-Tanca els ulls.
Notes com el cor se t'accelera?
Tranquila, tu pots.
Ja fa temps, ja fa dies que t'ho romies.
Necessites pensar.
-Hem fet les coses mal.
Tot el que va massa apressa s'acava estabellant.
Jo no buscava res extremadament serios.
És impossible sostenir això degut a la nostra situacio.
-Intenta calmarte.
-Com hes pogut tornar a fer això a algu que estime?
M'asfixie.
Tinc por a lligarme a algú.
No, no se el que vull...
-Sempre et passa el mateix.
Et conec.
Quan estas peduda no ets tu.
-A tu també et vaig fer mal.
-Jo vaig cometre molts més errors que ell.
Ell t'estima.
Si li ho expliques, ho compendrà.
-Que li he d'explicar?
No sé el que sento.
-Relaxa't.
Demanali temps, el temps és bó.
-Tinc por.
-Eres valenta.
No ploros
M'enfadare si ho fas.
Para, perfavor.
-Som inútils, sempre acabem igual.
-Veus?
-Que passa?
-Ja fa més de mig any d'això, el que necessites es temps.
Eres valenta.
Saps que pase el que pase sempre estarè ací.
-No m'atrevic.
-A que?
-A parlarli
-De que tens por?
-De tot.
-Ves a dormir, demà serà un altre dia.
Pero recorda que l'amor concedeix als altres el poder de destruir-te, ell ho sabia quan va començar el joc.
