Encara que no sigui de forma tangible, encara que no sentis la meva pell tocant la teva.
T'agafo la mà encara que encara que ens haguem fet mal, perquè així funciona l'amor.
L'amor perdura i travessa fins i tot quan les persones que s'estimen es fan mal, encara que passi el temps.
T'agafo la mà, encara vaig ser jo la que et va deixar anar en primer lloc.
Però torno a prendre't la mà per tot aquest temps que t'he estimat, per aquests dies en que, en silenci, tu també ho vas fer.
Per totes les époques junts.
T'agafo la mà perquè ets aquest noi al que quan li prenc la mà noto aquesta estranya unió de cossos diferents que s'unien més enllà de la pell.
I després, em mires i et somrius com si haguessis descobert el secret de l'existència, de la rotació de la terra, de l'univers.
Tot en una acció que ens conté i compon presos de la mà.
Et sostinc perquè potser un dels dos caurà, i no tinc por de caure amb tu, perquè es que de totes les persones que he conegut a la vida, ets de les poques que valen la pena.
Et prenc la mà perquè no em penedeixo de res, perquè per mi és un gest d'afecte, que em retorna records, que em dóna forces i en conseqüència, em salva.
