M'agradaria, és més m'encantaria, tornar a viure una nova història d'amor.
Una història plena d'il·lusions, de testimos, de sentiments.
De tornar a córrer riscos, d'aquestes trucades a les tantes, d'aquest trobar a faltar tan gran.
I és veritat que sense amor no hi ha res, sense sentir, sense estimar, res tindria sentit.
Penso que en part no vull enamorar-me, ja que totes les coses bones sempre s'acaben.
Però l'esperança de trobar alguna cosa millor, alguna cosa nova, em pot.
Sempre vaig ser una nena que s'il.lusionava amb tanta rapidesa que després li costava l'obrir els ulls a la realitat.
Ara ja m'he acostumat a aquest dolor.
M'he acostumat a haver de aguantar amb el que ve, a saber perdre.
Si, reconec que m'encantaria trobar algú de veritat, m'encantaria viure una història inoblidable, però he arribat a la conclusió que he llegit massa llibres i els finals feliços no existeixen sempre en la realitat.
Que el per sempre, sempre s'acaba.
Els testimos aquí, es diuen sense sentir res.
Les promeses es trenquen amb massa facilitat i el cor arriba un moment en què no aguanta més.