És completament frustrant.
No poder concentrar-te en res només per pensar en elli.
Per recordar cadascuna de les carícies tan suaus i tan seves que et dóna.
Opotser per recordar els petons o les vegades que et va apartar lentament els cabells de la cara per besar-te.
Puc dir que sóc feliç, que desprenc felicitat i la dono al menys necessitat.
¿Sort per trobar-te?
Potser, però més per formar els dos un cent complet.
Em fas tan de bé...
I aquest text tel dedico perquè sento en algun lloc de la meva ànima que necessito fer-ho.
I és que potser la gent no entengui que en tan poc temps ens estimem tant.
El 5 d'octubre et vaig conèixer de veritat i des d'aquest dia no vaig estar més sola.
Les meves crisi són terribles, ho admeto.
Perquè tinc un humor realment insuportable.
I tu volssuportar tot això, tot el dolent, el gris, l'amarg.
Inventem cada cosa junts.
Ens mirem i ens preguntem Tenim 20 i 16 anys respectivament?.
De vegades sembla que si, altres que no.
Al cap i a la fi que importa?.
Gràcies per demostrar que encara existeix la paraula amor.
Si, és massa cursi dir això, però als meus 16 anys ja m'han fallat massa en aquest tema.
I et vaig trobar a tu.
Que vius a la quinta punyeta.
Que m'ilumines amb el teu somriure.
Que em regales les abraçades més boniques del món sencer.
Que no et vaig a deixar sol mai i que vaig a estar sempre.
Bé, això ja ho saps.
Sempre per a mi, no és molt temps.
Perquè sé que això seguirà més enllà de tot tot tot tot.
