Per fi, quan creies que mai més tornaríes a estimar de debò, apareix algú.
Una persona a la que no li importen els teus problemes mentals, ni fer el ridícul amb i per tu.
Algú amb qui cridar tonteries pel carrer i riure de que la gent ens miro.
Algú amb qui el gust de les cervesses és molt millor (si hi cap).
Una persona capaç de convertir-te en el tipus de persona cursi que sempre has odiat, però... Que més dona si totes les cursileries i els cors que dibuixes a la seua esquena son sincers?
Per fi, per fi arriba un dia en que la qüotidianitat, el tenir un raspall de dents seu al costat del teu i un pijama de més al teu llit no és motiu per agobiar-se, sinò de felicitat, perquè et sents protegida quan et recolzes al seu pit, perquè saps que és on has d'estar, on vols estar tota la vida.
