Algú va deixar en el meu ask, una suggerència per a un article. Em demanava un escrit tipus conversació. Així que ara intentaré fer alguna cosa al respecte. 

Si teniu més suggerencies, perguntes o simplement alguna cosa que dir-me (com maleïr-me, que algu ja ho ha fet) doncs ja sabeu

<----AHÍ!

-Mai he sigut una persona fàcil. Sempre quedava com la mala de la pel.lícula en totes les meves relacions. Em cansava de fer veure que estimava, em cansava fins al punt que no podía més i l'altra persona m'irritava, moltissim, no podía ni sentir-la respirar...

-A qué ve això ara? Saps que no m'agrada parlar d'aquestes coses. No tinc sentiments, recordes? Només em limite a fer comentaris absurds i alguna altra crítica sobre tot en general. Si vols parlar de sentiments, busca't algú altre.

-Eh, espera. Podría parlar això amb algunes persones, però no tindria el mateix efecte, per favor, queda't una estona, necessite parlar això amb tu.

-Que vas a dir-me? Vas a soltar-me un monòleg sobre com de màrtir ets? Sobre com de difícil es ser algú incapaç de sentir amor cap a un altre ésser? Vas a dir-me aixo? Doncs no fa falta que perguis més el temps. Sé perfectament que és això. Jo estic aquí per a treure't de l'aborriment, per a treure't de polleguera i fer-te enfadar amb algún comentari inoportú. Res més. 

-Vols fer el favor de callar una estona? Només vull donar-te les gràcies. Tú vas aparèixer en el moment idoni. Estava perduda mentalment i això començava a deixar emprempta en el meu aspecte. Però gràcies a la teva manera de dir les coses, a aquesta manera tan especial que tens de ser cruel amb mi, em vas ajudar a trobar-,me una vegada més. Pots dir que et una persona sense sentiments, però jo no et crec. Vas aconseguir el que ningú ha acoseguit mai: Fer que somie nit i dia amb una simple paraula bonica teva. T'ho pots creure? Ara m'estic tornant una noia un poc sensiblera... Ara només vull entendre't, saber tot el que penses. Sonarà egoista, però vull formar part de la teva vida, i no des d'un segon plà. No sé com puc fer-ho, ni a quin Déu he de resar per a aconseguir-ho però em moriria per un sol "m'agrades". Em quede petrificada quan elñs teus ulls verdosos em miren, i no puc parar de pensar el gust que té la teva boca. Potser creus que no ets bo per a mi, però crec que no hi ha ningú que em faça tan feliç com tu. Estic pensant constantment que dir-te i com dir-tho i quan ho faig, al cap d'uns instants penso... COm puc ser tan inútil. Bé, no sé... no sé que vull dir amb tot això... Supose que tu has fet que arribe al punt que tota ment perturbada com la meva tem. Potser dir-te que t'estimo és una bojeria, però mataría per a que siguessis tú qui s'enfrentés als meus dimonis, o simplement, convigués amb ells.

(A la persona que m'ho va demanar, sento decepcionar-te si no era el que buscaves, intentaré fer una cosa millor en  un altre moment)