La Pableta
per en 24 Maig 2010
1,474 Vistes

Vull que ho sàpigues.

No t'estimo en passat, ni en present, ni t'estimo en futur, és un amor sense temps, tampoc té mesura, és simplement amor pur, carregat d'il.lusions, ple de promeses que no s'han de complir perquè ja es van complir totes al conèixer-te.

T'estimo, com paraules que formen un somriure en els teus llavis, com cels plens de colors reflectits en els teus ulls, com paraules infinites que no han de deixar de sentir-se.

Estimar en realitat és un premi, desconec si et mereixo, almenys lluito per mereixer-teº.

Però és un premi, és un regal que qualsevol persona hauria de rebre, però que només jo vuic posseïr.

Publicat a: Reflexions
Àlex Palomares Gascón
Que bonic alba 😃, sort !!! 😉
24 Maig 2010
Maijo
qe bonic qe és l'amor 😃
24 Maig 2010
Albert
i tant... m'encanta!! 😃
25 Maig 2010
mutxina
si el tens es ke tel mareixes 😉
25 Maig 2010