Sento moltissim escriure una altra entrada avui, pero... esque no sé que em passa....
Només necessito desfogar-me, necessito morir mentre escric, que les llagrimes m'ofeguen i la nit faga que tots m'oblideu.
Necessite un poc de llum en la meva vida, un punt i final i tornar a començar.
Necessite oblidarme per complet de totes aquelles persones que estimo i oblidar el que és estimar...
Mai m'havia sentit d'aquesta forma.
Sempre he sigut algú optimista i amb un somriure pintat a la cara... pero avui... no se que m'ha passat que he acabat aixì.
Potse seran cels, melancolia, estres, por.... o milers de sentiments indescriptibles...
Necessito tanta gent al meu costat....
Necessito a una sola persona, a la única persona que sempre em fa feliç.
Necessito paraules d'ànim i abraçades...
Nessito que el meu somriure deixe de mentir....
Necessito després de tant de temps, tornar a plorar de tot cor...
