La Pableta
per en 8 Juny 2013
1,725 Vistes
 

Vull sortir i oblidar aquesta merda.

Oblidar-e me tu, de mi, de tot el que fas per ajudar-me a caure d'aquest precipici.

Saps que amb només un grapat de paraules pots tenir-me o perdre-ho tot.

Em dius que no passa res, que tot està , i jo només puc escoltar sortir mentides de la teva boca.

Em mires i sé que alguna cosa ha canviat, alguna cosa no està on era abans.

Però ho torno a preguntar, i ho negues com un nen encapritxat amb els braços creuats, i no puc jugar aquest joc d'imbécils que un dia es fan faliços i l'altre s'odien.

Dóna'm alguna cosa seguar, dóna'm una raó perquè em quedi, perquè segueixi lluitant per això que ni arriba a ser amor.

Escolto el teu silenci retrunyir a l'habitació i ja no puc, ja no vull escoltar els teus dubtes, no puc entendre les teves certeses tan poc concretes.

Me'n vaig, me'n vaig amb la meva gent, amb la meva solitud, i la meva estima a un altre costat on siguin benvinguts.

Me'n vaig amb la meva ampolla de ginebra a celebrar o plorar que sóc lliure.

Que almenys una cosa és segura: no em necessites.

Llavors amor, jo me'n vaig d'aquí.

Et deixo amb aquesta vida que tant t'agrada portar, que et sigui lleu,, jo fins aquí arribe, no ho aguanto més.

 

Publicat a: Reflexions