login
Inicia sessió

register
Registra't

Res gran s'ha fet al món sense passió, princesa.

Articles de la categoria: Fins linfinit i més enllà

Plorar per por a deixar de ser feliç

Últimament la meva vida es resumeix en emocionar-se a la mínima per coses tan rutinaries com sentir la teva respiració abans de poder-me adormir.

Ja fa dies que les llagrimetes tontes començen a sortir a saludar sempre que poden (i això que feia segles que no passaven per ací).

La meva teoría és que tinc pànic a deixar de ser feliç.

A veure si aconseguic explicar-ho...

2010.

Celebració del meu 16 aniversari.

Ell i Xavier es veuen cara a cara,per fi.

Ell el mira, sorprès i atemorit, el senyala i comença a correr per a amagar-se, timidament, darrere meu.

Ell... m'encantaría parlar d'ell amb tu...

Aquell va ser el momen clau, el punt d'inflexió.

Després d'això, la vida va començar a magullar la meva ánima.

I de repent, tu.

Em fas somriure.

Gràcies a tu, vaig tornar a creure en que dues persones poden llevar-se cada dia, i veure's els rostres, encara invaïts per la son i seguir estimant-se bojament dia rere dia...

Gràcies a tu tot aquest malson va acabar sobtadament i ara, em trobe en... en... mo sé.

Supose que em situe en un lloc recòndit, que te com a banda sonora el soroll de les més boniques rialles i el tacte de les teves caricies de bon de matí.

Supose que ara mateix, em trobo tan sensible perquè em dono compte de que després de tant de temps he aconseguit trobar aquella felicitat que considerava perduda, que creia que no estava feta per a mi.

Sí, crec qu és això, que al teu costat he descobert que la felicitat existeix i em morc només de pensar que aquest cel es pot esvair en qüestió de moments..

T'estimo.

Comentaris (5)24-01-2013 08:46:47Fins linfinit i més enllà, Renaixença 110912

“Los mejores comienzos vienen de los peores finales.”

Potser siga una de les veritats més inmenses que la humanitat ha tingut el plaer de descobir.


Ahir aquesta frase em va tindre tot el dia pensant.


Vaig pensar, com no, amb ell. Amb la pèrdua d'una de les persones que més m'he estimat en aquesta vida, de com el temps passa, de com no hi ha dia que no recorde la calor de les seues abraçades... De
com poc a poc te n'adones de que la vida continua i et promets a tu mateixa que el seu somriure serà el motiu pel qual lluites, minut a minut, dia rere dia.

També em va fer pensar en els moments en els que m'he sentit sola, sense ningú al qual poder-li contar el que sentia. Moments en els que te n'adones de que hi ha gent que infravalora moltissim paraules amb tanta força i poder com “amor” o "amistat".

D'altra banda, també vaig pensar en com de difícil es fa continuar amb la vida. Deixar de veure les mateixes cares tots els dies, canviar de ciutat, canviar de rutina... Vaig recordar com les primeres setmanes esperava amb desig el cap de setmana, per a poder arribar al poble, veure a la meua gent, sortir de festa i tornar a abraçar a aquelles persones que ho han sigut tot durant tant de temps.

Aquesta frase em va fer pensar en tantes coses...

Però després d'unes 24 hores reflexionant, vaig arribar a la conclusió de que aquesta etapa ha finalitzat. Gràcies a aquesta frase me n'he adonat de que m'he convertit en algú totalment diferent en molt poc temps.

Avui, puc dir amb orgull que he perdut aquella por al compromís que em caracteritzava, he aprés a dir “t'estimo”, a expressar afecte... He aprés que la veritable felicitat es troba en aquells moments que, casualment, no pots contar a ningú, rodejada de les persones que més signifiquen per a tu. Persones que et fan vibrar, que et posen la pell de gallina, que fan que el teu estat d'ànim canvii radicalment en qüestió de segons, que fan que quan estas al seu costat sentis que res roí pot passar. Aquells amics, familiars i altres persones que t'estimen de veritat.

Avui, he arribat a la conclusió que quasi estic sentint allò que tot ésser humà busca: la felicitat. I, en efecte, estaría tocant el cel amb els dits ara mateix, si el meu Caxull estigués ací per a deleitar a totes aquelles persones que han tingut la fortuna de coneixer-lo amb la brillantor dels seus ulls.

A tots aquells que sabeu que sense vosaltres no sería res, m'hagradaría dir-vos una cosa: Gràcies per fer-me feliç, de tot cor.
Comentaris (3)27-11-2012 22:35:50El meu jo en estat pur, Fins linfinit i més enllà

Feliç 5é aniversari, vida meua.

Per a la majoría de vosaltres, el dia 1 de Juliol transcorrirà com un més, com 24 horesde monotonía en el calendari. Molts de vosaltres el recordareu com un dia sense importància enel transcurs de les vostres vides. En canvi, per a mi aquest dia és i serà, any rere any, un dels més assenyalats del calendari. Poc a poc el temps passa i les ferides segueixen recordan-te com de feliç vas arribar a ser en temps passats, quan vas creure, fins i tot, que podies sentir com les estreles t'acariciaven la punta dels dits.

Avui, res m'agradaría més que malcriar-te com a bona padrina i regalarte alguna cosa ben gran per a celebrar el teu cinqué aniversari. Avui, més que mai, m'agradaría que m'il.luminesis amb el teu somriure i m'abraçares fins la sacietat. Malauradament, cap joguina podrà tornar-me el teu somriure avui, ni les teves ganes de viure podran tornar a encandilar a tot aquell que va tindre el plaer de coneixer-te. Per aquesta raó i perquè penso malcriar-te de totes formes, no pense desistir i vull regalar-te quelcom especial.

Vull regalar-te els milions de somriures que el teu record provocarà al llarg de la meva vida. Et regale, també cadascuna de les victories i triomfs que aconseguiré al llarg del meu camí, perquè al cap i a la fí, tu seràs un dels motius pels quals podrè assolir-los.

D'altra banda, et regale la pell de gallina que se'm forma al escoltar la cançó de Nerva i recordar com una vegada rere laltra em demanaves que la posés al meu reproductor de música.

Et regale, doncs, tots els moments d'alegríaque el ressò del teu nom podrà concedir-me i, finalment, et regale totes les paraules optimistes del món, perquè estic segura de que tu sabríes que fer amb elles.

Estigues on estigues, feliç cinqué aniversari, Caxull.


Comentaris (3)03-07-2012 00:34:04Fins linfinit i més enllà

Com el vent tu vas marxar...

Escolta des de la distància i encara que només sigui com un lleu xiuxiueig tot el que he de


explicar-te, tot el que mai et vaig poder dir.
T’estimo, pràcticament tot es resumeix en això.
Vas arribar i ja et volia, te n’has anat i encara et vull.
Passarà el temps i t’estimaré igual.
Has estat, i crec que puc dir sense equivocar-me que al igual que el teu germà seràs, la

persona més especial i import
ant que ha passat per la meva vida.
Tot el meu món es resumeix en tu.
Des que te’n vas anar no he pogut ser la mateixa.
M’has portat amb tu.
Sense tu jo no soc, sense tu jo no sé ni ser.
També vull que sàpigues que encara que pesin els anys, i els danys, seguiràs aquí, al meu cor.
Promet que els teus records em seguiràn traient un somriure si alguna vegada em falta l’aire,

que seguiràs apareixent pels meus pensaments per a salvar-me.

I jo promet que mai vaig a deixar-te de pensar.
Diuen que vida només n’hi ha una, i quan vas néixer tu et vas convertir en la meva.


Seràs sempre, el nostre nino preciós.
Comentaris (0)22-05-2012 21:55:17Fins linfinit i més enllà

Felicitat efímera

És malaltís veure com persones que ho signifiquen tot van desapareixent sense que l'univers et doni cap explicació.

Resulta aclaparador pensar que avui fa un any d'aquella conversa, cadacú a una banda d'aquell vidre, en la qual em explicaves una i altra vegada que tiraves a faltar que et fes girar a la cadira del meu escriptori i que et donaven natilles per menjar.

En aquests 366 dies han canviat tantes coses que aquella felicitat que sentia cada diumenge, quan em despertaves buscament abalançan-te sobre el meu llit, sembla una simple utopia.

Com cada dia, vaig a cridar ben fort que algú només mor quan se l'oblida i vaig a jurar que mai oblidaré com d'especial em vas fer sentir cada instant que vas passar al meu costat en la teva curta, però intensa existència.

Suposo que hauré de donar-me un altre cop de cap contra el terra i fer-me a la idea que no vas a aparèixer de dins del meu armari, com tantes altres vegades, cridant i acompanyant tal escàndol amb el millor dels teus somriures, fent que els pitjors moments es convertissin en simples tragicomèdies.

Suposo que el món no està fet per a algú tan especial com tu, Caxull.

Et voldré fins a l'infinit i més enllà, petit Buzz Lightyear.

Comentaris (1)07-05-2012 20:40:37Fins linfinit i més enllà