets canvis tants repentins d'estat d'anim.

Les meves llàgrimes fan grans esforços per a eixir a la llum, però jo no deixo que se'n surtiguen amb la seva, perquè això sería dornar-te la raó, això sería admetre que no puc tornar a ser jo.

Perquè si, és frustrant.

És sumament frustrant que per primera vegada en la meva vida estiga fent esforços sobrehumans per ser qui esperes que siga, per tornar a estar plena d'energía, per tornar a fer-te sentir que un futur junts és possible.

Han passat moltes persones per la meva vida, no t'ho negaré, i poques han aconseguit fer-me mal, però tu... Tu t'has superat.

Mai he donat un puto duro per ningú i per tu.... per tu ho donaria tot, absolutament tot.

Per tu, seria capaç de morir i ressuscitar.

T'ho jure.

Sé que mai has sigut cap príncep blau.

Sé que la teva vida no es basa en estimar i ser estimat.

Et conec perfectament.

Sé que ara mateix vols que estiga enfonsada en la misèria, que me n'adono de tot el mal que t'he fet i si, és així.

Però també he sabut valorar tot el que m'has donat.

Tots els somriures, tots els bons moments... tots els petons.

Em quedaría curta si digués que ets la persona que més m'ha marcat en tota la meva vida.

Mentiría si digues que no em moriría per a que apareguessis un dia a casa meva o que em truquessis per a fer alguna cosa similar a les paus.

De fet, és l'únic que ansie.

Tiraré endavant.

Per tu, per mi, per aquell nosaltres.

T'estimo, i això no canviarà, per molt que passin els dies, les setmanes, els messos o inclús els anys.

Comentaris (4)12-04-2013 16:34:17Renaixença 110912

El meu cor no està disposat a pedre't-

Calla i estima'm ja que em tens des d'aquell primer moment, quan et vas acostar a mi i vas disposar-te a besarme.

Ja soc conscient de que demà no saps el que pot passar i estic decidida a estimar-te ara, al moment, recordat-te els moments més espectaculars que hem passat junts i prometre't un futur millor amb tota la convicció que sento per l'amor que et tinc.

No et preocupis per mi, que ja no soc de vidre. He descobert que només en casos extrems és necessari demanar ajuda, perquè sino, et converteixes en una persona agorofòbica, incapaç d'afrontar els problemes sola.

Des de que me n'he adonat del que significa pedre't, m'he replantejat tota la meva vida i ara puc assegurar-te que no has de témer, perquè jo sempre estaré per sostenir-te quan la vida et jugui una mala passada.

Al meu costat, puc assegurar-te que mai et perdràs, que penso deixar totes les meves pors arrere només per sentir la melodía de la teva rialla.

Sense importar què, em mires, et miro, i el món torna a tenir moviment i la vida un propòsit.

Pots confiar en mi, jeu al meu pit, anem amor, que tot estarà , que no permetré que la meva antiga foscor t'empassi mentre estigui aquí cuidant els teus somnis, ara somriu, somriu per mi que aquesta brillantor de felicitat en els teus ulls em transmet pau .

No importa tot el que el meu subconscient ha fet per a allunyar-nos,
no deixaré que desaparegues per una ximple tontería, per un pensament errat que va creuar la meva ment un dia i després de molt d'esforç es va esvair com les ideologies sense convicció .

Si em dius que encara m'estimes, encara que sigue un poc, no puc permetre que te'n vagis.

No puc deixar el meu cor aquí, esperant-te, prefereixo creuar el món fins trobar-te i que t'animis a mirar-me als ulls per a descobrir que tot ha cambiat, i que jo puga explicar-te per què.

No creguis que he canviat, que això ja no és el que era, que no saps el que sents.

Saps que res d'això és veritat.

I esque no para de venirse'm al cap un record, una tarde al llit, abraçats, on tu em vas dir "Si alguna vegada dic que ja no t'estimo, recordam aquest moment"

I ara crec que és el millor moment.

Perquè amb força de voluntat i amor, tota la resta pot anar a la merda.

Perquè et vaig triar, i per a mi no hi ha ningú millor, perquè per mi ets perfecte amb els teus defectes i les teves virtuds, perquè t'accepto tal com ets, perquè mai voldria canviar-te, ja no.

Després de tot, acceptem l'amor que creiem merèixer.

Comentaris (0)08-04-2013 17:43:32Renaixença 110912

Deliris.

Mira'm.

Sóc una noia que careix de gran part de la seva maduresa.

FIns fa uns mesos, la meva vida es resumia en fer mal a la gent.

En entrendre l'amor com un joc i en destruïr a tot aquell que s'atrevís a estimar-me.

Però llavors, el un moment clau, vaig mirar al meu voltant i me'n vaig adonar de que tot això m'estava passant factura.

I vaig decidir canviar.

Sempre he cregut que si executes bones accions la vida et compensarà. I així va ser.


La vida em va donar un motiu per a lluitar. Perquè jo ja feia temps que havia tirat la tovallola.


Vas apareixer tu i el teu pel desfet. La melodía del teu riure i la teva piga al llavi.

Com t'he dit tantes vegades (i t'ho seguire dient fins que entengues mínimament que has arribat a aconseguir) el sabor dels teus petons va fer que em plantegés seriosament qui era i que volia fer amb la meva vida.

Després de molt meditar i d'hores d'insomni, vaig aconseguir deixar arrere el meu passat, aquells sentiments que creia que mai es separarien de mi.

Me'n vaig adonar de que la vida ja era diferent, que ja no era una noia egoista que només pensava en ella mateixa.

A partir d'aquell moment em vaig desviure per fer-te feliç i et jure que en aquests moments sento que farè tot el que estiga en les meves mans per a aconseguir-ho.

Perquè ets especial. Ets tan especial que has aconseguit que la gent se'n faja creus del meu canvi d'actitud, de com he passat de tenir por al compromís a estar tan enamorada.

I esque la meva felicitat es resumeix en això.

Tu i jo estirats al llit, rient, plorant, barallant-mos.

Tu i jo fent el que millor sabem fer: Estimar-nos.

I es que es acollonant la seguretat que em proporcione sentir un testimo teu, agafar-te la mà o mirar-te als ulls.

Et diré totes les vegades que faça falta que no necesite res més.

Els "testimo" que surten de la meva boca mai havien segut tan sincers.

Perquè supose que aquella frase que he sentit tantes vegades era verídica.

"Quan trobes a la persona correcta, te n'adonaràs de perquè no va funcionar amb ningú més"

Tranquil, se perfectament que ara no es el millor moment per a suplicar-te un futur, però no et preocupes.

Vaig a lluitar, t'ho he dit milers de vegades, fins que te n'adones de que no hi haurà ningú en tot aquest maleit món, que t'estimarà tant com ho penso fer jo.

T'ho asseguro.

T'estimo, darling.

Comentaris (1)06-04-2013 19:48:08Renaixença 110912

"AMOR"

Avui, més que mai, m'agradaria parlar sobre l'amor, sobre la complexitat d'aquesta petita paraula i l'infinitat de definicions que té i els sentiments que provoca.'a

L'amor mai, mai s'ha pogut resumir en una frase, perquè sempre l'autor d'aquesta s'ha quedat curt.

L'amor només és pot expressar enmig de dos cossos i quasi mai sense paraules.

L'amor és molt més complex i meravellós que tot el que s'ha escrit i has viscut i sobretot, l'amor supera tot allò que t'imagines.

L'amor no l' entendràs ni quan t'arrosseguis pel terra suplicant un petó i menys encara, quan el sentes fins al punt que creguis que el cor va a explotar-te, perquè l'amor escapa a tota lògica i raó, se sustenta en si mateix i s'imposa sense concessions possibles.

Ni les paraules més boniques, ni els més romàntics poemes et podran acostar a la seva essència fins que no es faci en tu, fins que no es faci part del teu respirar, del teu caminar, fins que sigui tu i no quedi més remei en tu d'acceptar.

No intentis entendre l'amor, ni mesurar-lo, perquè llavors perdrà tota la màgia i se't negarà l'oportunitat que et dóna la vida de disfrutarlo.

Llavors, et preguntaràs, Com podré reconèixer?

Jo només et puc dir que no hi ha ensenyaments per a l'amor, que l'amor és un de sol però en tots diferent, el reconeixeràs a la primera mirada , perquè llavors els teus ulls seran amor.

Potser te n'adonis que ja t'ha atrapat quan estiguis participant en un even que, possiblement en uns anys sigui narrat en els llibres d'historia, però tu només siguis capaç de bucar entre la multitud les mans d'una persona.

Potser t'impregnes d'ell quan et begues una botella de vi barat sencer, per intentar "protegir" a algú.

Potser per culpa de l'amor acabes descalça, perseguint per Tarragona (o per Castelló) a la teva felicitat reencarnada en persona.

Potser l'amor es plasmarà en dues persones que canten, amb el nivell de sang en alcohol molt baix, la cançó de "Bona nit" mentre es mengen a petons.

O potser l'amor et farà mantindre't fort, mentre tot el teu món s'enfonsa, només per a veure somriure a la persona que fa que la teva vida trontolle.

Potser l'amor et farà trontollar fins al punt en que tingues ganes de sentir el més aprop possible a una persona, fins que només les vostres pells us separin.

L'amor serà capaç de fer creure que t'estas morint, desintegrant, assecant de tant plorar. Et farà sentir que no val la pena viure sense ell, sense la seva éssencia, o potser al contrari, potser l'odiaràs fins al punt d'apartar-lo definitivament de la teva vida.

Però també podrà salvar-te, en aquell precís instant en que te n'adonis de que dona igual les magulladures, els arraps o les ferides que ell et faja, quan al veure a la persona que t'ha fet passar mil calvaris, l'unica acció possible per a dedicar-li és un petó d'aquells que et deixen sense alé.

Comentaris (1)20-03-2013 22:49:42Renaixença 110912

Aconseguiré que sentis per mi, tot el que la poesía no ha conseguit plasmar.

Encara continue pensant que és el que et va fer triar-me a mi per segona vegada, però sigui el que sigui, et suplico que no deixis de fer-me sentir la persona més feliç del món quan estic al teu costat.

Perquè tremolo, tu ets la raó per la qual tremolo d'emoció.

Saps que? Mai t'he contat que em vaig imaginar besan-te sis vegades abans de besar-te, en el precís instant que et vaig veure, per primera vegada, baixar del tren.. i ni t'imagines com vaig témer que no fores real...

que ets tu perquè existeixes, perquè bategues i em pares el cor i el maneges al teu gust quan em deixes dormir recolzada sobre el teu pit.

Sé que ets tu perquè a partir d'aquell moment, les teves pors es van convertir en les meves pors, i les teves alegríes es converteixen en el millor regal del món.

Pensar en els teus dubtes fa que em trontolle la vida.

Perquè jo et vaig fer esperar al voltant de 5 segons la primera vegada que ens vam besar, però jo he estat buscant algú que em faci treure les forces d'on no les tinc, una vida sencera.

I és que què és la vida sinó perdre-la acurrucada en el teu pit per després alçar el cap i tornar-la a trobar (trobar-te).

T'asseguro que vaig intentar no desitjar besar-te, vaig intentar no voler viure en aquestes dues pigues del teu muscle, que s'han convertit en el centre del meu univers.

I llavors jo...jo no vaig poder sinó posar-te la cançó més lenta per fer-te això que alguns, diuen .. amor.

Vine i dóna'm la , per a passar més moments especials junts, i és que has vingut sacsejant meus matins, emportan-te per davant tot el que mirin els teus ulls marrons.

Sentir que em sobren cinc sentits per sentir-te, perquè joder, encara no s'ha inventat la manera de contemplar-te així com tampoc hi ha paraules per descriure't.

Eres el meu lloc preferit on quedar-me a dormir..

Comentaris (1)18-03-2013 20:46:10Renaixença 110912

Que jo sé que m'estimes.

Un dia, et poses a pensar i et recordes de tot el que et feia por quan eres petiteta.

Recordes, però, que arribava la teva mare com una superheroïna per salvar-te i pensaves que mai trobaries a ningú que et protegís com ella.

Però el més graciós és que arribes tu i em fas veure que estava equivocada, que la por és temporal.

Que en una nit poden sacsejar-te tant el cos que poden fer que se'n vagi, i ja no només les pors, sinó les preocupacions, tot allò que arribava a fer que no estiguessis bé al cent per cent.

I sé que no es pot prometre un per sempre, però si puc prometre l'avui (el demà segur que també, i el més i l'any que ve...)

Però això si, et prometo, sense creuar dits ni res, de veritat de la bona veritable , que sóc la noia més feliç del món estant al teu costat, i cada dia més més més més més ...

I bé, si es tracta de confessar, confesso que m'has guanyat, que em tens i que no hi ha res que ningú pigui fer.

Si es tracta de confessar, diré que t'estimo i que em segueixes posant nerviosa cada vegada que et veig.

Si es tracta de confessar diré que no m'importa si no dius ñoñeries si a canvi em passes la mà per l'esquena i m'estrenys ben fort contra tu.

I és que si es tracta de confessar vull dir-te que ja no vull altres petons que no siguin els teus, ni res que no tingui a veure amb tu, perquè depenc de tu, i amb això ja en tinc prou droga per ser la teva yonkie.

Gràcies pels 6 mesos més intensos de la meva vida.

T'estimo

Comentaris (1)12-03-2013 21:01:07Renaixença 110912

Les experiències del passat condicionen el teu futur.

Tens tota la raó del món

Potser no soc la persona amb el comportament més racional d'aquest univers.

Potser la meva manera de comportar-me no és la més adequada per a una persona de la meva edad.

Però existeix una explicació molt senzilla, que dona a entendre el perquè de cada moviment que faig.

I es que els canvis, els períodes plens de llàgrimes i totes les cicatrius que no es veuen, però perduren en el meu cos, han fet estralls en la meva forma de ser.

Per a tu, potser, això deu resultar una excusa de nena petita per a justificar el meu comportarmen digne de algú que ha sigut malcriat tota la seva vida, però no es així.

Hauries de suposar que no és fàcil ser jo en aquest moment. Després de molts anys lluitant, vaig aconseguir ser feliç. vaig aconseguir que la gent em tingués en compte, que les persones del meu voltant es preocupessin per mi, em demanaren consell. Vaig aconseguir ser algú especial, a qui tothom estimava, a qui la gent trobava a faltar a classe si algún dia enmalaltia, a qui tots buscaven per a que posés un poc de llum a la seva vida.

I ara, com peix fora de l'aigua, em trobo sola en aquest territori desconegut. Les siluetes de les persones que sempre estaven ahí per a aixecar-me quan una vegada rere altra, ensopegava es van desdibuixant entre la foscor, i jo, em sento sola, inútil. Cada vegada em faig més a la idea de que si, de que si m'esfumés, ningú em trobaría a faltar. El món continuaría impassible.

Per això m'aferro a cada moment d'atenció que les persones que suposadament m'estimen em dediquen, perquè no és gens fàcil passar de ser una persona rodejada de gent, a trobar-se inmersa en una profunda solitud, a la qual li donen un paper principal les ganes d'esfumar-me d'aquest infern.

Però es que noto que, aquella inseguritat que creia haver superat anys arrere, torna progressivament a inundar-me. Les llargues nits pensant que sola aconseguiria, al menys, que la gent del meu voltant sigues feliç i així no pugues fer-los mal, han tornat a fer que vege passar, nit rere nit, com cada minut de la meva efimera vida passa a la història.

Comentaris (6)26-02-2013 19:00:12

Fa molt temps vaig prometre no tornar a estimar mai més.

I un bon dia, un dia qualsevol, després d'haver-me autoconvensut de que tot això d'estimar era una excusa inventada per aquells als que els fa por estar sols, vas aparèixer tu. Llavors, aquella persona que es passava les nits maleïnt les nits d'estiu, es passava les estones mortes, després de somriures i alcohol, ansian que passesen els dies, per a veure't despertar.

Va ser veure't per primer cop i començar a pensar que tu tenies alguna cosa diferent, vaig saber que series algú important.

Et vas convertir en aquesta persona que sap treure somriures fins i tot quan jo creia que era impossible.

En aquests moments, podria passar-me la vida escrivint sobre tu.

Sobre les teves ganes de fer-me feliç, sobre la facilitat que tens per a fer que les rabiete se'm passen en un moment.

I esque els teus llavis, la manera com em beses, els teus ulls, la teva mirada... tot aquets petits detalls que formen la teva manera de ser, juntament amb la teva forma de tocar-me, les teves manies, les teves pors i la manenera de fer-te riure en menys d'un minut fan que em done compte de que tu ets l'única persona que aconsegueixes fer-me mantenir viva encara que estigui plorant i cada vegada n'estic més segura que seguir sumant segons, minuts, hores, dies, setmanes , mesos i anys amb tu.
Podria escriure de moltes coses, però no hi ha millor manera d'escriure que de tu, de nosaltres, sense posar etiquetes encara que portin posades més temps del que vam crear.

T'estimo, molt.

I sé que ens esperen moltes coses i que de vegades ens costarà, que la vida no és fàcil .. però per tu val la pena.

Temps al temps i mentre passa el temps, jo vull que em vagi contigo.Te vull pel que ets, pel que seràs i pel que serem.

Comentaris (2)23-02-2013 18:58:17Renaixença 110912

Plorar per por a deixar de ser feliç

Últimament la meva vida es resumeix en emocionar-se a la mínima per coses tan rutinaries com sentir la teva respiració abans de poder-me adormir.

Ja fa dies que les llagrimetes tontes començen a sortir a saludar sempre que poden (i això que feia segles que no passaven per ací).

La meva teoría és que tinc pànic a deixar de ser feliç.

A veure si aconseguic explicar-ho...

2010.

Celebració del meu 16 aniversari.

Ell i Xavier es veuen cara a cara,per fi.

Ell el mira, sorprès i atemorit, el senyala i comença a correr per a amagar-se, timidament, darrere meu.

Ell... m'encantaría parlar d'ell amb tu...

Aquell va ser el momen clau, el punt d'inflexió.

Després d'això, la vida va començar a magullar la meva ánima.

I de repent, tu.

Em fas somriure.

Gràcies a tu, vaig tornar a creure en que dues persones poden llevar-se cada dia, i veure's els rostres, encara invaïts per la son i seguir estimant-se bojament dia rere dia...

Gràcies a tu tot aquest malson va acabar sobtadament i ara, em trobe en... en... mo sé.

Supose que em situe en un lloc recòndit, que te com a banda sonora el soroll de les més boniques rialles i el tacte de les teves caricies de bon de matí.

Supose que ara mateix, em trobo tan sensible perquè em dono compte de que després de tant de temps he aconseguit trobar aquella felicitat que considerava perduda, que creia que no estava feta per a mi.

Sí, crec qu és això, que al teu costat he descobert que la felicitat existeix i em morc només de pensar que aquest cel es pot esvair en qüestió de moments..

T'estimo.

Comentaris (5)24-01-2013 08:46:47Fins linfinit i més enllà, Renaixença 110912

T'estimo

Bueno, n'estic una mica fins als nassos de tant estudiar i m'he infiltrat al teu blog. Només volia dir-te que t'estimo i espero que sigui així fins d'aquí molt. No et puc prometre un amor etern, però mentres estigui amb tu et prometo tot l'amor incondicional, tinc ganes d'estar en tu sempre, no canvïis mai, i please, no t'enfadis per que ara mateix no estigui estudiant, t'ho mereixes, això, i molt més. T'amo, princesa.

Comentaris (0)22-01-2013 13:02:03Renaixença 110912

La por es inevitable.

A voltes, em sent l'ésser més diminut d'aquest món, encara que sent sincera, amb tu al costat qualsevol pot sentir-se així.

Et mire amb aquest mirada de voler donar-t'ho tot... però tinc por de quedar-me en l'intent.

Perquè amb tu sent això.

Por.

Por que veiessis que soc massa poc per a tu.

Que cregues que done massa en cada moment i tu no pots correspondre'm.

Que et semble que no valc la pena, quan jo donaria mitja vida per quedar-me amb tu per sempre.

Aquí, allà o on fos.

Que et deixe d'agradar, per que les meves tonteries augmenten dia si i dia també.

Que et canses i veigues que, darrere meu, hi ha moltes més disposades a donar-te el cel (encara que jo et donés la lluna).

Que somriguesis per compromís o que els somriures arribessin a petrificar-se a cada petó.

Que no em volguessis, encara que mai m'ho diguessis.

Perquè jo estic segura, segura que ets tu, i no vull buscar més, no, avui, i sempre, aposto 11 vides per tu, i les que ja tenia gastades abans.

Comentaris (5)18-01-2013 21:31:24Recaigudes 070209, Renaixença 110912

Espetegar els dits, parar el temps i quedar-me a viure en el teu somriure.

Crec que ets lúnica persona que m'ha fet plorar tant.

Tant de tristesa com d'alegria, de felicitat.

Podría escriure mil coses sobre la meva rutina diaria que em fan sonriure perquè em recorden a tu.

Els petits detalls que fan que aquesta relació sigui l'única cosa que m'he près seriosament en molt de temps.

Seria interessant parlar de com d'embadalida em deixa la taca que tens a la pala dreta, aquella que quan somrius la teva boca descobreix provocant en mi un efecte quasi sedant que em fa veure la vida un poc més de color de rosa.

També podría parlar de les dos pigues que tens a l'omoplat, quasi tocant el coll. Una petita constel.lació que pot arribar a il.luminar la meua cara quan m'abraces.

D'altra banda, no podría deixar de parlar-te de la cara de bon xiquet que fas quan dorms i que fa que quan et miri algunes nits, se'm vinguen al cap milers de bogeríes que faría per tu.

Voldria que sapiguessis que la meva cançó preferida no existeix, l'han esborrat els batecs del teu cor i la teua veu cantant allò de "Singin': "Don't worry about a thing, 'Cause every little thing gonna be all right." dos melodies meravelloses, convertides en la millor droga.

Vull parlar, també de la facilitat que tens per a fer que se m'oblide que estic enfadada. Això ho odio, no ho oblides, perquè m'agradaría que a vegades sapiguesses que no és fàcil per a mi alçar la veu per a pronunciar-me.

M'agradaría poder-te tocar i que tu poguessis sentir la inseguritat que sento a voltes, quan m'alces un poc la veu. No pots ni imaginar el que és això per a mi. M'esforço al màxim per a aparentar ser forta, però aquest rol no el puc assumir amb persones importants i em trenque en mil bocins quan me'n dono compte que no faig les coses com tu voldries.

Em morc de ganes de trobar les paraules exactes per a definir el que passa pel meu cap en aquest moment de la meva vida.

He experimentat molts tipus d'amor, però potser l'únic que podría encaixar a la perfecció en la definició d'aquestes quatre lletres és la música que surt de la teua boca al pronunciar el meu nom, o un t'estimo adreçat a mi.

I puc afirmar-te que no m'he tornat gens boja al afirmar que et repetiria milers de vegades que jo ja he trobat la persona que em complementa, que em fa sentir que potser la vida no és tan roïna com la pinten si tu estàs al meu costat.

Gràcies a tu he deixat arrere la frase "Benvinguda al món real, princesa" i aquesta última paraula ja no em provoca tristesa.

Avui, vull dir-te que no pretenc estimar mai més a ningú, que me n'he adonat que tu val més la pena que qualsevol cosa al món.

Potser tu no ho entengues, però jo se perfectament el que dic.

Finalment, vull dir-te que, del 2012, jo em quede amb tu.

Ets el més valuós de tot el que tinc.

Comentaris (0)30-12-2012 23:25:53Renaixença 110912

“Los mejores comienzos vienen de los peores finales.”

Potser siga una de les veritats més inmenses que la humanitat ha tingut el plaer de descobir.


Ahir aquesta frase em va tindre tot el dia pensant.


Vaig pensar, com no, amb ell. Amb la pèrdua d'una de les persones que més m'he estimat en aquesta vida, de com el temps passa, de com no hi ha dia que no recorde la calor de les seues abraçades... De
com poc a poc te n'adones de que la vida continua i et promets a tu mateixa que el seu somriure serà el motiu pel qual lluites, minut a minut, dia rere dia.

També em va fer pensar en els moments en els que m'he sentit sola, sense ningú al qual poder-li contar el que sentia. Moments en els que te n'adones de que hi ha gent que infravalora moltissim paraules amb tanta força i poder com “amor” o "amistat".

D'altra banda, també vaig pensar en com de difícil es fa continuar amb la vida. Deixar de veure les mateixes cares tots els dies, canviar de ciutat, canviar de rutina... Vaig recordar com les primeres setmanes esperava amb desig el cap de setmana, per a poder arribar al poble, veure a la meua gent, sortir de festa i tornar a abraçar a aquelles persones que ho han sigut tot durant tant de temps.

Aquesta frase em va fer pensar en tantes coses...

Però després d'unes 24 hores reflexionant, vaig arribar a la conclusió de que aquesta etapa ha finalitzat. Gràcies a aquesta frase me n'he adonat de que m'he convertit en algú totalment diferent en molt poc temps.

Avui, puc dir amb orgull que he perdut aquella por al compromís que em caracteritzava, he aprés a dir “t'estimo”, a expressar afecte... He aprés que la veritable felicitat es troba en aquells moments que, casualment, no pots contar a ningú, rodejada de les persones que més signifiquen per a tu. Persones que et fan vibrar, que et posen la pell de gallina, que fan que el teu estat d'ànim canvii radicalment en qüestió de segons, que fan que quan estas al seu costat sentis que res roí pot passar. Aquells amics, familiars i altres persones que t'estimen de veritat.

Avui, he arribat a la conclusió que quasi estic sentint allò que tot ésser humà busca: la felicitat. I, en efecte, estaría tocant el cel amb els dits ara mateix, si el meu Caxull estigués ací per a deleitar a totes aquelles persones que han tingut la fortuna de coneixer-lo amb la brillantor dels seus ulls.

A tots aquells que sabeu que sense vosaltres no sería res, m'hagradaría dir-vos una cosa: Gràcies per fer-me feliç, de tot cor.
Comentaris (3)27-11-2012 22:35:50El meu jo en estat pur, Fins linfinit i més enllà

M'estimes? Jo tendeixo a estimar més del que dec...

"Sólo porque alguien no te ame como tú quieres, no significa que no te ame con todo su ser."

Gabriel José de la Concordia García Márquez.

Jo vaig triar estimar-te i totes les conseqüències que això comportava.
Vaig triar que tu fossis la persona que omplís meus dies.
Vaig triar que la teva olor era el que millor li venia a la meva roba.
Jo vaig triar que em mengessis a petons.
Vaig triar també que el soroll de les teues claus encaixant al pany fora el que més ansiés sentir durant el dia.
Vaig triar el plorar per tu de tant en tant.
Vaig triar creure les teues veritats i mentides.
Vaig triar desferme i sentir com em corren formigues pels peus cada vegada que et veig posar els ulls en blanc.
Vaig triar que no volia altres abraçades, que no volia altres mans que em toquessin, que no volia veure al matí altra cara que no fos la teva.
Vaig triar el nostre mes de l'any i el nostre dia del mes encara que mai m'agradessin les dates.
Vaig triar que el capítol 7 de Rayuela prengués sentit la primera vegada que vaig tastar els teus llabis.

Hi ha vegades que sembla que fossis totalment nou en aquest món i necessites que et duga de la mà per creuar els passos de zebra.

Però altres vegades em mires i sembla que em despullares sencera, que ets capaç de veure tots els meus secrets, les coses que ni jo sé.

En el fons t'odio quan fas això, quan em fas sentir tan terriblement vulnerable.

I és que tens un perill ... Pots aconseguir de mi el que vulguis.

Però això si ho saps, clar que ho saps.

I t'encanta.

M'agradariía confessar-te una cosa: el dia que arribi la fi del món vull que ens sorprengui fent l'amor.
Perquè l'últim que vull sentir són els nostres intents per fondre'ns l'un amb l'altre.
Vull que l'últim record que tingui de la meva vida sigui el sabor dels teus petons, el tacte de les teves mans, la teva olor, els teus ulls i la teua respiració en les meves orelles.
Quan el planeta es comenci a partir en dos vull anclarme a tu ... pit amb pit, absorbir tots i cadascun dels teus batecs.
I que no paris de repetir, amb respiració violenta i intermitent, que em vols ... que m'estimes i que mai deixaràs de fer-ho ... encara que fos la fi del món.

Comentaris (3)09-11-2012 13:16:47Renaixença 110912

Coses que mai arribaré a dir-te.

Aquesta vegada, tinc ganes de dir-te tot allò que mai tindré valor de dir-te, però que m'agradaria que sapiguessis.

M'agradaría que s'apiguessis que eres l'única persona que ha conseguit doblegar-me.

Que ha fet que puga deixar de banda eixa actitud que "femme fatale" que molts haguessen volgut destrossar.

Has aconseguit que oblide el que és ser freda i distant.

Iara, sense més ni menys em vec demanan amor i carinyo a cada moment del dia.

Desitjaría que sapiguessis, també, que ja sé que a vegades sol callar-me les coses i que et trac de polleguera quan no vull amollar res del que em passa.

Has de recordar, que tota desintoxicació porta el seu procés i que ara, de moment, només necessite la teua insistencia i la teva comprensió.

Això si, has de recordar, que mai en la vida em veuras plorar, com a molt, veuras que se m'entelen els ulls, res més, perque ho odie.

Si, odie que em vegen plorar.

Odie sentir-me vulnerable.

SI alguna vegada em puguesses veure així... bé... sería tan estrany en mi que no puc ni imaginar que passaria ni que estaria passant per el meu cap en aquell moment.

També vull repetir-te, una vegada més, que tinc por.

Perquè mai havia arribat a aquest extrem amb ningú.

Soc de relacions ràpides i efímeres.

Soc una d'aquelles persones que desapareixen abans de que puguen arribar a estimar tan fort que faja mal.

Si, jo soc (era) així, sempre desapareixia en el moment en el que notava que depenien de mi.

I ara, ací em tens, depenent totalment del teu somriure i dels teus petons, resulta irònic no?

Que ara jo estiga experimentant allò que vaig fer passar a tanta gent...

Ara estic estimant amb cos i ànima, estic esforçant-me més del que m'havia esforçat mai amb qualsevol altra cosa.

D'altra banda, també tinc por d'un final, ja saps...

Soc molt dolenta en això d'oblidar a la gent.

Però bé, no vull cridar a la mala sort perquè de moment, sento tocar el cel amb els dits quan soc al teu costat.

Vull afegir, que soc molt valenta per a la majoria de coses.

Tothom que em conega de veritat et diria que jo soc capaç de qualsevol cosa per a fer feliç a aquells que em rodegen.

I que tinc un caràcter de pubilla que fa que siga més cabuda que l'altra gent.

Però, quan es tracta de tu, qualsevol pla es bo si es al teu costat.

No sé si m'explico...

També sol mirar-te per les nits, quan dorms.

Si sabessis com de guapo estàs quan dorms...

Expires i inspires amb profunditat.

Em costa no mirar-te, i fins i tot inconscientment copio el ritme de la teva respiració.

De a moments agitada i d'altres tranquil · la.

Et miro i pareix que tots els meus problemes desapareixquen, que la vida siga millor al teu llit.

I, a vegades, acaricio el teu cabell i desige en el més profund del meu ésser que aquest moment pogués ser etern.

Que pogués morir-me veient com dorms.

Et faig fotos mentals en un intent de tenir alguna cosa amb el que recordar això quan em deixis de voler.

De vegades, quan he tingut un malson em col.loque entre els teus braços, t'abrace i amago el meu cap al teu pit.

Mai en la meva vida podré sentir-me més segura que allà, tant a prop de tu.

Comentaris (3)02-11-2012 21:25:10Renaixença 110912

Pàgines: 1234567891025  <>