M'has anat recomponent l'ànima trosset a trosset.
Gràcies a tu he conegut com es somia estant desperta i com es pot conservar un amor sense que es refredi o dissipi.
Ara sí que crec que tot val i tot cap en aquest món, però tot em sobra si tu segueixes amb mi.
I es que quan m'omples de carícies se m'oblida quina hora és i qui hi ha fora d'aquestes quatre parets que formen el nostre petit paradís.
Res m'importa perquè des que em beses ja no necessite fer veure que soc forta, ja no fa falta que em faça la dura.
Prefereixo estar perduda entre les arrugues dels teus llençols.
Prefereixo pedrem entre la melodía que fa el meu al.lé quan s'esvaeix entree les teves dents o quan m'apartes els cabells de la cara.
M'agradaría dir-te que m'entanta ser teva, només teva.
I que mai havia necessitat ningú com et necessite a tu.
I es que... Què més et puc dir si ja ho ets tot?