login
Inicia sessió

register
Registra't

Res gran s'ha fet al món sense passió, princesa.

Articles de la categoria: De veritat estem bojos VIII

Tota la vida.

Quan estiguis llest.

Quan ja no et quedi res pendent del passat.

Quan trobis el que has estat buscant.

Quan et decideixis, aquí estaré.

Vull que estiguis segur que estàs fent el que realment vols fer.

Necessito puguis venir a mi, i estar segur que és la decisió correcta. Si no és així, encara que no ho facis, d'alguna manera jo seré sempre teva, i tu seràs sempre meu, estem units d'una manera que ens supera.

Et vas tornar part de mi.

Em vas explicar totes les teves pors, em vas deixar conèixer els teus dimonis i tot i així t'estimo, perquè aquest és el veritable afecte, el que va més enllà del superficial, el que cala els ossos, el que s'alimenta del dolent també.

Vull que tornis si m'estimes com dius, sense excuses, només sent tu. Si t'animéssis a ser feliç amb mi, podria tornar a creure que l'amor si pot durar.

I si no et decideixes, si mai és suficient perquè prenguis el coratge i donis un pas endavant, tens que saber que mai vaig voler alguna cosa tant, mai vaig pensar que algú pogués tenir-me d'aquesta manera.

No vull estar esperant, però sense voler ho faig, la teva gravetat m'atrau i em porta a llocs que no sabia que podia conèixer.

Vull que sàpigues que si vols, et mereixes i pots ser feliç. I si em preguntes, m'agradaria veure't ser feliç al meu costat, tota la vida.

Comentaris (3)06-03-2014 01:39:56De veritat estem bojos VIII, Recaigudes 070209

Poca autoestima i somnis que et deixen amb sensacions estranyes.

Part I: Poca autoestima.

Fa molt de temps que li estic donant voltes a la mateixa idea.

Quan vaig començar a escriure aquest blog-racóondescarregarlamevadiarreamental era una persona dolenta.

No d'aquelles que van pel món provocant altercats, ni elaborant conspiracions per a destruir a qualsevol heroi de còmic, sinó una d'aquelles persones que juguen amb els sentiments de la gent, que manipula, que no dubta en passar-li per damunt a la gent encara que se l’estimen i ho donen tot per ella, per tal d’aconseguir el que vol (no se si m’explique...)

Però llavors tenia alguna cosa, algun nosequé que feia que els nois s’enamoressin de mi i aquest sentiment els durés per moltes putades que els fera. Tenia “xispa”. Digueu-li carisma, “don de gentes” o jo que se... BOTONS!

En resum, jo en certa manera, feia que totes les meves passes ressonessin allà on anés, m’ho tenia molt cregut i sabia que podia tenir el que volgués només posant-li un poc de interes. Era com aquella llum que atreu als mosquits, encara que els acaba cremant.

Però sabeu què? La vida acaba per ficar-te al teu lloc i digueu-li Karma o força divina... però per una sèrie d’esdeveniments ara soc una altra persona.

Ara me n’he adonat que per ser maquiavèl·lica he perdut al noi amb el que vull passar la resta de la meva vida. Ara ell esta amb una altra, i jo no puc parar de preguntar-me si ell encara està disposat a estimar-me i casar-se amb mi.

Semblarà ridícul per a vosaltres que una personeta amb només 19 anys es plantege casar-se, però és així.

No estic parlant de casar-me en el sentit estricte de la paraula, sinó en crear una relació perenne, a l’estil dels avis de la pel·lícula d’UP.

Dons bé, aquí estic jo, jo i les meves anades d’olla, passant-me nits i dies rumiant sobre si ell pot arribar a estimar-la tant com em va estimar a mi, si m’oblidarà en breus o ja ho ha fet, si en segueix tenint en compte encara que jo estiga lluny d’ell i a ella la puga veure tots els dies...

Ostia!

Ja ho veieu, soc tota inseguretat.

Em passo els dies pensant “Talleu ja, copón” al igual que una nena malcriada, i això ja em comença a fer por, ja comená a rallar l’absurd.

Perquè servidora, sempre ha segut una persona independent.

Em passo els dies preguntant a amics si ella és més maca que jo i la veritat, quan m’animen amb comentaris que intenten treu-me somriures me’n dono compte del valor incalculable de la gent que em rodeja.

La meva autoestima s’ha jubilat, ho sé, però crec que dins meu es troba amagada l’ànsia de canviar.

I sé que molts penseu que no està bé canviar per algú que en aquests moments no et té amb compte, però se que ell es mereix això i molt més. Se que jo li he fallat molts cops i ell segueix aquí.

Així que prepareu-vos.

Pense tornar a aconseguir el que em propose.


Part II: Somnis que et deixen amb sensacions estranyes.

No heu conegut mai a algú que us atrau, us fascina, us ha fet cometre mil bogeries, us ha fet actuar com uns estúpids... Algú pel qui heu get coses que mai faríeu, perquè estan fora dels vostres límits, del que enteneu per “El joc de la seducció”?

Sé molt bé que sento per cada persona, per cada noi del que estic o he estat enamorada, el que passa és que a l’hora de expressar-me soc un caos.

Us estic parlant d’algú per qui mataríeu si us digueren que així podríeu tenir una relació normal amb ell.

Algú que coneixeu ben poc, però que en canvi coneixeu al detall la seva manera de moure’s.

Algú que sempre teniu a la boca i al pensament, no podeu parar de pensar en ell ni de contar-li a la gent la vostra història.

Perquè és la història més bonica del món.

Doncs bé, jo tinc a eixe personatge en la meva vida.

Potser el veig una o dues vegades cada mes o a vegades ni això. No tinc noticies d’ell en el meu dia a dia, ni tan sols m’atreveixo a parlar-lo si algun dia me’l trobe cara a cara però fora de context.

Només puc acostar-me i dirigir-li paraula quan me’l trobo de festa i amb cert grau d’alcohol en sang.

Fa tant de temps que va la broma que ja ni se perquè continue amb aquest joc.

Però aquí estic, jugant com una maldestre, com bonament se.

Després de quasi cinc anys, la cosa no ha canviat gens des del primer dia.

Potser ja coneixem les tàctiques de joc de l’altre i tenim algunes frases patentades com el “Sempre acabem igual” però res més.

Tot es basa en l’Etern Retorn.

-Ens veiem després d’uns mesos sense tenir noticies de l’altre.

-Mirades, gestos i alguna que altra rialla

-Ens intentem estimar, les nits de festa, durant un cert període de temps.

-“Tu i jo hauríem de quedar un altre dia, a soles”

-Una petita esperança de que aquesta vegada tot pot ser diferent

-Rumie, rumie i rumie

-”Mai compleixes el que promets”

-S’acaben les mirades, els gestos i les rialles.

-Tornem al pas 1.

Però de vegades, només de vegades, passa alguna cosa que t’anima a continuar endavant.

Veus que la gent madura i creus que ell també ho farà, veus que la gent comença a tenir parella i creus que ell pot estar plantejant-se estimar-te de debò. Veus que la gent surt menys, que te’l trobes cada vegada amb menys freqüència, i creus que la pròxima vegada que us vegeu serà la definitiva.

Creus, creus i creus.

I encara que saps molt bé amb qui vols passar la resta de la teva vida, donaries el que fos per estar una temporada al costat d’aquesta bala perduda que no es deixa estimar.

Perquè totes les dones volem això, canviar a un rebel nat.

I llavors arriba un dia, un dia que el somies.

I no es un somni com els altres, en el que només feu que jugar, com sempre.

Aquesta vegada somies amb que has aconseguit tenir amb ell allò que, en efecte, només amb somnis haguessis imaginat tindre.

I te n’adones que no es real, i vols parar el moment, o allargar-lo fins l’eternitat.

Vols que sigui real d’una vegada per totes.

Prems els ulls amb força per no despertar, no vols renunciar a aquesta “realitat”.

Però finalment no pots retenir més el somni i acabes obrint els ulls.

Avui el tindràs tot el dia al cap i ho saps.

Però a la vegada penses:

Significarà aquest somni que tots dos estem preparats?

(Hola! No sé si us n’heu adonat de que al lateral esquerre he posat una espècie de xat, si voleu entrentenir-vos o deixar algun comentari sou lliures, sinó ja sabeu que visite l’ask al menys una vegada al dia.



Gràcies per fer de les meves rallades mentals una cosa vostra)


Comentaris (1)23-02-2014 02:31:25De veritat estem bojos VIII, Recaigudes 070209

Punt i primcipi de viure sense tu.

Supose que és més senzill així. No?

Serà per això que ja no sento amargor, ni pateixo per la seva decisió.

M'he limitat a acceptar que així és com son i seran les coses. Ell farà la seva vida i jo he de refer la meva.

No diré que va a ser fàcil arribar fins on vull arribar, i si vos dic la verotat, tampoc se quin és el meu objectiu.

Nomes vull que una paraula surti de la descripció que puc fer de mi mateixa.

Inestable.

Encara sense saber si intentar convencerme de que això d'assimilar que hauré de viure sense tu significa estar enfonsada o molt amunt.

No puc negar que de tant en tant, ja no tant com abans, en besar altres llavis, tanco els ulls i m'imagino que és ell, i quan els obro, recordo que això mai passarà.

Tinc la mala sensació que mai em trauré del meu cap el seu maleït nom, que el xocarà amb les meves idees i les envairà quan cregui que ja ho tinc tot superat i en ordre.

Crec que recordar m'allunya de qualsevol sentiment intens, perquè tinc por que facin el mateix que vas fer amb mi.

No vull que ningú em convenci que val la pena ser estimat, i que després em deixi i injustament pretengui que tot pot ser oblidat.

No vull ser una altra vegada la que surti amb el cor trencat, no vull haver de pagar el compte i ser l'encarregada d'apagar el foc de les espelmes que un dia els dos vam encendre.

Comentaris (3)16-02-2014 07:19:08De veritat estem bojos VIII, Recaigudes 070209

Somiar és gràtis.

A vegades m'agradaría que succeís.

QUe t'aixequessis un dia i que la teva forma de sentir(me) hagués canviat per complet.

El que realment vull dir és que fa quasi cinc anys que aquesta història fa començar, i tu i jo exemplifiquen perfectament la teoríade l'etern retorn.

Ja saps: Ens estimem de nou una nit, ho fam més o menys rutinari i, quan estem a punt de estimar-nos de forma duradera... PUM! tot s'esvaeix.

Llavors, sóc jo la que queda com una esclava dels teus petons i tu com un cabró sense sentiments.

No saps la de vegades que li he demanat al cel que un dia t'aixquessis i que hagués passat alguna cosa.

La veritat no sé el que, alguna cosa, qualsevol, que fes que te n'adonessis de que jo soc la persona idònia per a tu.

Que et possesssis a rumiar i diguessis: "Joder, me l'estimo i no vull estar amb ningú més. Ella m'ha fet feliç moltes nits i vull que aquesta felicitat duri per sempre".

Moltes persones somien amb que demà els toqui la grossa de Nadal, la meva lotería seríes tu.

Perque jo aposto, dia si dia també, a que aquesta vegada serà la de debó, la definitiva.

Et defense, et faig quedar com el bó de la pel.lícula i al final, res.

Temps malgastat.

Tant difícil seria intentar-ho?

No et demane molt.

Parlar menys, barallar-nos menys, intentar estimar-nos.

Quedar els caps de setmana per anar a fer un tomb o malgastar les hores junts.

Coneixer-nos poc a poc i intentar ser un.

Despeta't, intenta intentar-ho.

Obri els ulls.

He estat aquí molt de tems, intentant deixar una petjada en el teu inquebantable cor.

Fes que tots aquests esforços no siguen en va.

Demane al cel, una vegada més, que demà et despertes i penses en mi, per a que tot començe a ser diferent.

Comentaris (3)22-12-2013 01:41:25De veritat estem bojos VIII

"Bala perdida".

Ets com un vici del qual no em vull desenganxar.

Una malaltia que em dóna la vida.

Aquesta bala que no esquives, perquè dins està millor que fora, encara escardan-te, encara arriban-te a matar.

T
orno perquè respirar és jugar a aquest joc, encara que ens saltem les regles, encara que jo sempre perdi.

Torno perquè encara que ets la bala, també ets qui la treu.

Torno perquè sense mort no hi ha vida.

Perquè ets les dues coses alhora.


Ploraré i ho sé.

Perdré altra vegada.

El problema és que m'agrada perdre, si és contra tu.

I plorar si és amb tu.

Em dónes el mateix que em treus.


No puc viure sense el joc, o sense tu
.

Per cert, que conny eren aquells anònims? Perquè m'he quedat pillant rotllos i sense entendre res...

Comentaris (4)11-05-2013 18:36:30De veritat estem bojos VIII

Quan tot s'acaba.

Em mires i veus que res serà com abans.

Notes que on hi va haver amor ara només hi ha un parell de records sobre els petons de la nostra "última nit" i, sobretot, del gust dels petons que no ens vam arribar a donar, però que haguéssim necessitat per callar paraules que sortien del cor, directes a trencar el que construïrem mesos enrere.

Ens vam voler, és cert, però més del que vam poder i menys del que vam voler.

Fa mal veure com el "si vols pots" es queda enrere.

Fixa't, com nosaltres, com l'amor que un dia vam voler donar-nos ha acabat desapareixent.

Admet-ho, em necessitaràs i jo no estaré, no tornaré, però tu tampoc.

Gràcies per totes aquelles coses que no es poden contar, per les nits plenes de petons i de somriures.

M'he quedat sense paraules, ja no puc parlar de nosaltres, ni de tu, ni de mi, ni de ningú.


Només vaig a dir-te allò que mai podràs sentir dels meus llavis: T'estimo, ets la persona a la que més he estimat.

Comentaris (2)29-08-2012 21:46:14De veritat estem bojos VIII

Ets difícil, però ets pa 'mi.

En realitat em queixo per vici.

Perquè sé perfectament que em vols.

Però com t'ho calles i no ho dius ni ho demostres em rallo, ploro i em pujo per les parets.

Aquesta història és bonica, té aquesta cosa que enganxa i fa que no et cansis de seguir llegint.

Aquests tires i arronsa i aquestes "ni amb tu ni sense tu" fan que seguim aquí, que ens enganchem més l'un de l'altre.

Vaig arribar a pensar que passaria tot el contrari, que t'enviaria a la merda, però com més em dones més vull i quan t'allunyes una mica, més et trobo a faltar.

I a tu et passa el mateix.

La diferència entre tu i jo és que jo no tindria cap problema a dir-te el que sento, i que a mi no em fa por estar amb tu.

Perquè val més la pena la felicitat que pugui donar-nos aquesta persona i els bons moments al seu costat, que el dany que pugui fer-te.

Perquè si fa mal és perquè sents i si sents és perquè vols.

I voler no és dolent, encara que molts pensin que sí.

Voler és pensar en aquesta persona, és somiar amb ella, somriure quan somriu i posar-te trist quan esta trista.

Voler és tenir ganes d'estar les 24 hores amb tu i que em sàpiga a poc.

I això no pot ser dolent.

I tu ets una mica covard, ets el típic paio que ho passa malament un cop i diu 'una i no més'.

Però no noi, al cor un no li mana, i pots encabotar-te i negar-t'ho a tu mateix una, dues i tres vegades, però més no.

Arribarà el dia que estiguis tan pilladísim per la mi que no podràs ocultar-ho més i aquell dia em donaràs tot l'amor que t'has estat guardant tant de temps.

Només espero que quan explotis i no puguis dissimular més, jo segueixi aquí, esperant-te i estimant-te com ho faig ara.

Jo no tinc culpa de fer-me de voler, així que et fots i t'aguantes, i em vols.

http://mihistoriaentresusdedos.blogspot.com.es/

Comentaris (4)13-07-2012 17:09:13De veritat estem bojos VIII

Digue'm alguna cosa...

Quan les putades ja no fan mal.

Quan després de tant buscar a ulls aliens la brillantor que em donaven els teus, no perdo l'esperança.

Quan espero que tornis.

Quan pase les nits sense dormir, entre la desesperació que suposa esperar.

Quan després de tantes mirades d'amagat encara no em canso de que no em vegis.

Quan passes de ser el meu amor, a ser la meva vida.

Quan em sobren hores al dia si no escolto una paraula de la teva boca.

Quan no hi ha dies, ni nits, només records en què encara érem nosaltres.

Quan no em canso de les teves bajanades,encara que tu et cansis de les meves.

Quan després de tant de dolor encara vull que dormis al meu llit.

Quan te'n vas i no tornes, i he de fer que tornis jo.

Quan el món s'atura, i tot no té importància si no estàs en la meva vida.

Quan sé que no podràs sortir-ne.

Quan m'adono que és per sempre.

Que mai tornaré a estimar a ningú que no tingui la teva cara, el teu nom i el teu caminar.

Llavors no sé si plorar o riure, si quedar-me o anar-me'n.

Comentaris (2)06-07-2012 16:05:46De veritat estem bojos VIII

(NO) explicacions d'una nit de dissabte.

Pots trobar de tot menys una explicació, de tot, de tot absolutament.

Moments en els que et quedaries a viure per sempre.

Mirades que mai oblidaràs.

Ganes de viure.

Records inoblidables.

Milers de cançons.

Moments exactes en el lloc exacte.

Plors.

Alegries.

Ganes de morir.

Una brillantor a la teva mirada que no coneixies.

Nervis.

Sensacions.

Benestar.

Felicitat, en estat pur com diu la pel · lícula.

Moltes converses que sempre et portaran al mateix.

Una rutina que sempre serà diferent.

Canvis.

Bogeries.

Dependència.

Una infinitat de sentiments que no podràs explicar mai.

Un clima que ni morirà ni us matarà.

Promeses sense complir.

Fets que diran més que centenars de paraules.

Incoherències.

Contradiccions.

Vida, raons de la teva existència.

I fins i tot textos com aquests a les onze de la nit d'un dia d'aquestes nostres, de les bones, de dies 25.

Quan t'enamoris de debò ho podràs trobar tot, tot menys una simple i petita explicació.

Comentaris (3)21-06-2012 21:40:53De veritat estem bojos VIII

Tot el que ja sabem.

No cal que et digui que perdo el cap pel seu cos.

Ja sé de sobres que té aquest somriure i aquestes maneres, i tot el remolí que forma en cada pas i gest que dóna.

Però a més l'he vist seriós, ser ell mateix, i de debò que això no es pot escriure en un simple text.

Per això escoltes sempre de la meva boca allò de: "Mira'l com beu les cerveses, i com somriu d'aquesta manera que em torna boja i que fàcil resulta enamorar-se d'ell un cop provats els seus llavis."

Que ell pot arribar a ser el puto únic motiu de seguir viva i alhora, pot arribar a empènye'm a l'autodestrucció.

Que els petons de certes boques tenen més bon gust és un conte que em sé des del dia que em va donar dos petons i em va dir el seu nom.

Però no saps el que és caure des d'un precipici i que el aparegui de cop i de front per dir-te, vingua, alça't, pots amb això i amb mes.

No saps el que és que es passi hores mirant-te i et saludi com només ell sap.

Així que suposaràs que jo sóc la primera que entén que perdo el cap, només pels seus braços o el sentit per les seves paraules, o per un mínim i simple frec de galta.

Que les suspicàcies, les dissimulacions quan el seu cul passa, les incomoditats d'orgull que pugui provocar-me, són una cosa amb el que ja conte.

Vull dir, que a mi de tios no m'has de dir res, que fa temps que només existeix un per a mi.

Que quan el veig, que quan creua per sota del cel només la gent ximple mira al cel.

Que sé com m'acaricia la cara i després, em besa suaument el nas.

Que conec la seva veu en format murmuri, i format gemec i en format secret.

Que em sé les seves cicatrius, i tots els llocs on té lunars, i em sé la forma del seu pèl, i fins i tot de les seves mans.

Que jo també he memoritzat cada mínim i insignificant detall que envolta el seu món, el nostre món.

Que no tinc collons a dir-li que no a res, perquè tinc més deutes amb la seva esquena de les que ningú tindrà mai amb la lluna (i mira que hi ha ximples enamorats en aquest món).

Que sé la cara que posa quan es deixa ser completament ell.

Que he de donar gràcies al món per aquest puto miracle que suposa que existeixi.

Que li he vist fer-li competència a qualsevol príncep blau de quan de fades.

Que entenc el motiu que fa que quan ell està a un centímetre de la meva boca, se m'oblidi respirar.

(Versió de Co-Razones d'Escandar Algeet)

Comentaris (3)17-06-2012 21:45:11De veritat estem bojos VIII

Ets diferent.

- Gràcies.

- Gràcies, per què?

- Ja saps per què. Per passar de tot.

- No se de que m'estàs parlant ...

- Vas de xulo i dona la sensació que tot et dóna igual, però no ets ni la meitat de passota ni la meitat de imbecil. És només un mecanisme de defensa, perquè la gent no sàpiga que en el fons ets un tio sensible. Sé que ho has hagut de passar malament en el passat perquè mai parles d'això és ... és com si no existís. I gràcies també pequè m'has demostrat que t'agrada estar amb mi i fer-me sentir que per fí pertany a algun lloc. Encara que sé que moriries abans de reconèixer-ho i ... bé ... M'agradaria pensar que sents algo per mi, que series capaç de reprimir aquesta por i inentar un futur junts... Perquè penso amb tu les 24 hores del dia, en com es va cada tarda trobant-te a faltar. L'únic que vols és fer-te el dur¿He encertat?

- No n'has encertat ni tuna.

- I ara, faig com que em crec que m'hequivoque?

- Suposo ..

Comentaris (2)10-06-2012 17:49:14De veritat estem bojos VIII

Més que la meva sang...

I sí, em poden les ganes.

Els teus petons.

Els teus llavis.

La profunditat dels teus ulls, no sé.

La manera com em mires, com em toques o el sorollet que produeixen els teus llavis quan em fas un petó.

Els teus comentaris indecents, la forma d'interrompre'm, de posar-me nerviosa.

La tonteria que tens a sobre, pensan que t'estic guanyant poc a poc.

Els teus missatges, la forma maligna de la que et rius de mi o les teves mans al voltant de la meva cintura, no sé.

Només sé que em sé aquesta pel · lícula de principi a final, que tinc pensat fer un pas avan i dir-te tot el que sento per tu propera vegada que estiguem cara a cara.

Tinc pensat deixar-te marca, més profunda que les anteriors vegades.

Mira, escolta, que et trobo a faltar, no t'imagines quant.

T'estimo, t'estimo, t'estimo i milions de vegades t'estimo.

Molt per sobre del cel, a milers de milions d'anys llum ..

Comentaris (0)06-06-2012 19:14:06De veritat estem bojos VIII

Només tu fas realitat els somnis que jo persegueixi.

Parlo d'ell, del seu riure i les seves maneres.

De la seva forma de fer-me riure.

Dels seus "m'agrades, moltissim".

Dels seus "vull quedar-me un moment més amb tu".

De com em mira i fa que m'estremeixi.

De com si vols, pots.

De com res mai està perdut si tu vols.

Parlo de com tot és tan fotudament perfecte si és el seu somriure present.

De com les coses arriben a canviar en qüestió de segons i de com la teva felicitat ara depèn d'una altra persona.

Parlo de fer plans de futur i que siguin amb ell.

Parlo de finals feliços que mai acaben.

De voler enviar-ho tot a la merda si no saps res d'ell, però seguir aguantant tot i això.

De tremolar si no passa i si passa també.

De menjar-me'l a petons i que em mengi ell.

Parlo d'ell, parlo d'un nosaltres que no ha començat però que tampoc penso deixar que no ho faça.

Parlo d'un 25 i tots els que queden, tots els nostres, tots per a nosaltres.

Comentaris (1)03-06-2012 21:17:23De veritat estem bojos VIII

No demanis, el que tu no vas poder donar.

"Si sabessis com d'important ets en la meva vida, no passaries de mi".

Potser, si tu mateix ho haguessis sabut, no t'haguessis anat com ho vas fer, sense donar ni una sola explicació, sense saber realment per què ... i potse, és que no hi havia cap perquè "Coherent", potser tot eren excuses barates, per poder fugir d'aquestes maleïdes explicacions.

I ara, què pretens?, Tornar.. a què?, O més aviat, per a què?

Per tornar a anar-te'n quan vulguis, quan ja no et vingui de gust regalar les teves paraules.

Vas a trencar-ho tot, apartant-me a mi, vas trencar el que un dia vas crear, vas trencar r el meu cor, a banda que també em vas trencar a mi...Sense importar-te res, i ara hauries d'importar tu?

Em sap greu... però ara és temps de mirar per mi, ja prou vaig mirar per tu, i tu ni tan sols et vas aturar a pensar en el mal que em podies causar.

No demanis, el que tu no vas poder donar.

Comentaris (1)31-05-2012 22:23:39De veritat estem bojos VIII

Dame un besito en la nariz, lo necesito para rendir...

Pregunten sobre tu.

Molts curiosos senten que he d'estar realment fotuda i totalment boja per escriure tant sobre una persona que poc a poc (puc sentir) es va oblidant de mi.

Pregunten per l'home que per fortuna o desgràcia és víctima de les meves paraules, dels meus plors i somriures.

No vaig a mentir, saps tant bé com jo que això està fent-se poc a poc més seriós, que ja no es aquell joc que era.

Tu ja no ets qui eres.

La merda, se'ns menja.

Però estic enamorada de la teva essència, d'aquestes coses que no canvien en tu, dels teus ulls quan em miren com només ells saben.

Estic enamorada d'aquesta manera com em mires, d'aquella manera de moure't que fa que et reconega a kilómetres, de la teva forma de dir-me que estas molt agust amb mi, de la forma en què t'acostes a mi quan ja no ho aguantes més.

Estic enamorada de tot el que ets.

Del dolent, el bo, els teus defectes i les teves virtuts.

Molts asseguren que estic boja, que m'he de buscar a algú millor, que tu no em mereixes. Que soc massa especial per a estar així per algú que no em coneix el més mínim ni té intenció de fer-ho.

Però a mi m'importa poc i res, ells no saben, no entenen el que és, com em sento quan apareixes del no-res i no puc evitar somriure tot i que em vas tenir plorant setmanes preocupada, gairebé asfixiada per la teva absència.

M'importa una merda si això està bé o malament, és amor.

L'amor és el que un sent, si ho sents, és el que és, si et fa feliç has de lluitar per això.

No necessàriament és blanc o negre.

Podem discutir que això em faci bé o malament, però tampoc és que visca totalment pendent d'això.

La vida és tan inclusiva que l'amor és només una cambra d'ella, un quart important, però no deixa de ser només una part.

I quan dic que estic enamorada de tu, em refereixo al teu present, el teu passat i el teu futur.

Sense importar quin sigui.

Només et necessito a tu, la resta és totalment relatiu.

El teu amor és la primavera que mai marceix, ets resurrecció, ets vida.

I ni jo, ni vós, ni el maleït món pot fer que això canviï.

Simplement és el que és.

Estic contenta d'haver-te trobat, més enllà que segueixis o no en la meva vida, tu no has fet més que salvar-me una i altra vegada, d'un abisme que jo mateixa vaig construir.

Sempre t'estimaré, el temps és només aigua corrent comparat amb la força del meu afecte cap a la teva persona.

Potser vulguis cridar-me, odiar-me, anar-te'n ben lluny, però hi ha coses que no canvien.

Hi ha coses que romanen fins i tot quan ja no estan en les nostres vides.

Coses que van més enllà de tot el possible i impossible.

Comentaris (0)28-05-2012 12:48:50De veritat estem bojos VIII

Para siempre es mucho tiempo, una noche es poco rato.

Les hores passen, els anys també.

I, amb ells, les teves ganes d'estimar-me.

M'has sabut besar com ningú, m'has destrossat com ningú.

Et voldrè sempre.

Digues el que vulguis, besa a qui vulguis.

En el fons em seguiràs buscant a mí o al que vas tenir amb mi, o al que per por no vas arribar a tenir.

Accepta-ho.

Hi ha coses que mai canvien.

Això de voler-nos estava escrit, ens voldrem per sempre, encara que no ho demostrem mai.

Viuràs la teva vida, jo viuré la meva, i sempre ens recordarem.

Avui et deixo.

Ho deixo.

No vull res més de tu, ni de nosaltres.

El que hi va haver ja es va anar, i el que hi ha no pot ser.

Segueix recordanten les cançons, jo també ho faré.

Aquest serà el lloc on no morirem mai.

Comentaris (1)20-05-2012 13:06:24De veritat estem bojos VIII

YOU’RE THE KIND OF BOY THAT FITS IN WITH MY WORLD.

Resulta frustrant, acollonant, m'omple d'impotència i m'oprim el cor.

Com em pot passar això a mi?

Tota la vida renegant dels homes, fent esforços sobrehumans per no caure en aquest estúpid mecanisme humà per procrear anomenat "amor".

Han passat els anys i a poc a poc aquella cuirassa que vaig construir al meu voltant s'ha anat debilitant, ha anat perdent força i gruix fins al punt en què ha quedat destruïda.

Si em poso a reflexionar, el moment exacte en que aquesta construcció que el meu subconscient va aixecar amb tot el seu esforç i obstinació es va ensorrar, va ser quan descrubrí que darrere d'aquest somriure que tant costa arrencar i d'aquests ulls que desprenen un misteri inigualable, s'amaga una ment i unes idees tan atraients que, cada vegada que mantenim una conversa (cosa que no passa molt sovint) fas que arribi a dubtar de si de veritat ets real o ets una simple quimera que les meves ànsies de trobar algú com tu han portat a inventar.

Que per fi he trobat a algú que arriba a atraure'm tant pel seu físic com per la seva forma de pensar.

I clar, jo hauria d'estar fent salts d'alegria, no?

Doncs no, la veritat es que tot això m'esta destruïnt poc a poc.

La raó d'aquesta sensació de frustració, esmentada anteriorment, és que no aconsegueixo mostrar el meu veritable jo.

Cada vegada que aconsegueixo cridar la teva atenció i que em dirigeixis un parell de paraules quedo completament anul · lada tant psicològicament com mental (encara que la teva no ho vegis, ja que els teus coneixements sobre el meu són mínims) i em converteixo en una mena de nena tonta que no fa mes que fer bromes nervioses intentant, almenys, fer-te somriure una mica.

Que la vergonya, encara que sembli estrany en algú com jo, s'apodera de mi i no aconsegueixo elaborar frases amb sentit. Que l'única vegada que hem tornat a coincidir, les cames em temolaven de l'emoció.

I esque res m'agradaria més que tirar-li un parell de collons a l'assumpte i despullar-me sentimentalment per fer-te veure que encara que soni estrany, creuaria quilòmetres de brases cremant amb els peus descalços única i exclusivament per que tu em recompensares, de nou, amb un parell de teus addictius petons.

I es que allò que desitjo amb més força és que un dia arribis a adonar-te que jo puc i vull desvivirme per tu, fer-te feliç, salvar-te... Que jo vull omplir la teva vida amb els meus somriures, els meus petons i un milió de moments inoblidables.

Que si, que sé de sobres que no sóc una d'aquestes noies primetes que t'agraden tant, que potser tinc més defectes que virtuts i que de vegades migraría a un sord, però et puc assegurar que aquestes noies són tan anorèxiques tant físicament com mental, que els meus defectes de vegades poden resultar atractius i que el meu caràcter, com el bon vi, millora amb els anys.

Perquè jo ... jo quan veig que alguna cosa val la pena lluite fins rasgarme la pell per això, però es que m'adono que aquesta batalla aquesta perduda abans que comenci i això, un cop més, és frustrant.


Voldria que algun dia, puguis arribar a entendre'm.

T'envie mil somriures i infinits petons, perquè no et falti de res.

Comentaris (0)08-05-2012 21:11:42De veritat estem bojos VIII

Tant de bo sapiguessis com soc i el que sento per tu.

Parlarem, intentarem arribar a un acord però va ser impossible.

Ell mai no em voldria com a alguna cosa més, ni jo a ell com a un ningú.

Quan em diu que no vol res seriós, de vegades em plantejo si és que no li agrado jo, o si és que, no vol res amb mi ni amb ningú.

Em mira als ulls i em sent com si estiguéssim lluny.

Deuen ser les responsabilitats les que odia.

Crec que es sufoca, crec seriosament que algú li va trencar el cor.

No m'ho diu.

Mai m'ho dirà, però em parla i les seves paraules només parlen de problemes, de complicacions...

Són tot suposicions, idees que no puc expressar, em fa por ofendre'l, auyentarlo encara més.

Perquè quan estic amb ell no soc jo, soc una completa inútil.

Si els seus ulls em miren se m'antrebanquen les paraules, dic coses sense sentit, m'ix aquella rialla nerviosa....

M'agradaria demostrar-li que no soc una xiqueta, que al meu costat tot seria diferent, que em desvic pels demés i que per ell podría fer les bogeries més grans.

M'agradaría que se n'adonés del que molts nois s'han adonat. De que jo soc algú especial, diferent, que enamorar-me es una missió difícil i que ell ha fet sentir-me com ningú.

M'agradaria, per damunt de totes les coses, que em dones una oportunitat.

És que han passat quasi tres anys, tres anys intercalant nits inoblidables amb mesos sense saber l'un de l'altre, de no veure'ns, de no estimar-nos.

I de, despres de llargues temporades sense dirigirme la paraula, tornar, amb aquelles mirades i aquelles tonteries que em tornen boja.

No sé si es bo o dolent el que sàpiga que al meu costat sempre té un lloc on quedar-se.

I si , fins i tot em sento una mica menyspreada pel seu poc interès en que siguem més que això (que no té nom) em dic a mi mateixa que això només és un mot, que només sabré si em vol o no per les seves accions, per aquesta forma que té de besar-me, de abraçar-me, de mirar-me.

Tothom em diu que et deixi, però ells no saben el que sento quan et vec, quan se m'accelera el cor, quan les cames em fan figa i les mans em tremolen...

Comentaris (0)05-05-2012 19:53:12De veritat estem bojos VIII

No vaig a dir-t'ho, però ho penso...

T'he estat buscant tota la meva vida i no sabia que era el que buscava.

Ets un
enigma fascinador, una paradoxa.

Ets absolutament sincer, obert, no ocultes res i, tanmateix, ets el noi més misteriós que he conegut.

Ets fort, segur de tu mateixa, perfectament capaç de cuidar-te i de cuidar-me i no obstant això, ets també capaç de contar-me les teves penes i pors, sense ressentiment.

Ets temerari.

No em necessites.

No obstant això, m'inspires el desig de protegir-te, de assegurar-me que no et passi res dolent.

Podria passar la meva vida sencera amb tu i no arribar a conèixer-te mai.

Hi ha en tu profunditats que trigaria diverses vides en explorar.

Per a mi
, tu ets bellesa.

Ets passió.

Ets tot allò que mai m'he atrevit a sentir.

No aconsegueixo creure en la meva sort tot i haver aconseguit arribar tant llunt amb tu.

No
vaig creure que seria capaç de voler, i et vull més que a la vida mateixa.

Comentaris (0)01-05-2012 22:42:32De veritat estem bojos VIII

12/12/10

Tu i jo agarrats de la mà per aquell carreró.

Tu i les teves bromes.


Jo, em faig l'enfadada i marxo.

Tu, corrent véns darrere de mi i m'agafes de l'esquena.

Et poses davant de mi, m'aixeques en l'aire i em tornes arrere.

Em beses com tu només saps.

Comenso a cridar, fent el boig.

La gent ens mira.

Rius.

-Tornem? Crec que els meu amics em necessiten.


-Si marxes, no tornis a buscarme, eh?.


-Doncs, me'n buscaré a un altre.


-No em coneixes, no soc celos.

Entrem dins del recinte i ens separem.

Tu amb els teus amics i jo amb la meua gent.

Em mires cada 2 x 3 i jo ho se.

Ballo amb algún altre noi.

Et vas arrimant.

Em toques l'esquena.

T'ignoro.

Apartes al noi i et poses a ballar en mi.

Et continue ignorant.

Em beses el coll.

Ens besem.

Te'n vas.

"Esteu junts!?" Et pregunten les teves amigues.

Tu dius que no ho sas, però en realitat saps que això no pasara mai.

Ens ho passem realment bé junts.

Ens riem encara més que abans, es nota que entre nosaltres hi ha química.

Però no tot és perfecte.

Finalitza aquest ball amb un petó que sempre estara en el meu record.

Comentaris (3)01-05-2012 15:01:00De veritat estem bojos VIII

Ullets d'aiguamarina...

Ara és quan, inconscientment, comences a necesitar-lo al teu costat.

Esperes que la maneta del rellotge corri més i més ràpid per tornar a veure'l.

No ets conscient del que fas, del que comences a sentir, només vols calmar les teves ganes d'ell.

I ho fas sigui com sigui.

Tens moments que creus que mai es podran superar, ja és l'únic, no hi ha ningú més al seu nivell, i el més important, al regust que et deixen els seus adeus.


Saps que per molts tios que hi hagi en aquest món cap podrà omplir els buits del teu cor, excepte ell.

¿Que això és més obsesió que amor?

Sí, bé, potser vosaltres ho creeu així.

Però es que vosaltres mai havíeu necessitat algú per dormir a les nits i despertar als matins?

Doncs això, això es el que em passa.

Que sense la seva mirada i les seues caricies sense nom la meua vida no pot continuar endavant.

Comentaris (0)26-04-2012 21:55:47De veritat estem bojos VIII

Metadona es el teu nom.

Doncs no, tinc cap puta por a reconèixer que t'estimo, que t'estimo amb una intensitat malaltissa.

No m'avergonyeixo al dir que intento grabar en la meva ment cada paraula, cada caricia, cada mirada, cada somriure... encara que cada vegada que ets al meu davant i el teu alé m'acaricia les galtes el meu cervell experimenta un atordiment digne de la major droga de diseny.

No puc negar que ets el meu vici, la meva metadona, la substancia que fa que jo mateixa siga d'aquesta manera.

Tampoc m'importa que la gent es done compte de com d'embadalida que em tens, que em diga que no m'havien vist mai d'aquesta manera o que em diguen que han sentit la nostra historia comptada per mi un milió de voltes.

No puc quedar-me com una ximple mriandoun lloc fix pensant en tu, perquè sí, perquè te'm vens sol al cap, estic realment enganxada a tu.

No tinc cap por de contar punyetera veritat, a dir que no vull que em faltis mai, que jo sense tu... sense tu, doncs no, sense tu no sóc absolutament res.

No m'acollona dir que no m'imagino sense sentir el que sento, ni dir que no aguanto una puta tarda sense escoltar milers de cançons que duen grabat el teu nom, o un finde de festa sense els teus petons al nas.

Penso esperar el temps que faci falta a que te n'adones de que per tu faria les majors bogeries, aquelles que només es narren a les novel.les rosa més desgavellades.

Penso esperar ací, sentada, fins que cada mil.límetre del teu cos porte tatuat el meu nom, fins que els teus pensaments només vagen dirigits a mi.

Estaré ací pase el que pase perque me n'he adonat que amb tu vull estar tota una vida, que no vull que açó s'acabe.

Perque al cap i a la fi, si tanques els ulls amb foça i desitges alguna cosa molt fort amb tot el teu cor, s'acaba complint.

I tant me fa el que pensin, diguin que tu ets molt per a mi, o que jo sóc molt per a tu, tant me fan les opinions, me la pela, això no afectarà res, i molt menys perque ho diguin ells.

Tranquils, ho acabareu superant.

Comentaris (0)23-04-2012 21:55:14De veritat estem bojos VIII

En el fons hi ha coses que mai arribaràs a dir per por.


En realitat
tots som una mica covards quan es tracta de dir alguna cosa que ens importa massa.

Que
les coses que importen de veritat, són les que es diuen amb una mirada, un gest, un somriure...
Fins i tot, com em passa a mí en aquest moment, hi ha vegades que sense tenir el que vols, et fa por perdre-ho.

De vegades és
millor posar terra pel mig i deixar que corri l'aire.
Encara que només sigui per tornar a sentir aquesta sensació meravellosa de voler escurçar mil · límetres tant sí com no i devorar-nos.

De vegades cal
encara que faci mal una mica, descusir-nos i deixar de compartir l'oxigen per respirar pel nostre compte ... Omplir els pulmons i trobar-nos a faltar.

Mirar-nos
tranquils i quiets, cadascun des del seu tros de món, i donar temps que els batecs s'autorrevelen xiuxiuejant "t'estimos" al buit.
Fins que la màgia torni per salvar-nos, encara que ja saps que la màgia segueix aquí, no s'ha anat ... només que a vegades li agrada fotre'ns una miqueta.

Per ara només vull dir-te una cosa que no he gosat a dir-te encara: T'estimo moltissim i el que més m'aterra és que alguna noia millor que jo descobrixca com d'especial ets...


Comentaris (1)17-04-2012 22:19:17De veritat estem bojos VIII

Tant de bo...

Un dia qualsevol, després d'haver encaminat la teva vida, te n'adonaràs del que realment està passant.

Ja no t'ho preguntaràs més, ja no importarà més aquells "i si ...?" Que vas deixar pel camí, ja no et farà mal cap record del passat.

Ja no importarà quantes coses vas prometre,que no vas complir i que només jo recorde.

Ja no.

Agafaràs el telèfon i em trucaras, em diras que ja és hora de fer un pas endavant, de fer possible un nosaltres, de estimar-nos fins que el mar es torni foc.

I llavors, jo me n''adonaré de perquè realment mai va funcionar amb ningú més.

Ningú és tu.

Comentaris (1)16-04-2012 14:40:36De veritat estem bojos VIII

Tot ve i va, a excepció de tu.

La meua tormenta huracanada.

M'encanta que em rebis sempre amb un somriure i una abraçada acollidora.

Que busquis la manera de veure'm, encara que no existeixin hores al dia.

Eixe etern impuls per seguir lluitant i per inventar el temps.

Nosaltres no ens rendim, som tossuds i preferim desafiar els rellotges, derretirlos i crear nous per a poder acomplir els nostres somnis.

I jo... somie amb la teva abraçada, amb els teus petons, que sempre esperen el moment més precís, la teva veu i les teves constants ganes d'abraçar-te en un somni anhelat i que ningú pot venir a interrompre.

Així hauria de ser sempre la vida.

Sentint-nos igual com en el moment en què vaig entendre que volia que fossis una part de la meva vida.

Tant de bo això sigui i segueixi així.

Sento por de flaquejar però el teu amor em dóna forces per sempre sobreposar-m'hi.

Comentaris (0)26-03-2012 18:07:23De veritat estem bojos VIII

01/11/2011.

Potser simplement encara no has volgut adonar-te de com funcionen les coses.

És molt divertit estar solter, anar de flor en flor, conèixer molta gent, no dependre de ningú ni de res, no haver de recordar aniversaris, quan temps portes junt a aquella persona, ni tan sols a quina hora has de prendre't la pastilla.

No, ets lliure, completament lliure ...


Però simplement aquesta llibertat no et serveix de res, t'han educat d'una altra manera, és molt divertit tot això però arriba un moment que s'esgota, que avorreix.

Com aquelles relacions que no són de veritat, això és, la teva relació amb la solteria no és una relació real, no és una cosa que de veritat vulguis, per això hi haurà un moment en què et cansis, i potser aquell dia ja sigui massa tard.

I potser, ja m'hagis perdut a mi.

Comentaris (0)11-03-2012 14:27:37De veritat estem bojos VIII

Sense tu.

Nits.

Nits en les que em penedeixo per no haver-te dit tot el que encara em callo.

Nits de dolor.

Nits en les que tu ja no ets la meva estrella.

Nits en què t'odie per no estar amb mi, per estimar-me amb la mirada i negar-m'ho amb les paraules.

Nits en què no parlo amb tu, ni et veig... i em faltes.

Nits en què no puc dormir, perquè sé que l'endemà, quan em desperte no estaràs.

Nits, sempre nits.

Nits en les que em permeto pensar, després dels llargs dies.

Nits en les que em deixo sentir-te, perquè sé que a les nits no pots enganyar-me, ni tu a mi, ni jo a mi mateixa.

Nits, nits teves, i meves.

Nits en què donaria tot per tenir-te al meu costat.

Nits, em queden massa, massa sense tu.

Comentaris (0)08-03-2012 22:13:42De veritat estem bojos VIII

Hauríem de parlar.

Hauríem de parlar del color tan increible dels teus ulls, del teu cabell, sempre desfet i/o mal pentinat i del teu somriure de nen petit.

Hauríem de parlar
del regust agre que em deixes quan marxes, del sabor dels teus llavis i de com et sento aquí, en els meus pulmons.
Hauríem de parlar de totes les vegades que hem fet dels llocs més estranys el nostre petit trosset de cel.

Hauríem
parlar de la nostra roba caiguda a terra, escampada com si foren desenes de feritas de guerra.
Hauríem de parlar d'aquesta manera en que les nostres mans tenen la mania d'encaixar l'una amb l'altra, com un trencaclosques perfecte, fet bàsicament amb mirades, somriures i algun que atre comentari amb certa malicia que només busca reviscolar allò tan especial i a la vegada estrany que sentim l'un per l'altre.

Hauríem de parlar
d'aquesta horrible necessitat de tu que em queda gravada a la columna, a les orelles, al coll i sobretot, al nas.

Hauriem de parlar del que sentim.
Hauríem de parlar, perquè no puc alimentar-me de records.

Comprens
?


Comentaris (1)04-03-2012 13:55:41De veritat estem bojos VIII

No t'ho he volgut dir.

No t'ho he volgut dir perquè tenir por està mal vist.

És com de covards.

I no vull pensar que estic sent covard.

Sé que t'ha de sonar estrany tant canvi en el meu comportament... has de pensar que estic boja o alguna cosa així.

I no t'equivoques.

M'estic tornant boja.

I això em fa por.

Em fa por acostumar-me a tu i que un dia em desperti i no estiguis.

Em fa por fer-te un lloc en el meu cap i que un dia aquest lloc l'hagi de omplir de tristesa.

Tinc por, pura por.

I crec que no hi ha cap paraula o acció que ho hagi de canviar.

Simplement hauré de viure amb aquesta por...només dóna'm temps.

Comentaris (1)20-02-2012 21:32:10De veritat estem bojos VIII

Ser un peix.

Sempre he somiat amb ser un peix, perquè diuen que els peixos no tenen memòria, i no poden recordar res.

I si no et recordes de res pots aixecar-te cada dia i viure-ho tot com si fos la primera vegada.

La primera cançó, la primera vegada que el vas veure, el primer petó, la primera vegada que vas morir en fer-li l'amor...

Perquè hi ha certs moments màgics.

Com quan aquesta certa persona et toca i penses que et fa nosa la pell, que surts de tu i la teva ànima demana a crits sortir corrent, aquesta sensació de plenitud infinita en fer-li l'amor fins al punt de sentir que ja no existeixes.

Aquest instant en què podries morir perquè saps amb tota certesa que mai en la vida tornaràs a sentir res igual.

M'agrada saber que hi ha coses refugiades contra l'oblit, coses per a les quals no passa el temps, com aquests mosquits atrapats en ambre durant milions d'anys.

El món segueix endavant però ells es queden allà atrapats per sempre.

Com les fotos en una caixa de sabates sota el llit, com aquests secrets que no pots comptar mai.

El record és l'únic paradís del qual no podem ser expulsats.

Hi ha dues desgràcies en la vida de tot ésser humà, la primera és no tenir a qui estimar amb tota l'ànima i la segona, tenir-lo.

L'univers conspira a favor dels que mouen el món i aquests són els que el paren.

TU VOLS MOURE EL MÓN, O QUE ET MOGUEN?

Aquest text l'he trobat a Internet,. No sé qui l'ha escrit, però... és simplement preciós.


Comentaris (0)30-01-2012 21:17:19De veritat estem bojos VIII

EightmoreEightless.

Jo sempre vaig ser una flor que es regava amb qualsevol "arruixadora".

Que mai deixava que es plantessin al seu costat, si haviade ser per sempre, ja que mai creia en un període de temps tan llarg.

Però llavors vas arribar tu i vas trencar tots els meus esquemes, les meves mitges i el que no eren els meues mitges.

Et ficaves a fer tonteries per a impressionarme.

Sempre apareixies amb aquest aire xulesc teu, amb aquesta mirada que diu més que un somriure, i et despegaves de la barra del bar, venies cap a mi i em deies: Escolta guapeta... de que et conec?

I jo et somreia.

Una cosa estúpida però que feia que cada cap de setmana m'alegrés el dia a les quatre del matí.

Diuen que les flors s'acaben marcint, però jo crec que es marceixen si tu deixes que passi, perquè mireu-me: Aquí estic jo, perfectament amb algú que m'estima i tu a la recerca d'aquella flor que un dia es va deixar el seu encenedor al seient del teu cotxe.

Comentaris (0)06-01-2012 19:28:56De veritat estem bojos VIII

Explica'm com vam arribar a aquest punt

Em vaig creure les teves veritats i les teves mentides a mitges.

Em vas tallar amb la teva mirada, em vas apunyalar amb els teus petons al nas i el teu somriure.

I sento dir-te que una vegada vaig tindre les ganes i l'estat mental necessaris per estimar-te, per estar amb tu.

Em vas impactar moltíssim des del primer moment, vaig aguantar flirtejos que no diuien en lloc, somriures de complicitat, petons i fotografies amb les teves mans tocant el meu coll.

No, només volia que siguerem el que haviem de ser, això que no té ni nom ni títols ni res.

Només volia saber que si algúm dia en necessitava estigueres al meu costat i viceversa.

Només vull que tant tu com jo recordem aquella nit que va acabar tant bé, encara que tu diguis que no.

Ja t'ho vaig dir: A partir d'aquella nit, estem en pau. Res més.

Sense rancors ni enuigs.

Vas ser sexe, amistat i companyia.

Comentaris (0)20-12-2011 20:56:50De veritat estem bojos VIII

Els seus petons eren la meva droga.

Em va fer sentir com una autèntica yonqui, amb la mateixa dependència amb que els drogaddictes necessiten cada dia la seva droga.

Hi havia vegades que ni dormia, només esperava que ell aparegués, amb la seva mirada i el seu mig somriure.

Les ànsies de sentir-lo ni em deixaven viure.

Hi havia matins que parpellejava infinites vegades i desprès, recordava tota la nit anterior per comprovar que era veritat, que el seu aroma era amb mi.

Ens emborrachávem de petons i vivíem d'impulsos acabats de sortir del cor.

I sí, pot semblar que ara mateix estic dreta, però els meus genolls seguiran tremolant cada vegada que sàpiga que ell va a aparèixer per la cantonada

Comentaris (0)20-12-2011 20:40:25De veritat estem bojos VIII

Tot és culpa teva!

Culpo a la teva pell per encendre'm i als teus músculs per envoltar-me amb força...

Culpo la teva boca, de la qual brollen paraules màgiques i em porten a una altra part.

Culpo als teus ulls que em freqüentment m'hipnotitzen, a les teves mans amb les que també fas màgia

Culpo als teus peus per marcar el camí

Culpo fins i tot a la primavera per fer que em trobe amb tu.


Busco culpables i em crec innocent, però principalment, et culpo a tu.

Per ser diferent a tot

Per aquests ulls, aquestes mans, aquesta boca ...


per cada part que et forma.


Per ser tu.

Comentaris (2)19-04-2010 19:34:29De veritat estem bojos VIII

Por a tantes coses....

Por a ficar la pota.
por als meus sentiments,
por a que els teus no els corresponguin,
por a que em facis mal,
por a que m'estiguis fent mal,
por a que no em pensis, a que no em somiïs.

Por a que no em vulguis,
por a que no m'entenguis quan et dic que et quedis,
por a que em menteixis,
por de no curar-me del buit,
por a començar a buscar-te entre les cares de la gent pel carrer,
por de no fer-te falta,
por de no trobar les teves mans entre la boira,
por a haver d'oblidar-te,
por a fer-te mal,
por de no tenir els teus petons,
por de no olorar més el teu perfum,

por a donar-te igual,
por a que sigui massa tard,
por a que em rebutgis,
por de no poder tocar-te, rosar-te, respirar-te.
por a que no em donis una nova abraçada,


por a que no em permetis colar-me en el teu somriure,
por a caminar sola pel carrer,
por a que sorprenentment plogui i no poder, jo, robar-te un petó
por a que no em trobis veritablement a faltar,
por a que no em necessitis,
por a que segueixis ignorant-me,
por a que tot deixi de veure's aixì de bonic,
por a de perdre la música de la teva veu,
por a que no portis el meu cor al costat del teu cor, com un imant entre una clau i el seu cadenat.
por a decebre't,

por a que, en la teva memòria, la meva imatge s'ompli de pols,
por a que t'allunyis [encara més].

por a que no em tinguis en compte
por a que no em cuidis quan tingui febre,
por de passar-me de la ratlla
por a que em prengues el teu esguard, [que aparteu de mi la teva mirada],
por de no sentir el teu cor bategar

por d'estar esperant en va [perquè sí, us estic esperant]
por a que l'espera no tingui fi,
por de no ser [ni tan sols] part dels teus silencis,
por a que no em protegeixquis quan el cel cridi a mitjanit en forma un tro,
por de no saber com dir-te el que sento.

por a que s'esgoti la meva paciència,
por de no veure't
por de no trobar-me més reflectida en la teva mirada

por a que no confiïs en mi,
por a que no creguis que t'adoro
por de no saber com fer-te somriure,
por a que la nostra història s'hagi extingit,
por de créixer [a existir] sense tu,
por a paralitzar per la teva llarga absència,
por a entendre que ja no formo part dels teus dies,

por a que em vulguis menys, menys i menys ... [fins estimar-me poc i res],
por a que el cel s'hagi buidat d'estrelles,
por de no poder respirar cap a dins l'aire que expulsa el teu riure,

por a que no et molestis a aclarir que no he de tenir por, que encara estàs aquí, a dos segons del meu cos, a mig batec de la meva ànima,


Por a que no siguis sincer [que això significa que et vols anar i no m'ho diguis (per així poder deixar-te anar)].


Però sobretot:
Por de no poder tornar a rebentar el nas contra el teu front si intent donar-te un petó, i l'apunto malament.

Comentaris (3)04-03-2010 21:07:03De veritat estem bojos VIII