Arriscar-me.
Sentir de nou, mirar cap al futur.
No témer.
Deixar que m'atrapi el sentiment més bonic que existeix.
Arriscar-me i confiar que tot pot sortir bé, encara que sigui per un cop.
Adonar-me'n que no totes les persones van a fer-me mal.
Mirar-te, i saber que no m'estic equivocant.
Saber que al teu costat soc capaç de tot.
Que això ha de sortir bé per collons, perquè sinó, deixo de creure en l'humanitat.
Que abans d'un sempre, prefereixo un t'estimo, un recorregut al teu costat.
Que quan et miro, sé que no ets com els altres.
Que aquest somriure ha de seguir alegrant-me cada dia.
Publicat a: Reflexions