login
Inicia sessió

register
Registra't

Res gran s'ha fet al món sense passió, princesa.

Tota la puta vida

"-Per què te l'estimes?

-Que per què l'estimo? Perquè fa les coses fàcils, perquè si tingués que triar un lloc per viure, seria la seva habitació, perquè sota els llençols del seu llit el món és tan petit que sembla que no pot passar res més, i a mi no em cal que passi res més si estic amb ell."

Tinc un "piropo" magnífic per a tu: Potser jo sigui l'única persona sobre la faç de la terra que sàpiga que ets l'home més fantàstic del món.

Potser jo sigui l'única que apreciï el sorprenent que ets en cadascuna de les coses que fas.

En com ets, i en cada un dels gests que tens.

En com em beses i en com d'especial i de feliç que em fas quan estic al teu costat.

I crec que la majoria de la gent es perd això de tu i jo els observo preguntant com poden veure't i parlar-te, sense captar que acaben de conèixer l'home més meravellós que existeix.

Sincerament, el fet que jo sí que ho capti em fa sentir millor del que pensava amb mi mateixa.

Em llevo cada dia amb les mateixes ganes de abraçar-te, encara que no t'ho dic, però ho saps.

Què cony tens? que em fa pensar-te una i altra vegada.

Et penso tant que fins i tot dona por i tot tenir-te sempre al cap.

Per què has de tenir aquest punyeter somriure?

Somrius i ala, adéu a l'autodestrucció, com si poguessis aconseguir que el món sencer es posés als teus peus, (encara que estic segura que ho aconseguiries si et propuosseses somriure a cada moment)

Que tinc clar que si estiguessis estés al terra, només el ximple miraria al cel.

Increïble com es pot dependre d'algú tan fàcilment, i mira que jo soc difícil, però... tu tens aquest do de fer-ho tot possible.

Al final, vaig acabar accedint als lligams per voluntat pròpia.

I què si em diuen boja per voler estar tota la vida amb tu?

És la primera vegada en la meva puta vida que sento això d'una manera tan forta i intensa i aquesta vegada no la penso cagar.

Diuen que estic boja per voler lligar-me a una persona tan aviat...

Però és que ells mai en la vida es donaran compte, que si no estem junts... ens en penedirem la resta de les nostres putes vides.

Comentaris (1)20-10-2012 19:37:04Renaixença 110912

Aquesta vegada...

Arriscar-me.

Sentir de nou, mirar cap al futur.

No témer.

Deixar que m'atrapi el sentiment més bonic que existeix.

Arriscar-me i confiar que tot pot sortir , encara que sigui per un cop.

Adonar-me'n que no totes les persones van a fer-me mal.

Mirar-te, i saber que no m'estic equivocant.

Saber que al teu costat soc capaç de tot.

Que això ha de sortir per collons, perquè sinó, deixo de creure en l'humanitat.

Que abans d'un sempre, prefereixo un t'estimo, un recorregut al teu costat.

Que quan et miro, sé que no ets com els altres.

Que aquest somriure ha de seguir alegrant-me cada dia.

Comentaris (1)15-10-2012 19:10:07Renaixença 110912

Que si tu no hi ets, res pot sortir bé.

Sembla increïble el molt que et pot arribar a importar algú eh?

Com et menges el cap per ell, et ratlles, et deprimeixes, et fas mil preguntes i totes sense resposta, perquè certament, ningú les pot respondre.

I no poder eliminar-ne cap ... és insuportable però alhora fascinant.

Voler estar amb aquesta persona a cada cosa que fas i pensar "Tant de bo estigués ara aquí, amb mi", és estimar algú.

Tenir por, por de perdre a aquesta persona, por que te la prenguin ... I per molt que intentin entendre l'important que és per a tu aquesta persona, no ho entendran, mai ho faran.

El
vols més del que haguessis pogut imaginar, a poc a poc s'ha convertit en la teva vida-

Saps perfectament que quan el vas coneixer una veu xiuxiuejant dins teu va dir "Ell és per a mi" i per ara sembla que s'està fent realitat.

Ja no vols una vida sense ell, no pots ni imaginarla.

Perquè ell és el tipus de persona de la qual ets incapaç de cansar-te.

Algú que amb un 'ho sento' i una abraçada fa que li perdonis fins les coses més imperdonables del món sencer.

Ell és una persona que no importa el lluny que pots arribar a estar, que sempre sentiràs amb tu.

És aquell que per moltes coses dolentes que faci, tu sempre vas a veure les bones.

Algú que et buida lentament, però que alhora t'omple d'una manera difícil d'explicar al món. .

I ara em direu que estic boja, però no, tots estem bojos, suposo que així funciona l'espècie.

Però sí, tinc comprovat que cada dia en el qual no hagi mostrat el meu somriure al món, ell ve i me la treu en menys d'1 segon.

No si dir-li do, o simplement dir-li amor.

Perquè sí, perquè crec que sona una mica a'' lligam'' dir que vull passar la resta dels dies amb tu, però ara me la pela com soni.

, me la pela, perquè quan estic amb tu me la pelen ells, vosaltres o la veïna del costat.

Fas que tothom em done igual, excepte nosaltres, i això ningú ho ha aconseguit fer.

Que si s'acabés el món quan estiguessis al meu costat, a mi em donaria igual, em donaria el mateix.

I puc assegurar-te que a ningú, però absolutament a ningú, l'he estimat tant com a tu.


Comentaris (2)14-10-2012 01:06:16Renaixença 110912

1M. ♥

Què vaig fer perquè et fixeses amb mi?

I tu... Et vas posar a fer el ximple per cridar la meva atenció?

Si és així, enhorabona. El tonto ha captivat aquesta tonta.

Sé que puc arribar a ser, de vegades, de tracte difícil, i que al principi no sigui prou sincera a l'hora de dir el que sent o el que em passa... però dóna'm temps.

Necessito fer-me a tu, sempre he necessitat saber les regles del joc per començar a jugar.

Sé que seria més fàcil si et donés una llista amb les coses que m'agrada i les que no, el que em fa por, i el que admiro, però no, deixaré que ho descobreixis tu.

Al cap ia la fi els primers mesos són com petites entrevistes de treball però amb besos inclosos.

Vull que sàpigues que soc molt de fer regals i mai espere que em donen res a canvi, només un poc d'amor incondicional.

Sense presses, mentides ni errors.

Paciència... em necessitaràs una mica.

De la confiança m'encarregaré jo, però no em menteixis tu perquè llavors no sabré ni qui ets.

Necessitaré de tant en tant alguna passetjada pels carrers recòndits de la ciutat, si és al capvespre millor.

No vull calor artificial.

Ni que em digues "t'estimo" per compromís, és una de les coses que més odio, si alguna vegada m'ho dius, fes-ho perquè ho sents amb tota l'ànima.

Si cal plorar a la cara que sigui de veritat i no d'aquest singlot barat que s'aprèn al cinema.

Dins el meu cor no hi ha res prohibit, però no vull que jugues amb mi, aquesta paraula em fa massa por i no vull posar-me en perill, ja m'han fet massa mal.

Parlar per parlar, sentir per sentir, són coses que odie, així que si només estàs passant l'estona amb mi, acaba amb aquesta tonteria.

Quan arribem a la part dels petons et diré que aquesta és la meva part preferida, però no abusem d'ells perquè em conec i sé que acabaria trobant-los a faltar cada vegada que no et tinc a prop.

De les abraçades encarrega't tu, sempre he estat una mica maldestra i sempre em faig un embolic amb els braços.

Espero que compartim el mateix perfum (això significa que quan estiguem junts, tu acabaràs fent olor a mi i jo a tu) cap olor em seria tan agradable com el teu, perfum amb el que em obsesionaré.

Una última cosa, no t'acostumis tu a mi, no del tot.

Vull deixar-te clar que soc completament teva, que m'has fet adonar-me'n de que és amb tu amb qui vull passar la resta de la meva vida.

Però me'n aniré i tornaré cada vegada que pensi més del compte, i creu-me no et vull fer mal.

Espera'm cada vegada que me'n vagi, et juro que tornaré al cap d'una estona.

Finalment, vaig a dir-te que sempre estaré aquí per a abraçar-te, sempre.

Comentaris (1)11-10-2012 15:40:02Renaixença 110912

T'hagués triat a tu.

''Me olvidaba de decirte que tengo unas ganas de hacerte el amor que no te puedes imaginar, pero esto no se lo diré a nadie, sobretodo, a ti. Deberían torturarme para obligarme a decirlo. Que quiero hacer el amor contigo, no una vez sólo, sino cientos de veces, pero a ti no te lo diré nunca, solo si me volviera loca te diría que haría el amor contigo aquí, delante de tu casa, toda la vida.'' (La vida es bella)

Tant de bo pogués dir-te alguna cosa.

Ja saps, alguna ximpleria d'aquelles que et facin somriure com un idiota.

Pero no trobo res que sigui capaç d'acostar-se al que siento.

Podría dir-te qualsevol cosa, saps? i no quedaria malament.

He canviat, em moc gràcies a tu.

No sé el que va a pasar.

Pero ara... ara donaría la meitat dels anys que em queden per veure't somriure.

I es que jo no vaig triar el teu riure, ni que em miris així...

No he escollit tampoc necessitar teves abraçades, ni necessitar-te a tu.

Ni tan sols de sospirar només per tu i per a tu.

Tampoc vaig triar el dia, ni el mes en què vas aparèixer.

Ni que aparegueres
per casualitat, ni tan sols vaig triar pensar en tu cada instant des d'aquell dia.


Però vull que sàpigues alguna cosa... si pogués haver triat... t'hagués triat a tu, no ho dubtis ni un segon
.

Comentaris (2)08-10-2012 13:38:47Renaixença 110912

A totes hores.

Vull estar amb tu a totes hores.

Et veig i somrius quan et solte un simple t'estimo i ets feliç quan et dic que serà per sempre.

Saps que serà així, jo si ho he dit, és perquè ho crec.

A cada segon faig tonteries i de vegades arribe a ser com una nena petita, cante i balle a tota hora.

M'arregle fins i tot per baixar les escombraries.

Em passe les hores escoltant cançons pasteloses, una i altra vegada.

Abans era algú egoista, , però ho donava tot pels meus amics.

Igual que ara ho donaría tot per tu.

M'encarinye fàcilment, ho reconec, però és que ets irresistible.

M'agradaven milers de nois, però cap com tu.

I quan crec en alguna cosa, ningú em fa canviar d'opinió.

Però jo no vaig creure en alguna cosa com això, i tu em fas creure que sí que existeix...

Comentaris (0)05-10-2012 13:30:08Renaixença 110912

Ets l'únic.

Ara és quan, inconscientment, comences a necesitar-lo al teu costat.

Esperes a que la maneta del rellotge corri més i més ràpid per tornar a veure'l.

No ets conscient del que fas, del que comences a sentir, només vols besar-lo i calmar aquesta síndrome d'abstinència.

I ho intentes sigui com sigui.

Amb ell vius moments que creus que mai es podran superar.

Ja és únic, no hi ha ningú més al seu nivell, i el més important, es suposa que ell també sent el mateix.

Saps
que per molts tios que hi hagi en aquest món cap podrà omplir els buits del teu cor, excepte ell.

Que per molts tios que han passat per la teua vida, per molts tios que hages arribat a besar o inclús a estimar, ningú ha pogut tornar a fer-te creure en l'amor com ho ha fet ell.


I sabeu que m'ha fet adonar-me'n?

Vosaltres mai havíeu necessitat a algú per dormir per les nits i despertar als matins?

Doncs
això, la manca de resposta em dóna la raó.

Comentaris (1)03-10-2012 17:28:32Renaixença 110912

Avui i sempre.

De vegades, quan em quedo mirant al cel durant una llarga estona, mentre tanco els ulls, penso que si els obro puc perdre't.

Que aquest somni que esdevé tenir-te a prop s'acabarà tan ràpid que no podré ni adonar-me'n.

Avui, m'agradaría confessar-te tantes coses....

M'agradaría dir-te que encara que sempre tinc la paraula adequada per a cada moment, quan estic al teu costat em quedo sense paraules.

No sé, ni de bon tros, com expressar tot el que significa per a mi estimar-te d'aquesta manera.

Perquè poc a poc, m'estàs ensenyant a ser feliç, a estimar amb l'ànima, de tot cor.

M'agradaría dir-te que malgrat tots els sotracs que tingui la carretera penso quedar-me al teu costat, pase el que pase.

Perquè me'n he adonat que quan respire a mil.límetres de la teua boca, el meu món sembla molt millor.

Perquè m'agrada veure't despertar al meu costat, és la millor manera de dir-me bon dia que té l'univers.

Podem arribar molt lluny.

I ara només et demano: Estima'm encara que sigui la fi del món.

Fes-me saber que sempre et tindré amb mi.

Avui et necessito al meu costat.

Avui i sempre

Comentaris (1)01-10-2012 12:00:16Renaixença 110912

Tot.

M'has anat recomponent l'ànima trosset a trosset.

Gràcies a tu he conegut com es somia estant desperta i com es pot conservar un amor sense que es refredi o dissipi.

Ara sí que crec que tot val i tot cap en aquest món, però tot em sobra si tu segueixes amb mi.

I es que quan m'omples de carícies se m'oblida quina hora és i qui hi ha fora d'aquestes quatre parets que formen el nostre petit paradís.

Res m'importa perquè des que em beses ja no necessite fer veure que soc forta, ja no fa falta que em faça la dura.

Prefereixo estar perduda entre les arrugues dels teus llençols.

Prefereixo pedrem entre la melodía que fa el meu al.lé quan s'esvaeix entree les teves dents o quan m'apartes els cabells de la cara.

M'agradaría dir-te que m'entanta ser teva, només teva.

I que mai havia necessitat ningú com et necessite a tu.

I es que... Què més et puc dir si ja ho ets tot?

Comentaris (1)26-09-2012 19:52:06Renaixença 110912

M'estàs canviant

Jo mai he cregut en l'amor.

Sempre he sigut de relacions curtes, de no involucrar-me, de no deixar que els sentiments s'apoderessin de mi i em deixaren emprempta.

El màxim que he pogut arribar a estimar a algú ha esdevingut un parell de quedades de no més de dues o tres hores (no sigués cas que em cansés d'ell abans de la data fixada que tenía per a acabar amb la farsa).

Jo sempre he sigut d'un ''ei, què passa'' al matí i un ''au, adéu'' per a contrarestar els "bona nit princesa" que uns quans bojos s'han atrevit a pronunciar.

El màxim podía oferir és l'aquí i l'ara.

Però sento que tu poc a poc pots arribar a canviar-me i que de fet, en pocs dies has arribat a fer-me sentir coses que jo sempre he etiquetat com a "pallarofa sentimental" o "cursilades"

No sería la primera vegada que algú intenta convertir a aquest cas perdut en algú capaç de sentir quelcom per algú, però si la primera vegada que em vec amb valor, ganes i sobretot, força per a aconseguir-ho.

Estàs llegint el que escriu una noia que ha destruït el cor de tots aquells que s'%

Comentaris (0)20-09-2012 14:28:43Renaixença 110912

Felicitat.

No em canso de mirar-te, ni tampoc d'escoltar-te.

Ets com aquella pel · lícula que ja has vist més d'un milió de vegades, i com més la veus, més t'emociones.

Com una cançó passada de moda que aconsegueix treure't a ballar.

És aquesta persona que per a tu mai passa de moda encara que et faci plorar, riure, cridar, etc.

És el que encén les teves espurnes, el que et fa canviar d'actitud davant els altres, el que et fa rabiar per veure't enfadada.

Ets
com una addicció de la qual mai podre sortir.

M'has preguntat diverses vegades en quin moment em vas començar a atraure, però no sabria respondre't perquè sento que he he sentit això des que et vaig conéixer.

I ara... Et regalaria la meva vida sense parar-me a pensar-ho ni tan sols un segon.


T'estime, inútil.

Comentaris (2)15-09-2012 11:34:13Renaixença 110912

Quan tot s'acaba.

Em mires i veus que res serà com abans.

Notes que on hi va haver amor ara només hi ha un parell de records sobre els petons de la nostra "última nit" i, sobretot, del gust dels petons que no ens vam arribar a donar, però que haguéssim necessitat per callar paraules que sortien del cor, directes a trencar el que construïrem mesos enrere.

Ens vam voler, és cert, però més del que vam poder i menys del que vam voler.

Fa mal veure com el "si vols pots" es queda enrere.

Fixa't, com nosaltres, com l'amor que un dia vam voler donar-nos ha acabat desapareixent.

Admet-ho, em necessitaràs i jo no estaré, no tornaré, però tu tampoc.

Gràcies per totes aquelles coses que no es poden contar, per les nits plenes de petons i de somriures.

M'he quedat sense paraules, ja no puc parlar de nosaltres, ni de tu, ni de mi, ni de ningú.


Només vaig a dir-te allò que mai podràs sentir dels meus llavis: T'estimo, ets la persona a la que més he estimat.

Comentaris (2)29-08-2012 21:46:14De veritat estem bojos VIII

Ets difícil, però ets pa 'mi.

En realitat em queixo per vici.

Perquè sé perfectament que em vols.

Però com t'ho calles i no ho dius ni ho demostres em rallo, ploro i em pujo per les parets.

Aquesta història és bonica, té aquesta cosa que enganxa i fa que no et cansis de seguir llegint.

Aquests tires i arronsa i aquestes "ni amb tu ni sense tu" fan que seguim aquí, que ens enganchem més l'un de l'altre.

Vaig arribar a pensar que passaria tot el contrari, que t'enviaria a la merda, però com més em dones més vull i quan t'allunyes una mica, més et trobo a faltar.

I a tu et passa el mateix.

La diferència entre tu i jo és que jo no tindria cap problema a dir-te el que sento, i que a mi no em fa por estar amb tu.

Perquè val més la pena la felicitat que pugui donar-nos aquesta persona i els bons moments al seu costat, que el dany que pugui fer-te.

Perquè si fa mal és perquè sents i si sents és perquè vols.

I voler no és dolent, encara que molts pensin que sí.

Voler és pensar en aquesta persona, és somiar amb ella, somriure quan somriu i posar-te trist quan esta trista.

Voler és tenir ganes d'estar les 24 hores amb tu i que em sàpiga a poc.

I això no pot ser dolent.

I tu ets una mica covard, ets el típic paio que ho passa malament un cop i diu 'una i no més'.

Però no noi, al cor un no li mana, i pots encabotar-te i negar-t'ho a tu mateix una, dues i tres vegades, però més no.

Arribarà el dia que estiguis tan pilladísim per la mi que no podràs ocultar-ho més i aquell dia em donaràs tot l'amor que t'has estat guardant tant de temps.

Només espero que quan explotis i no puguis dissimular més, jo segueixi aquí, esperant-te i estimant-te com ho faig ara.

Jo no tinc culpa de fer-me de voler, així que et fots i t'aguantes, i em vols.

http://mihistoriaentresusdedos.blogspot.com.es/

Comentaris (4)13-07-2012 17:09:13De veritat estem bojos VIII

Digue'm alguna cosa...

Quan les putades ja no fan mal.

Quan després de tant buscar a ulls aliens la brillantor que em donaven els teus, no perdo l'esperança.

Quan espero que tornis.

Quan pase les nits sense dormir, entre la desesperació que suposa esperar.

Quan després de tantes mirades d'amagat encara no em canso de que no em vegis.

Quan passes de ser el meu amor, a ser la meva vida.

Quan em sobren hores al dia si no escolto una paraula de la teva boca.

Quan no hi ha dies, ni nits, només records en què encara érem nosaltres.

Quan no em canso de les teves bajanades,encara que tu et cansis de les meves.

Quan després de tant de dolor encara vull que dormis al meu llit.

Quan te'n vas i no tornes, i he de fer que tornis jo.

Quan el món s'atura, i tot no té importància si no estàs en la meva vida.

Quan sé que no podràs sortir-ne.

Quan m'adono que és per sempre.

Que mai tornaré a estimar a ningú que no tingui la teva cara, el teu nom i el teu caminar.

Llavors no sé si plorar o riure, si quedar-me o anar-me'n.

Comentaris (2)06-07-2012 16:05:46De veritat estem bojos VIII

Feliç 5é aniversari, vida meua.

Per a la majoría de vosaltres, el dia 1 de Juliol transcorrirà com un més, com 24 horesde monotonía en el calendari. Molts de vosaltres el recordareu com un dia sense importància enel transcurs de les vostres vides. En canvi, per a mi aquest dia és i serà, any rere any, un dels més assenyalats del calendari. Poc a poc el temps passa i les ferides segueixen recordan-te com de feliç vas arribar a ser en temps passats, quan vas creure, fins i tot, que podies sentir com les estreles t'acariciaven la punta dels dits.

Avui, res m'agradaría més que malcriar-te com a bona padrina i regalarte alguna cosa ben gran per a celebrar el teu cinqué aniversari. Avui, més que mai, m'agradaría que m'il.luminesis amb el teu somriure i m'abraçares fins la sacietat. Malauradament, cap joguina podrà tornar-me el teu somriure avui, ni les teves ganes de viure podran tornar a encandilar a tot aquell que va tindre el plaer de coneixer-te. Per aquesta raó i perquè penso malcriar-te de totes formes, no pense desistir i vull regalar-te quelcom especial.

Vull regalar-te els milions de somriures que el teu record provocarà al llarg de la meva vida. Et regale, també cadascuna de les victories i triomfs que aconseguiré al llarg del meu camí, perquè al cap i a la fí, tu seràs un dels motius pels quals podrè assolir-los.

D'altra banda, et regale la pell de gallina que se'm forma al escoltar la cançó de Nerva i recordar com una vegada rere laltra em demanaves que la posés al meu reproductor de música.

Et regale, doncs, tots els moments d'alegríaque el ressò del teu nom podrà concedir-me i, finalment, et regale totes les paraules optimistes del món, perquè estic segura de que tu sabríes que fer amb elles.

Estigues on estigues, feliç cinqué aniversari, Caxull.


Comentaris (3)03-07-2012 00:34:04Fins linfinit i més enllà

Pàgines: 123456789101125  <>