Tu i jo agarrats de la mà per aquell carreró.
Tu i les teves bromes.
Jo, em faig l'enfadada i marxo.
Tu, corrent véns darrere de mi i m'agafes de l'esquena.
Et poses davant de mi, m'aixeques en l'aire i em tornes arrere.
Em beses com tu només saps.
Comenso a cridar, fent el boig.
La gent ens mira.
Rius.
-Tornem? Crec que els meu amics em necessiten.
-Si marxes, no tornis a buscarme, eh?.
-Doncs, me'n buscaré a un altre.
-No em coneixes, no soc celos.
Entrem dins del recinte i ens separem.
Tu amb els teus amics i jo amb la meua gent.
Em mires cada 2 x 3 i jo ho se.
Ballo amb algún altre noi.
Et vas arrimant.
Em toques l'esquena.
T'ignoro.
Apartes al noi i et poses a ballar en mi.
Et continue ignorant.
Em beses el coll.
Ens besem.
Te'n vas.
"Esteu junts!?" Et pregunten les teves amigues.
Tu dius que no ho sas, però en realitat saps que això no pasara mai.
Ens ho passem realment bé junts.
Ens riem encara més que abans, es nota que entre nosaltres hi ha química.
Però no tot és perfecte.
Finalitza aquest ball amb un petó que sempre estara en el meu record.
