login
Inicia sessió

register
Registra't

Res gran s'ha fet al món sense passió, princesa.

Articles de la categoria: Allò que no te nom

Incondicional

Avui he parlat amb ella sobre el que signifiques per mi.

Et puc dir, que amb el temps que fa que has entrat a la meva vida, m'has fet plantejar-me moltes coses, i en certa part puc dir que m'has fet crèixer com a persona.

Com estic farta de repetir, durant la majoria del temps sento por, perquè no em sento preparada per a afrontar moltes coses i menys per confiar amb la gent, però poc a poc, vaig sentint la necessitat d'explicar-te cada mínim detall que conforma la meva vida, sense que això suposi el pensar que m'estas jutjant. Així que, en primer lloc, vull que apreciis aquesta confiança que estic dipositant amb tu, perquè és el regal més sincer que puc fer-li a algú.

Després d'això, sento dir-te que a voltes m'incomoda sentir que t'estas comparant amb qui vaig estimar fa poc, perquè no teniu absolutament res que veure. A tu, et portaria sense dubtar a la meva terra, perquè apreciaries cada racó, cada fulla i cada petit ésser que el conforma. I per això poc a poc vaig ansiant cada vegada més que formis part del meu món, perquè vull compartir amb tu cada petita part de mi. I a la mateixa vegada, vull seguir miran-te amb cara de boba mentre tu em parles amb aquella passió i aquella brillantor als ulls de videojocs. Vull, sens dubte, seguir aprenent amb tu

Després, també em moro de ganes de dir-te que no trobe millor motiu per gastar el meu present que passar-lo amb tu, ja sigui intentant no molestar-te per a que dormis bé, abraçant-te tot el que pugui per a sentir-te tant prop de mi com pugui, o miran-te als ulls mentre t'aparto el pèl de la cara mentre m'aguante les ganes de menjar-te a petons mente et dic a cau d'orella que t'estimo.

A vegades, quan em miro als ulls em mossego la llengua per no fer-ho, perquè no vull que tinguis por.

Perquè potser no arribi a dir-t'ho mai, però mentre estic dins del llit oloran-te encara que no estiguis aquí no puc parar de sentir la irremendiable necessitat de fer-ho.

D'aquella manera que, encara que sapigue que tu no ho facis, jo voldré seguir teninte en la meva vida.

Incondicionalment.

Sense que faça falta que tu m'ho diguis a mi.

Perquè vals més la pena que la majoria de persones que em rodegen.

Ara mateix jo estic sentint això, independentment de que tu ho facis.

I sé que ho seguiré fent tot el temps que romagis al meu costat.

Besant-me poc a poc perquè saps que em fa mal el nas.

Se el que sento, i estaré sentint-ho fins que el meu cor em deixi.

Cert

Clar

I breu.

Comentaris (0)15-01-2017 01:24:56Allò que no te nom

La difícil tasca de tombar murs

A vegades em passa que em desperto pels matinc i durant tot el dia no paro de repetir-me una cosa: "no puc".

I el pitjor de tot, és que eixos dies, encara que adore passar temps amb mi mateixa, no puc evitar sentir-me molt sola.

Últimament m'has estat repetint molt que una vegada una relació acaba, ambdós persones han de reconèixer que han fet malament per així ser millors en un futur.

Ara mateix encara no em puc creure que algú pugui fer-me sentir així en tant poc temps i a vegades no puc evitar pensar que puc oferir-te ben poc, que mereixes més. D'altres vegades em poso a pensar si tot això arribarà a algun lloc i em venen ganes d'abandonar-ho, però sempre està aquell sentiment de "aguanta, que el que vindrà valdrà la pena".

Sempre he tingut gent que, quan he presentat un dubte sobre si era suficientment bona o no per a algú s'han encarregat de dir-me lo de "Cualquiera en su sano juicio se volvería loco por ti" i jo se que ho fan amb tot el bon cor del món, però cada vegada em costa més fer-li veure això a algú.

Cada vegada em noto més cansada, més buida i amb més por, perquè no puc parar d'acabar de creure amb ningú. Tinc tanta por de tornar a obsessionar-me per les coses que a vegades no puc evitar que l'ansietat s'apoderi de mi.

I odie ser dèbil.

Fa dies que en miro a l'espill i em venen ganes de trencar-lo d'un cop de puny, perquè qui veig a reflexada no és la persona que vull ser i molt menys, la persona que vull que els altres vegin. Només trobo reflexades totes les meves inseguretats i això m'espanta. Tinc l'autoestima més baixa que de costum i necessite fer alguna cosa. Vull millorar. Vull oferir als altres el millor de mi. Tant per dins, com per fora.

El primer que he de deixar arrere es el nerviosisme, el tremolor de mans, el mossegar-me les ungles. Perquè res em faria més feliç que deixar-te l'esquena com un mapa de carreteres.

També necessitaré aprendre a ser més directa i a poder expressar el que em passa pel cap. Perquè al cap i a la fi, el que una s'imagina sempre és pitjor que la realitat.

I després de donar-li voltes a tot, arribes de nou, i em recolzo sobre el teu pit i per uns moments, em dona la sensació de que tot està bé.

I la veritat, m'agrada i m'aterra a parts iguals.

Comentaris (0)07-01-2017 23:48:42Allò que no te nom

No ser suficient

Aquestos dies lluny de la quens'ha convertit en la meva rutina poden ser una gran oportunitat per a meditar sobre tot això.

Amb un poc de sort, podré lliurar-me de tota eixa inseguritat que envolta tot el que té que veure amb tu i amb el pensar constantment que no soc el suficientment bona per a tu.

És pensar amb un futur i m'entra el pànic. T'estàs convertint en algú important per a mi i això em fa por. Tothom em diu que em deixe portar, però sóc físicament incapaç de deixar de pensar 10.000 vegades abans d'actuar.

Cada vegada tinc més clar que he donat tant de mi en les meves relacions anteriors que potser, encara que ho intenti amb totes les meves forces, no seré capaç de fer-te feliç.

I necessite aquestos dies per a poder arreglsr això, perquè si, estic sumament cansada de que em facin mal, però tu no et mereixes de cap de les maneres quedar-te amb les sobres del que un dia vaig ser.

Vaig a intentar fer-ho el millor que puga durant el temps que puguis aguantar-me.

Espere estar a l'altura i que tot això valga la pena, sigui el quensigui i arribe on arribe.

Et mereixes que, al menys, et faci sentir la meitat del que tu em fas sentir a mi.

De nou, gràcies.

Comentaris (2)24-12-2016 02:41:34Allò que no te nom

La paraula prohibida.

Fa quasi un mes que ambdós estem ficats en això. Això que no te ni nom i, molt menys, definició.

Estas ahí per a acariciar-me la cara quan em sento sola, i agraeixo molt que hagi trobat algú que em faja deixar de pensar en tot l'estres que m'envolta. Però sincerament, no se on vull que vaja tot això.

Com he repetit milions de vegades, estic farta de pegar-li milions de voltes a les coses. Estic farta de sentir dins meu infinites veus dient "i si...", donant arguments sobre el que és bó o dolent per al meu futur o creant múltiples finals per a aquesta història.

I ara aquestes veus internes s'estan debatint si pronunciar o no allò que jo tinc súmament prohibit.

Si, aquella paraula que ho complicaria tot està a punt de sortir de la meva boca i jo intente taponar-la de totes les maneres humanament possibles.

Perquè no, no tinc clar el que vull.

Vull dir, clar que tinc ganes de dir-t'ho i més quan em mires amb aquella cara d'embadalit i jo et pregunte "Que?" perquè se que alguna cosa que m'encantaria saber està passant pel teu cap.

Però no estic segura de dir-t'ho, perquè com ja he dit, ho complicaria tot i encara no hem trobo amb la estabilitat mental idònia per a començar alguna cosa de nou. Que si, que m'agradaria, però ara no em veig amb força.

I jo, mentre intento guanyar aquesta batalla interna, intento demostrar-te que vull dir aquestes paraules sense acabar de pronunciar-les. Si no te n'has adonat, et puc dir que ho faig quan et dic "estas bobo", quan acaricie la teva panxa o el teu pit i quan t'abraço fort per darrere.

Perquè en realitat, sóc una covard i estic esperant que ho diguis tu primer per a evitar fer-ho jo i que surtis corrent.

Però bé si al final tot surt malament (com sempre em passa), vaig a dir-t'ho amb antelació per aquí, perquè així puc llevar-me un gran pes de sobre:

"Tinc unes ganes boges de dir-te t'estimo".

Comentaris (1)07-11-2016 16:10:36Allò que no te nom