Vull sortir i oblidar aquesta merda.
Oblidar-e me tu, de mi, de tot el que fas per ajudar-me a caure d'aquest precipici.
Saps que amb només un grapat de paraules pots tenir-me o perdre-ho tot.
Em dius que no passa res, que tot està bé, i jo només puc escoltar sortir mentides de la teva boca.
Em mires i sé que alguna cosa ha canviat, alguna cosa no està on era abans.
Però ho torno a preguntar, i ho negues com un nen encapritxat amb els braços creuats, i no puc jugar aquest joc d'imbécils que un dia es fan faliços i l'altre s'odien.
Dóna'm alguna cosa seguar, dóna'm una raó perquè em quedi, perquè segueixi lluitant per això que ni arriba a ser amor.
Escolto el teu silenci retrunyir a l'habitació i ja no puc, ja no vull escoltar els teus dubtes, no puc entendre les teves certeses tan poc concretes.
Me'n vaig, me'n vaig amb la meva gent, amb la meva solitud, i la meva estima a un altre costat on siguin benvinguts.
Me'n vaig amb la meva ampolla de ginebra a celebrar o plorar que sóc lliure.
Que almenys una cosa és segura: no em necessites.
Llavors amor, jo me'n vaig d'aquí.
Et deixo amb aquesta vida que tant t'agrada portar, que et sigui lleu,, jo fins aquí arribe, no ho aguanto més.