Encara continue pensant que és el que et va fer triar-me a mi per segona vegada, però sigui el que sigui, et suplico que no deixis de fer-me sentir la persona més feliç del món quan estic al teu costat.
Perquè tremolo, tu ets la raó per la qual tremolo d'emoció.
Saps que? Mai t'he contat que em vaig imaginar besan-te sis vegades abans de besar-te, en el precís instant que et vaig veure, per primera vegada, baixar del tren.. i ni t'imagines com vaig témer que no fores real...
Sé que ets tu perquè existeixes, perquè bategues i em pares el cor i el maneges al teu gust quan em deixes dormir recolzada sobre el teu pit.
Sé que ets tu perquè a partir d'aquell moment, les teves pors es van convertir en les meves pors, i les teves alegríes es converteixen en el millor regal del món.
Pensar en els teus dubtes fa que em trontolle la vida.
Perquè jo et vaig fer esperar al voltant de 5 segons la primera vegada que ens vam besar, però jo he estat buscant algú que em faci treure les forces d'on no les tinc, una vida sencera.
I és que què és la vida sinó perdre-la acurrucada en el teu pit per després alçar el cap i tornar-la a trobar (trobar-te).
T'asseguro que vaig intentar no desitjar besar-te, vaig intentar no voler viure en aquestes dues pigues del teu muscle, que s'han convertit en el centre del meu univers.
I llavors jo...jo no vaig poder sinó posar-te la cançó més lenta per fer-te això que alguns, diuen .. amor.
Vine i dóna'm la mà, per a passar més moments especials junts, i és que has vingut sacsejant meus matins, emportan-te per davant tot el que mirin els teus ulls marrons.
Sentir que em sobren cinc sentits per sentir-te, perquè joder, encara no s'ha inventat la manera de contemplar-te així com tampoc hi ha paraules per descriure't.
Eres el meu lloc preferit on quedar-me a dormir..