Algú a qui has decepcionat
C/ Sense nom Nº Del 1 al +infinit.
La Jana, 27 de Novembre del 2011
El Major Error de la Meua Vida
C/ Falsetat Nº Del - infinit al 0
No sé on vius, tampoc m'interessa.
Maleit Benvolgut Gran Error.
Fa massa temps que estàs present en la meva vida, han sigut molts els bons moments que hem passat junts, però tant tu com jo sabem que en aquesta història que compartim abunden els dolents. Per això t'escric, per a deixar de banda tota aquesta merda que ha suposat estimar-te per així, com tu dius, madurar i poder dedicar-me plentament a una persona que m'estima de debò i que sé que faría per mi el que tu mai t'has atrevit a fer.
Avui, vull escupir-te, insultar-te i, com no, veuret sofrir, però no serà així, ja que soc una senyoreta i tu no mereixes ni que t'odie per això, després de dir-te el que penso de tu pasaras a ser un simple record, seràs indiferent per a mi, perquè saps tan bé com jo que allò contrari a l'amor no es l'odi, sinò la indiferencia.
En primer lloc, em desquicia la teva manera de comportar-te, com si sigueres únic,inigualable, com si ningú et pugues dir que fer i que no. Tu saps que no és aixi, que necessites a algú a qui sometre't per a sentir-te complet. Necessites que et diguen que fer o que pensar, necessites... bé, no sé si de veritat ho necessites, però estic segura de que si tinguessis un poc de personalitat no deixaries que ningú t'obligués a fer res, sobretot en l'àmbit sentimental (ja saps del que parlo).
També em trau de polleguera la facilitat que tens per apareixer i desapareixes segons et convé. T'indignes, t'enfades, et comportes com un nen de cinc anys que després de remugar no ha aconseguit el que volía i, com no, desaparèixes. Jo, com sempre, tinc dos o tres dies de ressaca (aquell mal de cap i aquelles nausees que caracteritzen la teva presència) i després, continuo amb la meva vida (perquè tothom sap que mai em permeto el luxe de flaquejar) i llavors, quan veus que "el teu joguet" pot areglar-se-les per ell mateix, tornes. I si descobreixes que el teu joguet té un altre propietari, intentes teure-li de les mans a aqueix que possiblement el tractarà més bé que tu. I saps que és el que em fa més gràcia? Que avui has tornat a fer el mateix! Després de dir-me que madure's i que oblides la teva presència t'has adonat que sense mi, sense la partde la teva personalitat que em pertany, no ets res i has intentat, com sempre cridar la meva atenció de l'única manera que coneixes: Denigrant-me.
I ahí és on volía arribar! A la facilitat que tens per descalificar-me quan te'n dones compte que de debò m'estar perdent. A eixe concepte teu de que la dona ha de ser de la teva propietat. Jo mai t'habia vist d'aquesta forma, havia excusat eixa facilitat teva per insultar-me com un mecanisme de defensa davant la por a assumir que sense mi no ets res, però despres de comprovar que a la mínima que la cosa es posa tensa tu perds els papers i ets capaç de posar-li la mà a sobre a "allò que més vols" o "a la teva propia vida" espentant-la, tirant-la enterra i fent que es doni de cap amb una farola deixan-li el braç magullat, em va demostrar que tu no ets aquell nen tímid que vaig conéixer, que es posava roig amb una simple mirada cómplice.
Per això i per molts més motius em veig obligada a guardar el teu record dins una capsa de sabates, banyar-lo amb benzina i pendre-li foc, per a que juntament amb ell, se'n vagen totes les pors a estimar.
Gràcies per fer de la meva vida un infern.
No fa falta que contestis, sé que suposaria un gran esforç tan intelectual com emocionalment.
I recorda: Quien se pica, ajos come.
Em despediria amb un últim bés, però crec que ja està implicit en la carta que em dona fàstic fins i tot mirar-te als ulls.
Att. El teu primer amor, el qual t'acaba d'oblidar.
