La Pableta
per en 27 Setembre 2010
1,293 Vistes

Alguns en diuen ànima.

Altres llum.

Altres nosequé.

I altres màgia.

 

 

Jo no sé el que és, i molt menys sé quin nom donar-li.

Ni tan sols crec que tingui un nom.

Crec que és un tot.

O alguna cosa que ho és tot.

Sí, més aviat això.

Una cosa que ho és tot.

Una cosa que distingeix a una persona de la multitud.

Una cosa que eleva a algú per sobre de qualsevol altre.

Una cosa que tothom nota i ningú sap explicar, ni definir, ni tan sols parlar-ne.

Ho veus en els seus ulls, en la forma tan fantàstica de barrejar les paraules quan parlen.

El notes en el moviment de les seves mans quan tracten d'explicar alguna cosa i en com fusionen el cos amb la veu per expressar-se.

Són màquines més perfectes, més lleugeres, més ràpides que qualsevol altre ésser humà.

Se sent a quilòmetres.

Tots ho notem, sabem que ho notem i que és diferent, que sap bé, que és agradable, però no tenim ni la més remota idea de què collons és.

Encara que som molts, hi ha poques persones que el tinguin, així que no qualsevol té la sort de trobar-lo en el camí.

Per això, de vegades, estic en una conversa i intento explicar-ho, intente que els altres m'entenguin i no poden, senzillament perquè mai no han conegut a ningú així.

I és una pena.

Jo, de vegades, surto de mi i em miro des de fora, la meva manera de parlar, de moure les mans, el cos en general, la veu ... el tot que em compon i el buit de no tenir-lo.

Fa que em posi nerviosa.

Perquè no el tinc.

No el trobo.

I no noto que els altres notin res estrany en mi.

I em fastigueja.

Em fastigueja moltíssim perquè no és una cosa que es pugui aconseguir amb treball.

És una cosa innata.

Una cosa que hi és, en l'univers, i que de tant en tant els déus reparteixen aleatòriament a personetes amb la intenció que siguin diferents.

I sí, tots som diferents, obvi.

Però aquestes persones estan per sobre de tot.

Potser perquè hi ha poques, i el diferent agrada.

O potser perquè el que ells tenen és l'única cosa que encara no està en venda.

Perquè són persones addictives que estan per a tota la vida i que tenen una cosa tan fantàstica que és impossible que no brillin tota l'estona.

Publicat a: Reflexions
Sigues el primer a qui li agrada això.
Raquel Canet Sancho
Ei, quina entrada més increíble! A mi de vegades també se m'ocorre pensar en tot allò que sentim i no sabem explicar, les sensacions, el veure actuar o parlar a una persona i saber com és en segons, si algo li passa, no se... maneres, accions, només una paraula. És increíble però tampoc se explicar-... Veure més
28 Setembre 2010