en 10 Maig 2010
Es busca un cor capaç d'aguantar els meus canvis d'humor.
Capaç de desembolicar l'ànima.
Que avorreixi el rosa, les persones sense personalitat i els somriures que menteixen.
Que mai cridi ni parli baixet, i que sàpiga frenar el fred.
Que sempre torni, encara que ens haguem de tornar bojos.
Que sàpiga donar petons, que sempre doni petons, amb els ulls, amb la boca, amb paraules...
I sobretot que no es converteixi en fum, després d'unes quantes calades
Publicat a: Reflexions
