No em miris així.
No tens ni idea del que és trobar a faltar.
No saps que es il.lussionarte i despres...
PAM!
Tot acaba fracasant.
Tu sempre m'has tingut, qun em necessitaves i quan no.
Tu sempre ho has tingut tot.
Però jo només he tingut una cosa important en la meva vida i no es del tot meva...
Tant de bo algun dia entenguis que no tot és tan perfecte, que de vegades les coses van malament, i t'has d'aguantar, i l'únic que pots fer és plorar, plorar de pena, i de vegades ni tan sols això.
Enyoro tantíssim tenir el cap en blanc.
No pensar en res més que en el blau del cel.
Però et tinc sempre present.
Sempre
A totes hores.
Des que em llevo fins que me'n vaig a dormir.
En els meus millors somnis i en els meus pitjors malsons.
Hi ha dies en què crec que tornaràs.
Que demà, quan no m'ho esperi va sonar el movil i llegire: "A l'hora de sempre, al lloc de sempre... RAWR! (L)".
Però sé que demà o passarà.
Perquè NO POT SER.
i per unes hores que et podia gaudir...
Entens?
El millor de la meva vida ets tu i mai seras meu.
POF.
Mai.
En la vida.
No puc pensar en res mes que en tu i ara només puc plorar.
Així que fot el camp, que no puc (ni dec, ni sé) fer-ho en públic.