login
Inicia sessió

register
Registra't

Res gran s'ha fet al món sense passió, princesa.

Articles de la categoria: Gràcies 051010

T'agafo la mà

Encara que no sigui de forma tangible, encara que no sentis la meva pell tocant la teva.

T'agafo la mà encara que encara que ens haguem fet mal, perquè així funciona l'amor.

L'amor perdura i travessa fins i tot quan les persones que s'estimen es fan mal, encara que passi el temps.

T'agafo la mà, encara vaig ser jo la que et va deixar anar en primer lloc.

Però torno a prendre't la mà per tot aquest temps que t'he estimat, per aquests dies en que, en silenci, tu també ho vas fer.

Per totes les époques junts.

T'agafo la mà perquè ets aquest noi al que quan li prenc la mà noto aquesta estranya unió de cossos diferents que s'unien més enllà de la pell.

I després, em mires i et somrius com si haguessis descobert el secret de l'existència, de la rotació de la terra, de l'univers.

Tot en una acció que ens conté i compon presos de la mà.

Et sostinc perquè potser un dels dos caurà, i no tinc por de caure amb tu, perquè es que de totes les persones que he conegut a la vida, ets de les poques que valen la pena.

Et prenc la mà perquè no em penedeixo de res, perquè per mi és un gest d'afecte, que em retorna records, que em dóna forces i en conseqüència, em salva.

Comentaris (5)22-10-2013 23:02:38Gràcies 051010

Tinc un t'estimo dins la gola. Quan tu vulgues, te'l regale.

La veritat, només sé que no volia que passés.

Després de tant de dolor no volia enganxar-me a res, a ningú, però llavors apareixes tu, de nou.

Ho canvies tot, absolutament tot.

Em tornes vulnerable i li dónes voltes fins i tot al irreversible.

Fins i tot a mi, un cop més.

Ja se que tu no
ho sents
, però jo sento que no vull altres petons.

Potser pensaràs que ja ho has sentit massa cops, però creu-me, en aquests moments no escriuria ni diria res del que no n'estigués completament segura.

Només sé
que em tens confosa, que em tens pensant (te)
tot el dia.

Només sé que em fa por, no sé com t'ho fas.

Penso en tot el que estimo i odie d'aquesta situació.

No és que no estigui segura del que vulgui, sinò que últimament estic mesurant les paraules, intentant plasmar perfectament el que sento.

Però a vegades intente deixar coses entre línies, perquè la meva part més fosca està guanyant-se pas i aconsegueix que la por m'estrenyi el pit.

Cada vegada em costa més i més dir-te el que sento, et demanaría que m'ajudessis, però no crec que estigues disposat a fer-ho.

M'agradaría remarcar que cada moment que passe amb tu, a cada instant que recorde la teva pell, m'exposo un poc més al risc de ser ferida.

I vull quedar-me, perquè potser mai em senti tan viva com al teu costat, però estic intentant enganxar els meus trossos, perquè quan tornem a trobar-nos, pugui demostrar-te qui soc ara.

No saps el que em costa, no cridar, no parlar, no escoltar la teva veu, no escriure't, no sentir els teus braços, no saber que passarà.

I no sé com no oblidar-me que he de oblidar-me de tot el que vam poder ser, perquè no puc, no vull deixar-te anar.

No vull ser una altra covard que no va lluitar.

Vull estar bé perquè puguem trobar la manera de solucionar el desastre que vaig ocasionar.

Encara que, com diu el gran Sabina:

"Y si es mejor quererte sin permiso, con rabia y al contado, yo te querré como jamás te quiso quien más te haya marcado"

Comentaris (6)31-07-2013 00:44:49Gràcies 051010, Stand By

Oblidar.

Quan te n'adones que alguna cosa ja no té remei, és com si tota la teva vida canviés.

Deixes de lluitar.

Deixes de desviure't per això que saps que no aconseguiràs mai, però que mai oblidaràs.

Em vas fer perdre el rumb, però ja he trobat el camí.

Sé que em costarà.

Tot requereix esforç en aquesta vida no?

Doncs oblidar-te requerirà el doble.

Però...Com una persona pot deixar enrere tots els seus somnis per oblidar alguna cosa que ni tan sols ha pogut disfrutar?

No ho sé...

Ni ho sé, ni m'importa...

Només sé que avui t'estimo més que ahir, i que potser sempre recordi els teus petons, fins i tot quan m'hagi oblidat de la teva cara.

Els recordaré, n'estic segura.

Comentaris (2)21-05-2012 18:24:19Gràcies 051010

La navalla d'Occam.

Segueixo fartant-me de cafè durant tots els dies de la setmana.

Segueixo
cantant cançons d'amor a la dutxa i mirant-me en qualsevol mirall que em trobo.

Segueixo
tot el dia davant la pantalla de l'ordinador, mirant el teu perfil de qualsevol xarxa social cada dos per tres per veure si has tornat, o si tens alguna novetat.
Segueixo esperant com una idiota a que algun dia em recordis i m'estranyis.

Segueixo
menjant-me les ungles, i somric sempre que tinc la mínima ocasió.

No he
deixat de fumar ni de sortir de festa cada vegada que tinc l'oportunitat.

Bàsicament
, el meu món segueix girant, però ara sense tu.

Sense la
manera que tenies de mirar-me, i sense que els meus problemes siguen un poc més suportables.

Sense que
les cançons tinguin sentit.

Tot s'ha
trencat i només em queda guardar silenci i seguir enganyant-me, deixant que li guanyi la raó al cor.
Comentaris (1)17-05-2012 17:45:29Gràcies 051010

El que vinga, serà benvingut.

He deixat d'escriure sobre tu, sobre nosaltres.

He deixat de creure en els impossibles i m'he llançat a per l'improbable, mentre veig la vida d'una altra manera, de manera clara.

Ja no trobo a faltar les cridades llargues a les tantes de la nit i buscar els teus ulls entre la multitud, ja no bec per oblidar i si bec és perquè sota el meu faldilla segueix havent necessitats i no les que tu et penses.

He deixat d'escriuret perquè he passat a un segon pla i ja no sóc la "Tour Eiffel" de París.

Els teus ulls ja no em miren de la mateixa manera, ja no em miren ni tan sols de reüll ni a través de les estrelles.

He arribat a mentir per covardia, per por a voler de més i per això m'he emportat massa cops a la vida.

Que si em toques, em trenco i si no em toques, també.

Per això hem après a mantenir les distàncies, distàncies que han semblat precipicis i que ara aquests precipicis són més petits que el graó d'una escala, i ara ja no val el més val tard que mai perquè quan es fa tard per a mi sempre serà mai.

I per a nosaltres es va fer tard, i com he dit "he deixat d'escriure sobre tu".

Comentaris (0)09-05-2012 22:49:32Gràcies 051010

Victimes de la distància.

Vaig pensar que s'aturaria, que almenys el sentiment s'allunyaria.

Vaig voler odiarte, vaig voler oblidar-te, desfer-te entre els meus records.

Vaig voler deixar-me enrere per poder deixar-te enrere.

Em vaig destrossar la pell, vaig caure dels núvols i vaig xocar amb el marbre més dur.

Quan estava amb tu, de vegades m'oblidava de mi.

Quan parlava amb tu, em deixava estar, em deixava voler, em deixava cuidar.

Vaig assumir amb el temps que era el teu vici, però que això mai serà res més.

Vaig desar dins meu totes aquestes imatges de nosaltres sense deixar-nos anar de la mà per a un futur incert o potser per deixar-les en el mateix oblit enque tu em vas deixar a mi.

No podria oblidar-te, no em dóna l'ànima sencera per pagar el cost d'una desició com aquesta.

Però deixo de voler-te, deixo de fer-ho com abans perquè fa mal massa saber que vols a qui no et pertany, a qui no et correspon.

Ara som dos estranys, som fantasmes d'alguna cosa que no va arribar a ser, som culpables de no resistir, de no perseverar.

Serà per això que ens vam perdre.

Serà que per això perdre'ns significa deixar el triomf de banda per alguna cosa que ara com ara, ens manté ocupats.

Comentaris (3)02-04-2012 21:30:04Gràcies 051010

Desapareix amb mi.

Mai m'aturo a pensar en les conseqüències que poden tenir el meu actes, sóc una persona que actua sense pensar, que després es penedeix però que si ha de demanar perdó, demana perdó.

He ficat la pota milers de vegades al igual que moltes altres he fet el correcte, però si pogués tornar enrere i canviar les coses no canviaria res ja que penso que tot el que passa, passa per alguna cosa.

Com aquella vegada em vaig prometre a mi mateixa que no tornaria a estimar ningú més, que ningú el podria reemplaçar, que ell seria el primer i l'últim.

Però llavors vas aparèixer tu i vas fer que la meva vida girés 180 graus i no podia creure-ho, no podia creure que m'estigués tornant a passar...

Però si, vas aparèixer amb aquest increïble somriure que encara em segueix captivant, amb aquesta mirada que fa que em tremoli tot el cos, i amb aquesta veu..

Aquesta veu que fa que em quedi sense paraules...

De vegades apareixem en la vida d'una persona just quan necessita que la mimin i la tranquilitzin i resulta que per alguna raó aquesta és la nostra missió.

No sabem perquè.

En el teu cas és teva missió.

I si et sóc sincera... no tinc cap desig de deixar-te marxar...

Perquè mai, mai he conegut a un altre que t'iguali en seny i dolçor de caràcter.

És la perfecció en persona.

Sé que és difícil d'explicar, així que la pròxima vegada t'ho explicaré amb milions de petons.

Comentaris (0)24-01-2012 17:24:32Gràcies 051010

Quan somrius

No sé com explicar-ho.

És una sensació que només tu em provoques.

I és que no m'entra al cap com et puc trobar tant a faltar.

Com puc estranyar totes i cadascuna de les tonteries que em dius.

Però el que més estrany, sense cap dubte, és el teu somriure...

Saps? He estat intentant oblidar-lo uns segons, buscar alguna altre que s'assemblés o que fos igual, però res.

No hi ha cap altre somriure en aquest món que s'iguali al teu.

No sé que cony vas fer, no si va ser la boca, les ulls, la teva cara, les teves mans, el teu cos, la teva personalitat, el teu atractiu, aquell "nosequé" que et caracteritza, la teva alegria, la teva felicitat, les teves ganes de viure, la teva manera de ser...

No sé que va ser però des de llavors no surts del meu cap.


Comentaris (0)22-01-2012 13:14:00Gràcies 051010

Com Venècia sense aigua.

Quan comprens que mai tornaràs a sentir res com això per una altra persona que no sigui ell.

Quan de sobte es converteix en el sentit de la teva vida, i saps que sense ell no existiries, que encara que soni cursi i "apegalós", faries qualsevol cosa per ell.

Arriba un moment en què et lleves al matí i et preguntes que collons estàs fent perdent el temps d'aquesta manera.

Ves amb ell!

Dis-li, demostra-li que el vols, perquè ho vols, i més que a ningú, i si no t'arrisques per l'únic que ha arribat a importar de veritat durant tot aquest temps, perquè cony ho vas a fer?

És ell, i és ara.

Hi ha un Sheldon per a cada Amy en aquest món encara que no ho sembli, i ell és el teu, i no t'ho diu la consciència, t'hodiu el cor.

Deixa de fer l'imbècil, tu també ets la seva Amy, i ho saps.

Comentaris (2)19-01-2012 00:08:23Gràcies 051010

Tornem a la vida real.

Porte molt de temps sense escriure't... tot i que ho he intentat, pràcticament cada dia durant aquest mes, però per una raó o altra, mai aconseguia poder expressar res, i ara, ara que les coses estan una mica més clares, ara crec que seré capaç ...
Capaç de dir-te que, encara que per a mi, tots els teus silencis, les paraules que has callat, aquestes abraçades que de vegades per por no ens hem donat, els petons que encara ens cremen dins, les carícies, totes aquestes mirades entre la multitud, la infinitat de vegades que t'he buscat en altres boques, les nostres converses de matinada, el calfred que sento quan m'acaricien els teus dits, tots els somriures que m'has regalat, el teu riure, la llista interminable de cançons, la nit que em vas besar per primera vegada, la manera com em toques, lapel.lícula que em deus, els teves disculpes, els meues manies, els nostres "piques", totes les trucades que no em vaig atrevir a fer...
Tu, la teva manera de ser, de omplir, de fer-me sentir diferent, especial ...

Cadascuna de
les coses que m'has donat, i les que no m'has donat ... ho han significat tot per a mi durant aquests mesos, i sé, que ho seguiran significant per molt que passi el temps, encara bese altres boques, o cante altres cançons.
Una vegada em vas preguntar perquè m'agrades, perquè eres diferent per a mi... espero que si mai llegeixes això puguis arribar a comprendre-ho.
Et vull.
Comentaris (1)12-01-2012 17:47:53Gràcies 051010

Son tiempos tan raros...

Tothom somia.

El captaire somia amb un bitllet en el seu got i el got amb una boca que el besi.

Per aquesta vorera passa un adolescent que somia amb convidar a ballar a Eva i Eva somia amb conèixer algun dia el futbolista de la seva carpeta.

Els futbolistes somien amb poder anar amb les seves noies al cinema i la noia del cinema que no els donarà les entrades somia amb un cap de setmana lliure.

El parat que es passa els dissabtes i diumenges al sol somia amb un lloc de-el-que-sigui-en-on-sigui i l'immigrant equatorià que va acceptar aquest treball insalubre abans que ell somia amb tenir papers.

El funcionari que li va denegar el permís de treball somia amb l'hora del cigarret i de camí cap a l'estanc xoca amb un home gris que somia amb ser cantant i que ignora que el cantant somia amb que el mirin sense llum d'escenari, algú que vulgui mirar dins.

Després del concert el seu manager somia amb un contracte milionari.

I jo només tinc un somni: tornar a veure't.

Comentaris (1)09-01-2012 21:55:25Gràcies 051010

Sempre regnaràs.

Ningú ho enten, ningú va a entendre-ho, però tampoc em preocupa.

És fàcil per a nosaltres, però difícil per a ells.

Que són vint-i-un, ja no són vint, s'haesfumat una etapa en la qual has viscut milers de moments tant bons com dolents, però sobretot són per recordar i m'encanta haver pogut viure alguns al teu costat.

Sé que l'he cagat milers de vegades, i quan dic milers, saps que no exagero, però saps que és el que m'alegra? que tu sempre has estat aquí obrint-me els ulls, passés el que passés.

Les nostres petites baralles fortuïtes de dia sí i dia també que ens treien de polleguera i tot i així, al dia següent seguíem com si res, això era el que cada dia feia que em despertés amb un somriure, perquè sabia que en qualsevol moment anaves a dir-me "testimo" i les coses anaven a seguir igual o inclús millor.

Aquell "Dona'm un bes" que sempre quedarà en els nostres cors, com aquell tan llunyà 5 d'Octubre ..


Se que això de ser patètica .. en alguns moments va amb mi.

Que has estat en tots i cada un dels meus moments de debilitat (ja saps a quins em refereixo) i has aconseguit aixecar-me i canviar-me (no una, sino dues vegades) i això poca gent ho ha aconseguit.

Ja sé que a tu això de "ser nyonya" no va amb mi, però des deque hem tornat a començar estic intentant deixar l'orgull a banda i a més...que caram! AVUI ÉS UN DIA ESPECIAL!.

Potser no sigui la persona més forta d'aquest món però quan ets al meu costat, m'ho soc, fins i tot puc arribar a creure-m'ho, perquè es podria dir que poc em queda per arribar a ser-ho, sola no sóc res, però amb tu ho sóc tot.

Quan estic amb tu els somriures es tornen meu passatemps favorit perquè és tan fàcil somriure al seu costat...

És com respirar, igual de simple.

Pot se que sigui la sensació de confort que m'invaeix quan estic parlant amb tu el que fa que les tardes siguin especials o que cony! qualsevol tarda al teu costat és especial, encara que estiguem dient tonteries que no solen venir a tomb.

M'alegro tant d'haver trobat a algú com tu i m'alegro que siguis laeva mitad, perquè és tan difícil arribar a confiar en algú..

Però amb tu és massa fàcil, però no em fa por, perquè tinc prou amb mirar-te i saber que tot anirà , que amb tu no tinc perquè preocupar-me de si plou, neva, fa sol, o fins i tot hi ha un terratrèmol! perquè si m'agafa amb tu sabré que ha valgut la pena viure, conèixer-te ha estat el més gran.
Ay princesa, tantes coses podria dir-te .. però la inspiració s'ha quedat pel camí, l'únic que crec que em falta ésdonar-te les GRÀCIES!. Gràcies, si, gràcies per ser així, per estimar-me tal comsóc i per ser tu, sense més.

Però bé em queden una mica curtes les gràcies a hores d'ara ..

I, per finalitzar, volia dir-te que...ja saps que tu, dins el meu cor, sempre regnaràs.

Feliços vint-i-un anyassos, princesa de princeses :)

Comentaris (0)07-12-2011 22:06:44Gràcies 051010

Amb el cor a la mà.

Si et tinc al meu costat tota aquesta por s'esfuma, desapareix.

Les ferides ja no couen i no es el fred el que em fa tremolar.

Quan penso amb tu, se'm dibuixa automàticament un somriure a la cara i el cor comensa a bategar-me amb rapidesa.

Sé qe probablement tu no estaràs pensant en mi tant com ho faig jo amb tu, perquè és físicament impossible... però sé que m'estimes, perquè ho sento, aquí dins, al pit.

I si, et trio a tu entre totes les persones del mon. Trio els teus defectes, ja que sense ells noseries qui ets, perquè m'agrades tal com ets, amb tot el que aixó comporta.

M'agrada veure't en la pantalla i quedar-me miran-te fixament sense que te n'adones, suportant els kilòmetres que ens separen i imaginant de milions de maneres el moment en que els nostres llabis es tornaran a trobar.

I encara que et vull ara, aquí amb mi, em sobra amb una mirada i amb quatre o cinc frases que em diguin tot això que només tu pots dir-me.

M'he adonat que no vull que desaparesquis, ni avui ni mai.

M'he adonat que vull estar amb tu, com mai abans ho he estat amb ningú, i vull estimar-te bojament.

Que no m'importa, no m'importa res, absolutament res. Ho tinc clar, més clar que mai.

Tinc clar que la meva vida no té sentit si tu no em dibuixes cada dia un somriure, si no escolto un t'estimo del teu cor.,

Et necessito, et necessito com no vaig creure necessitar a ningú.

Oblida les teves pors i tracta d'entendre que potser siguem molt més del que tu i jo estem disposats a veure, que potser això és una d'aquestes estranyes coses que només passen un cop a la vida.

Aprofitem-ho, jo estic amb tu.


Comentaris (2)23-11-2011 20:41:20Gràcies 051010

Respirar fort mentre pugui, tot i que em robis tot l'aire.

He tornat a sentir el nerviosisme en estat pur.

Ets tu, sóc jo.

És el que sempre he volgut sentir.

Mai he comès tantes gilipoyeces per estimar algú i amb tu no puc parar de fer-ho contínuament.

S'està convertint en costum, m'estic acostumant a estimar-te...

Jo et porto on tu vulguis anar, dóna'm la , pren, sent com la meva s'agafa fort a la teva, tu també ho notes?

Digues que sí, em moro perquè em diguis que si.

Deixa-ho tot, vine amb mi.

No vull canviar-te, m'agrades tal com ets.

Seguiràs amb el teu món desordenat, i jo no vull ordenar-lo.

Et vull així, tal com ets .

Només vull escoltar un: 'Ets el millor que m'ha passat, pitufeta'.

Sempre hi haurà algú al teu costat, però sempre seré jo la que més a prop teva estigui.

Ràpid, demana-ho, no perdis el teu temps buscant sentit a alguna cosa.

Segurament res el tingui, vingua digues, dis-me que vols començar alguna cosa.

Jo sempre seré aquí.

Comentaris (0)18-11-2011 21:43:39Gràcies 051010

Podriem fer-ho

Podríem ser-ho tot o podríem no ser res.

Podríem prendre'ns un gelat de nata o potser de menta, com tu ho prefereixis a mi tant me fa mentre el prenguem junts.

Podríem estimar-nos o odiar-nos, el que vingui millor en cada moment.

Podríem besar-nos poc a poc, de pressa, amb petons d'esquimal o simplement no besar-nos.

Podríem cantar fins quedar afònics o si t'agrada més estar calla tpodríem estar en silenci.

Podem parlar, cridar, discutir... però si després la reconciliació val la pena, perquè si no millor no fem res.

Podríem mirar-nos i tu podries somriure, ja saps que el teu somriure m'encanta.

Podríem anar al cinema, aquesta vegada convidaria jo la propera ja ho faries tu.

Podríem fer-nos pessigolles ja que em sé els teus punts febles i aniria recorrent amb la punta dels meus dits tots aquests llocs...

Podríem plorar, sempre que sigui de felicitat.

Podríem fa totes aquestes coses, només si tu vols.

Comentaris (2)08-11-2011 19:28:53Gràcies 051010

Podries tornar...

No és ell.

No té aquesta forma de parlar, ni aquest gest.

No té aquesta puta facilitat per fer-te sentir especial.

No ho aconsegueix.

No aconsegueix que cada dia em mori de ganes d'estar amb ell.

No té les seves mans, les seves paraules...

Les seves expectatives no enllacen amb les meves.

Les seves virtuts només servirien per destacar encara més els meus defectes.

No s'atreveix a cridar-me cada nit.

No s'acomiada amb un "bona nit, princesa".

No creem frases.

No sorgeixen temes ximples amb els que passar-nos mitja nit parlant de res en particular.

No em coneix, encara no sap fins on sóc capaç de cagar-la, i fins on arribo.

No sap qui sóc ni per a què serveixo.

No sap quant em costa dir el primer "t'estimo".

No apareix quan menys ho espero.

No reconeix quan m'enfado, ni tampoc nota meu sarcasme ni la meva ironia a la primera.

No podria descriure'm, no sap on vull a anar a viure.

No ni quina música li agrada, o si alguna vegada ha escoltat algun grup del meu repertori.

No si li agraden el sanimals...

És seriós, massa.

Jo necessito riure.

I ho intento, però no puc.

Només vull que siguis tu.

Tenies que ser tu ...

Podries tornar.

Torna.

Comentaris (1)27-10-2011 20:43:40Gràcies 051010

Rallada mental...

Avui milers de pensaments, idees, sensacions, moments... M'han passat pel cap.

No perquè però últimament és més difícil treure't d'aquí.

És com si una força em fes recordar, com si algú volgués proyectarte al meu cap.

No és que no vulgui recordar.

M'agrada recordar-te, perquè aquesta és l'única manera que tinc de sentir-te prop.

Potser és difícil d'entendre, que sé jo.

Potser sóc l'única persona que pensa d'aquesta manera.

És com si recordant, encara que faci mal a mi mateixa, fos l'única opció per sentir-te prop.

Digueu-me boja, ingènua, ximple o el que us doni la gana però seguiré pensant-ho, recordant i estranyat fins que el meu cap no pugui més.

I creieu-me, si els meus comptes no fallen crec que per això encara queda molt, bastant.

Comentaris (1)26-10-2011 22:22:52Gràcies 051010

The hours

Estic segura que, de nou, em torno boja.

Crec que no puc superar una altra d'aquelles terribles temporades.

No vaig a curar-me en aquesta ocasió.

He començat a sentir veus i no em puc concentrar.

Per tant, estic fent el que em sembla millor.

Tu m'has donat la major felicitat possible.

Has estat en tot moment tot el que un pot ser.

No puc lluitar per més temps.

Sé que estic destrossant la teva vida, que sense mi podries viure.

I ho faràs, ho sé.

T'adones, ni tan sols puc escriure això correctament.

No puc llegir.

El que et vull dir és que et dec tota la felicitat de la meva vida.

Has estat totalment pacient amb mi i increïblement bo.

Vull dir-te el que tothom sap.

Si algú podia salvar-me, haguessis estat tu.

No queda res en mi excepte la certesa de la teva bondat.

No puc seguir destrossant la teva vida per més temps.

No crec que dues persones poguessin haver estat més feliços del que nosaltres hem estat.

Comentaris (0)17-10-2011 17:26:53Gràcies 051010

Podries...

Podries dir-me des de quan fa que ja no existeixo, podries haver-m'ho dit.

Hauria fet les coses a la meva manera, sense pensar quan et podria importar no tenir-me a prop.

Podries haver-me dit que deixara d'escriure sobre tu, que deixara d'escoltar aquestes cançons que ara mateix em semblen suïcides.

Podria haver estat capaç d'oblidar la lletra de la nostra història, la sintonia de cada mirada que sonava en el meu cap.

Podria haver fet servir tot aquest temps per desfer-te de la meva vida, de les petjades que sense voler formaves en mi, de cada batec que retrunyia paraules que avui ja estan perdudes (com nosaltres).

I sembla que encara segueixis al meu costat, que la meva rutina em faci esperar cada dissapte una trucada teua a altes hores de la matinada.

Crec que una part meva l'únic que vol és que segueixis sent tu el que em faci mal, que si algú ha de fer-me mal fossis tu.

Comentaris (1)16-10-2011 20:58:41Gràcies 051010, Recaigudes 070209

Las cosas que nunca pude responder (MARWAN)

¿Por qué aún siento dentro de mi pecho todos los latidos de tu cuerpo?

¿Por qué no dejo de sentir que todavía formas parte de mi piel?

¿Por qué decides que te quieres volver loco cuando yo me he vuelto cuerda?

¿Por qué intentamos avanzar mirando de reojo lo que pudo ser?

¿Por qué las cosas que arreglamos al besarnos las rompemos con palabras?

¿Por qué si yo te digo "adiós"... el corazón me dice "inténtalo otra vez"?

¿Por qué parece que sólo nos entendemos con las luces apagadas?

¿Quién diablos sabe calcular bien la distancia que debemos mantener?

¿Por qué es tan raro que el amor siempre resiste mucho más de lo que dura?

¿Por qué hay cuestiones en mi piel que sólo puede respondérmelas tu piel?

¿Por qué si vuelves a mandar algun mensaje aún se me rompen las costuras?

¿Por qué hacemos cosas que juramos que no llegaríamos hacer?

¿Por qué si aún sientes lo de antes tus ojos me dicen ya no me haces falta…?

¿Por qué si siento lo de siempre no me atrevo a decirte "quédate"?

Comentaris (0)12-10-2011 19:59:46Gràcies 051010, Recaigudes 070209

En realitat, sóc transparent.

Si obrissis el primer calaix del meu escriptori, entendries totes aquelles coses que em van quedar per dir.

Si t'atrevissis a obrir la carpeta del meu ordinador on posa el teu nom, sabries el perquè de tot respecte nosaltes i també sabries que em passa amb tu en aquest precís instant.

Potser si agafessis el meu mòbil, entendries la banda sonora de la meva vida i si miressis les meves cançons més detingudament veuries que sempre parlen de tu i de mi, encara que a tu només et semblin simples cançons.

Fins i tot és probable que si un dia miressis la paperera de la meva habitació, t'espantessis en veure tots els crits que he callat i totes les llàgrimes que s'han quedat estancades en els meus ulls.

Posa l'ull en la meva càmera de fotos i mira el món a la meva manera, potser així aconsegueixis entendre totes les meues pors.

Passa el dit pel meu coll, així potser entenguis que, encara que no ho parega, sóc fràgil.

I si em mires les ungles observarás que em consumeixen els nervis.

O simplement tanca els ulls, posa les mans en les meves galtes i comprova si la vergonya ha desaparegut., convertint-me en aquella persona que era en temps passats, la que tant odiava quan estavem junts.

Abraça't al meu coixí i descobriràs que m'he passat moltes nits desperta pensant en "el que va poder ser i no va ser"...

Però si vols, oblida't de tota la resta, mira'm als ulls i fes com sempre, com si cap dels dos sentís el que sent.

I a continuació, torna-m'ho a dir.

Dis-m'ho de nou.

Endavant.

Deixa que les paraules neixquen en les teues cordes vocals.

Deixa que la teva veu les transporte fora de la teua boca, aquella que més de mil cops vaig besar, per a que surtiguen d'ella i així puguen complir la missió que se'ls ha encomanat.

Clavant-se al meu cor com una katana ben fina, casi invisible que traspasa la meva pell, desgarren cada vena del meu cor i pugen al meu cervell.

Una part d'aquestes paraules es queda en els meus ulls i sense saber perquè, aquestos es veuen ofegats en llàgrimes.

Finalment, es queden dins del meu cap.

I es repeteixen, i es repeteixen...

Aquelles dures paraules es repeteixen fins a la sacietat, fins que de tant plorar conseguic adormir-me.

Només som amics...

Comentaris (0)11-10-2011 18:59:44Gràcies 051010

I després... ¿Qué?

Vaig voler cridar-lo però em vaig contenir.

Moltes vegades ho faig.

Obrir els contactes les mòbil, passar per la a, la b, la c, així fins arribar al teu nom.

Però en aquest moment em dic
"Bah, quina tonteria..."

Per a què?

Per a sentir-me vulnerable?

Em fa por la teva resposta.

Suposo que no l'agafaries.

I si ho fessis ... parlaríem de mil tonteries.

Però després què?

Això és el que em deté sempre.

"Després què?".

Sempre ve un després i ara mateix no vull ...

Llavors vaig arribe a casa.

Torne a agafar el mòbil.

Faig el mateix una altra vegada.

Encenc
el llum de la tauleta de nit i pose aquesta cançó que em recorda a tu.

¿Que he de fer?

¿Dir el que sent?

No és senzill.

No és senzill quan tens idees arremolinades al cap i no saben sortir, o no volen.

No sé.

Potser, hagués estat millor quedar callada, allunyant el mòbil per no cometre una tonteria.

Per no
repetir l'itinerari de la a, la b, la c ... i així fins arribar al teu nom.

Comentaris (1)08-10-2011 16:34:38Gràcies 051010, Recaigudes 070209

Necessitava sentir-lo...

-I que vas fer quan et va dir això?

-Doncs em vaig estirar al llit i mentre mirava el sostre anava repasant tots els moments viscuts amb ell i, com no, poc a poc, les llàgimes van mullarme la cara. Llavors...

-Llavors que?

-Llavors vaig alçar-me i vaig anar directament a l'armari, i vaig anar traient tota la roba, fins que vaig trobar la seva camiseta i me la vaig emprovar... necessitava la seva olor, necessitava sentir que encara estava amb mi... Necessitava sentir-lo al meu costat.

Comentaris (0)08-10-2011 16:23:19Gràcies 051010

Espero curarme de ti en unos dias...

Comentaris (1)05-10-2011 20:04:53Gràcies 051010

Després d'un any, ha acabat el temps mort.

Només fa mitja hora que has marxat i ja estic agonitzant.

Fa un any, em trobava en la mateixa situacio que ara.

Plorant per una persona que m'ha donat tot el que pugués imaginar i més.

Algú que em va traure de les tenebres i va fer que somrigués amb només un parell de paraules dolces.

I ara, em trobo una altra vegada així.

Amb falta d'aire, d'equilibri i de llagrimes.

I es que, em poso a pensar i, la veritat, no tic cap raó per somriure com ho habia fet fins ara.

Així que no ho penso fer mes.

Per tu, per aquell nosaltres.

Penso no ser feliç fins que tu ho sigues.

I m'estic morint per dins, ho admitisc.

M'acaves de destrossar.

Gràcies, per un any després, fer-me tornar al punt de partida.

Comentaris (0)04-10-2011 23:03:07Gràcies 051010

Un llibre tancat

Sé que no sóc perfecta.

No sóc la classe de nena perfecta que segueix les normes al peu de la lletra.

Cometo els errors que mai hagis vist, ensopego 3 vegades si és necessari amb la mateixa pedra perquè ho necessito, o potser no, però m'aixeco amb dos collons.

Gairebé sempre aconsegueixo el que em proposo, i si no ho aconsegueixo, tranquil que ja ho aconseguiré.

Si estàs pensant el que jo crec... no, no et contaré tan fàcilment les meves penes i mai aconseguiràs veure plorar, mai.

Perquè com en aquest cabet es fiqui alguna cosa, difícil serà que ho aconsegueixis treure.

Sóc indecisa, atrevida, arriscada i massa dura per fora, però per dins ni t'imagines el que guardo.

Sóc com un llibre tancat que només cal mirar la portada per saber de què tracta.

Sóc...

Puf...

Com dir-t'ho?

Sóc la somiadora de la teva ment, la més idiota, a la qual no li importa esperar pels teus petons, sóc...

Sóc la persona que més et vol i et voldrà en aquest món, ho entens?

Sé que és difícil de creure, el típic tòpic d'amor, però no.

No és així, t'ho dic perquè ho sento, i saps?

Sempre que ho sento, t'ho dic, sempre.

Comentaris (1)22-09-2011 18:00:12Gràcies 051010, Recaigudes 070209

Com m'agradaria

M'agradaria, és més m'encantaria, tornar a viure una nova història d'amor.

Una història plena d'il·lusions, de testimos, de sentiments.

De tornar a córrer riscos, d'aquestes trucades a les tantes, d'aquest trobar a faltar tan gran.

I és veritat que sense amor no hi ha res, sense sentir, sense estimar, res tindria sentit.

Penso que en part no vull enamorar-me, ja que totes les coses bones sempre s'acaben.

Però l'esperança de trobar alguna cosa millor, alguna cosa nova, em pot.

Sempre vaig ser una nena que s'il.lusionava amb tanta rapidesa que després li costava l'obrir els ulls a la realitat.

Ara ja m'he acostumat a aquest dolor.

M'he acostumat a haver de aguantar amb el que ve, a saber perdre.

Si, reconec que m'encantaria trobar algú de veritat, m'encantaria viure una història inoblidable, però he arribat a la conclusió que he llegit massa llibres i els finals feliços no existeixen sempre en la realitat.

Que el per sempre, sempre s'acaba.

Els testimos aquí, es diuen sense sentir res.

Les promeses es trenquen amb massa facilitat i el cor arriba un moment en què no aguanta més.

Comentaris (1)05-09-2011 21:47:36El meu jo en estat pur, Gràcies 051010, Recaigudes 070209

Aniversari.

Fa 17 anys, en un dia com avui, a les 7 de la matinada (Molt bé Alba, des del principi tocant els collons!) vaig neixer.

Avui, decenes de persones t'han felicitat i una part d'aquest t'han demostrat quan t'estimen, encara que no totes.

I tu, com ets una desagraida, només tens ganes de plorar.

Des d'ahir a la nit.

Des del moment en que van començar a tremolar-te les mans.

La gent del teu voltant no se n'adona, però et dona igual.

No ets propensa a mostrar els teus sentiments, i menys, la debilitat.

Encara que t'agradaria...

T'agradaria intervenir en algunes conversacions alienes.

Deixar clar que, a voltes i sobretot tu, fas mal a la gent involuntàriament, perquè fas les coses impulsivament, sense pensar en les conseqüències.

T'agradaria posar a unes quantes persones al seu lloc.

Vomitar sentiments com mai has fet.

Però no saps que dir ni que fer.

Només vols que s'acabi tot això.

Només vols tornar a la rutina.

Només vols..

Una mostra de complicitat.

Notes que la història de fa anys es torna a repetir, però amb diferents personatges...

Definitvament, hi ha dies que no hauries d'alçar-te del llit.

Comentaris (3)16-08-2011 13:27:18Gràcies 051010

No sé si és el que vull, però si et fa feliç a tu, endavant.

Em vaig omplir d'il·lusions, perquè qualsevol cosa anava bé per aferrar-me a la idiota idea que una mica, encara que sigui una mica (ja que amb això només em conformava) em volies.

Que cada vegada que em miraves, podia cabre la mínima possibilitat de que siguera amb altres ulls, amb altres intencions ...

Això és una mala costum meva, crec en els impossibles i no sé veure quan hi ha gent que els val i altres que no.

Et vaig pensar com mai vaig pensar a ningú, potser era perquè anteriorment negava aquesta sensació que es formava en el meu pit cada vegada que algú t'esmentava.

Perquè saps com funciona això, no?
Com més et negues alguna cosa, més ho tens a la ment, més t'acaba atrapant. Més somnis tens, més sensacions rares apareixen en el teu cos, desesperants, angoixants i bipolars.

Potser així va començar tot.

Tota aquesta rara sensació meva de voler veure't cada dia o mirar-te cada vegada que em resultava possible. I cada vegada ho dissimulava per no quedar tant en evidència.

Et vaig odiar com mai vaig pensar que anava a odiar, perquè no sé odiar... La sensació de ser el teu drap, de ser només el teu abric en nits de baixes temperatures o ser un gelat per calmar la teva escalfor corporal.

Però tot i així seguia, perquè et tenia i sé el difícil que és conservar a les persones com tu.

Sempre volen més i més ...

Però tot i així no podia arriscar-me a això; sé molt bé que no vaig ser el tresor perfecte, que jo era més feliç que tu en aquests moments, que era jo el que simplement s'emocionava cada vegada que li parlaves.

Ho sé, tinc el títol de imbècil enganxat a la paret, la que de vegades m'escolta xiuxiuejar a la nit el teu nom.

Potser estava famolenca, molt desesperada d'això que tothom enyora cada matí, que avui (com tantes vegades) no ho vaig a nomenar o millor dit escriure.

I aquí estic.

Amb l'orgull ennuegat intentant cancel lar qualsevol entrada d'aire pur i natural o una oportunitat per escoltar una mica de batecs a aquesta caixa de metall que es va transformar el meu cor ...

Aquí estic, sostenint llàgrimes i aguantant el dolor.

Espero que mai t'oblidis quant et vaig voler.

Espero que, amb altres, notes la diferència ...

Aquest buit que es va obrir al teu gastat i pàl.lid cor.

Perquè ja no tindràs aquelles abraçades, ni trucades per les nits de la que et defensa, que ho donari
a t
ot per tu.

Tampoc la sensació que algú et pensa constantment, ni vas a sentir el que se sent que et vulguin a pesar de tots els teus defectes.

Perquè sí, com una imbècil et vaig voler així ... Així de dependent.

Amb tu vaig tocar les estrelles aquella nit i vaig viatjar més lluny de tot això.

Però tot i així tu mai em convides al teu món, vaig anar només caminant per una cornisa i així vaig acabar.

Encara que hagis tret tota la meva respiració amb cada nit que sentia que la solitud em aguaitava, jo me'n vaig.

Me'n vaig, veient com cada cosa que faig, escric o penso no t'importa (o això és el que crec).

Que segueixes amb aquesta puta mania de pensar en vells temps, d'estar obsessionat amb els somriures que són massa per poder sostenir una mentida.

I jo que tenia una mica d'il • lusió, per la forma en què em miraves, per com el meu pit volia sortir corrent cada vegada que t'acostaves, o la manera com s'ajuntaven meu cos al teu...

Sí les senyals eren bones, donava per alimentar el meu ego i més ...

Però no ...

Et vas anar allunyant poc a poc sense adonar-te, et vaig anar allunyant fins deixar-te de banda perquè vaig creure que els teus pensaments eren d'una altra, que el temps que havies passat al meu costat era insignificant ... Que el teu somriure era fals, que els teus petons no eren per a mi.

Vaig fugir sense donar-te explicacions i intente esborrar-te de la meva vida ... Sí, és així.

Encara que em costi eliminar l'eco del teu riure, la teva mirada profunda, la teva silueta, les teves carícies, la teva veu, el frec de les teves dents amb els meus llavis, els teus petons apassionats i tan dolços ...

Sempre vas ser aquell noi diferent a la resta, sempre ho vaig dir i ho vas saber.

Eres un laberint ple de portes que, a cadascú, era més diferent de l'anterior.

Però ja he patit molt ... S'ha acabat.

Vaig arribar sola i sola m'en vaig.

Sense tu, sense la teva necessitat de mi, sense la meva necessitat que siguis l'únic en el que penso, sense res.

Me'n vaig per on vaig venir.

Sí, ho prefereixo així ...

Intentaré contenir l'efecte que va a causar la meva partida, intentaré no caure quan vulguis que torni per omplir les teves buits.

Vaig a intentar-ho.

Aquí ve el tren, que no em porta a cap lloc, llevat lluny d'aquí.

Lluny de tu.

Atte: Aquella noia que un cop va estar enamorada perdudament de tu.

Comentaris (2)15-08-2011 16:33:49Gràcies 051010, Recaigudes 070209, Sempre

Saps que et dic? Que trenquis el gel.

Sí, això mateix.

Que cridis, rigues, ploris, saltis, t'enfadis, però amb ganes.

Fent veure que ets aquí i que encara que simplement siguis una persona de les sis mil milions del món, avui et faràs notar, perquè avui vas a trencar el gel.

Vas a matinar com cada matí, però aquesta vegada ignorant el cansament i la desgana vas a somriure fins a la veïna del quart que et va robar l'estora la setmana passada.

Sí, vas a trobar el gos que et va mossegar el dia del teu aniversari i li vas a somriure.

Per descomptat, arribaràs al teu treball i somriuràs al cap amb el qual sempre intentes no creuar-te.

Absurd, oi?

Doncs no, perquè avui vas a trencar el gel de la rutina, el deure, la serietat, la desgràcia i el compromís.

Avui vas a mirar-te al mirall i acceptar aquests mil defectes que et fan únic i especial.

Veuràs la foto d'aquell amor que et va destrossar el cor i sabràs dir adéu sense titubejar.

Cridaràs aquelles persones amb les que no vas poder quedar per la feina, les agafaràs de la mà i no tornaràs a deixar-les anar.

Sortiràs al carrer i, quin mal dia no?

Està plovent i no portes paraigües.

Vinga.

Mira el cel i somriu, aprèn a ballar sota la pluja.

Avui faràs una festa, no una qualsevol no, avui t'asseuràs i en el teu descans, en lloc de prendre un entrepà o sortir a fumar-te un cigar, diràs als teus companys que entrin i t'escoltin.

I que faràs llavors?

Cridaràs, riuràs, ploraràs, saltaràs, t'enfadaràs, i sobretot, somriuràs, però amb ganes, fent veure que ets aquí i que encara que simplement siguis una persona de les sis mil milions del món, avui et faràs notar, perquè avui vas a trencar el gel.

Avui, el teu entendràs el sentit de la vida.

Encara no t'has adonat?

La vida no té sentit si tu no l'hi dónes.

Comentaris (1)04-08-2011 15:15:06Gràcies 051010

L'amor concedeix als altres el poder de destruir-te

-Tanca els ulls.

Notes com el cor se t'accelera?

Tranquila, tu pots.

Ja fa temps, ja fa dies que t'ho romies.

Necessites pensar.

-Hem fet les coses mal.

Tot el que va massa apressa s'acava estabellant.

Jo no buscava res extremadament serios.

És impossible sostenir això degut a la nostra situacio.

-Intenta calmarte.

-Com hes pogut tornar a fer això a algu que estime?

M'asfixie.

Tinc por a lligarme a algú.

No, no se el que vull...

-Sempre et passa el mateix.

Et conec.

Quan estas peduda no ets tu.

-A tu també et vaig fer mal.

-Jo vaig cometre molts més errors que ell.

Ell t'estima.

Si li ho expliques, ho compendrà.

-Que li he d'explicar?

No sé el que sento.

-Relaxa't.

Demanali temps, el temps és bó.

-Tinc por.

-Eres valenta.

No ploros

M'enfadare si ho fas.

Para, perfavor.

-Som inútils, sempre acabem igual.

-Veus?

-Que passa?

-Ja fa més de mig any d'això, el que necessites es temps.

Eres valenta.

Saps que pase el que pase sempre estarè ací.

-No m'atrevic.

-A que?

-A parlarli

-De que tens por?

-De tot.

-Ves a dormir, demà serà un altre dia.

Pero recorda que l'amor concedeix als altres el poder de destruir-te, ell ho sabia quan va començar el joc.

Comentaris (2)02-07-2011 14:42:19Gràcies 051010, Recaigudes 070209

Tot el que ens queda...

No és perfecte.

(Però... hi ha algú en aquest món qu ho sigui?)

Ni el millor.

(Però és deixa la pell en tot el que fa per a veure'm somriure).

Però per a mi si que ho és, i mentre sigui aixi, la resta me fa m'és completament indiferent .

La nostra història per als altres és de ciencia ficció, inimaginable, o qualsevol altra cosa d'aquestes...

Però, saps?

És millor que les coses no siguin perfectes, almenys saps que són REALS.

Només sé que no va ser el destí, potser casualitat, però no el destí.

No se quan durarà això perquè m'acaben de recordar que mai esperi res de ningú, que em fixi en el present, i em presenti ara és ell.

I tant de bo que sigui el meu futur i el meu futur més llunyà encara.

És el meu present, i hi ha moltes raons per que ho sigui.

Gràcies, gràcies per tot aquest temps junts, i per tot el que ens queda.

Comentaris (0)15-05-2011 22:38:22Gràcies 051010

Temptacions...

Sempre havia sentit això que les coses prohibides solen fer-se massa temptadores, però fins fa poc no havia estat realment conscient.

Suposo que era per innocent.

Però tots creixem, canviem, i, en algun moment, tots deixem de ser petits nens ingenus.

Ara, les temptacions cap a tot allò al que no em puc acostar, comencen a ser massa fortes.

I no em refereixo a drogues, ni tabac.

Ni tan sols alcohol.

No.

Parlo d'una cosa diferent, d'un altre tipus de droga, d'un altre tipus d'addicció, d'una atracció distinta.

M'estic referint a tu ...

Comentaris (0)08-05-2011 20:54:30Gràcies 051010

La millor atracció del parc

És normal que et sentis atordit al principi, i fins i tot que et maregis.

És normal que et costi una mica seguir el ritme i entendre algunes coses.

És normal perquè sóc una muntanya russa d'aquestes que et posen cap per avall, cap per amunt, que et pugen, que et baixen i penses: Collons que pari!.

Sóc extremista, o bipolar com vulguis dir-ho.

Un dia cauré a un pou de tristesa i solitud i l'altre em veuràs pujada a l'arbre més alt que hi ha al bosc amb un somriure d'orella a orella.

Puc ser la persona més arrogant que coneguis al matí ia la tarda canviar i ser la més agradable.

Tinc els meus dies, igual que els meus somriures que deixen cec i els meus gestos que espanten.

Puc aixecar un dia amb unes ganes de viure impressionants, o amb ganes de morir-me a l'acte.

No em va això de tenir un terme mitjà, o és blanc o negre.

També et donaràs compte que estic entregada al 100%, que si no ho faig m'enfado.

Que vull aconseguir en tot moment la perfecció.

Però tot i això, també sóc d'aquelles a les quals les acabes trobant el gust i al final, fins i tot gaudeixes.

Que vas al parc per muntar vegada després vegada, i que si fos per tu et passaries el dia en ella.

Fins i tot m'arrisco a apostar que sóc la teva atracció preferida del parc.

Comentaris (0)02-05-2011 21:47:31Gràcies 051010, Recaigudes 070209

Per sempre...

Jo mai m'he preocupat per ningú, ni per res.

Aquesta és la veritat...

I tot el món més o menys el acceptava, deien: " ... és així ".

I arribes tu...

Tu... Tu no em veies d'aquesta manera.

Mai havia conegut a ningú, que de veritat pensés que... jo valia la pena.

Fins que et vaig conèixer a tu.

I tu... tu vas aconseguir que jo també m'ho cregués.

Així que, per desgràcia, et necessito.

De vegades, el que més desitges mai es compleix.

I, de vegades, el que menys esperes que passi, passa.

Sense més.

No ... coneixes a centenars de persones i cap et deixa empremta.

I de sobte coneixes a una persona...

i...

i et canvia la vida, per sempre.

Comentaris (2)26-04-2011 00:37:15Gràcies 051010

Què és el que tens? Ets droga, enganxes més i més i més...

Quan vaig coneixer-te, bé, més ben dit quan vas comensçar a sentir alguna cosa per tu no et volia provar ni volia imaginar-me estanta al teu cosat, perquè a mí això d'estimar m'havía passat factura i no volia que fores tu qui em trenqués el cor una vegada més.

Però, llavors, poc a poc vaig anar caient en la temptació, desitjava tenir-te en els meus braços.

No, no puc controlar els teus impulsos, son més forts que jo.

Després d'haver-te tastat no volia (ni vull) separar-me de tu, perquè sé que si ho faig no sobreviuré.

No vull patir, si no vull perdre, no vull separar-me de tu.

Perquè quan et tenia entre els meus braços, quan els meus llavis tocaven els teus, em vaig donar compte de que no hi havia marxa enere.

Que et pertanyia.

Jo mai li he pertangut a ningú...

A parti d'ara em robaràs els petons sempre que et vingui de gust.

Tingues per segur, que ara que et tinc, no vaig a perdre't.

I saps per què?

Simplement perquè no puc viure sense la persona que em permet respirar cada segon que passa...

Comentaris (2)08-04-2011 22:01:35Gràcies 051010

Lope...

Desmayarse, atreverse, estar furioso,
áspero, tierno, liberal, esquivo,
alentado, mortal, difunto, vivo,
leal, traidor, cobarde y animoso;

no hallar fuera del bien centro y reposo,
mostrarse alegre, triste, humilde, altivo,
enojado, valiente, fugitivo,
satisfecho, ofendido, receloso;

huir el rostro al claro desengaño,

beber veneno por licor süave,
olvidar el provecho, amar el daño;

creer que un cielo en un infierno cabe,
dar la vida y el alma a un desengaño;
Esto es amor, quien lo probó lo sabe.

Lope de Vega

Comentaris (0)07-04-2011 18:55:08Gràcies 051010

...♥...

......

Per a mi no hi ha major desig que veure't cada dia, encara que siguin cinc minuts.

Perquè aquest temps sense tu m'està matant.

No hi ha cosa que m'alegre més el dia que veure't connectat, per cam o simplement parlar.

No hi ha persona amb la que em vingui de gust estar ara mateix que no siguis tu.

Tu, tu i tu!

No se'm passa pel cap aixecar-me o anar a dormir sense pensar en tu.

M'encanta quan tens els cabells desfets i com, al veure-ho te'ls pentines amb l'excusa que estàs lleig

I es llavors quan jo pense

"No es pot estar lleig si no ho ets".

A més, odie quan dius que no saps que he vist en tu.

Perquè saps de sobres que no tinc ulls per a un altre.

I
saps què més?

M'encanta el teu somriure.

M'encises.

t'estimo

......

Comentaris (4)05-04-2011 19:37:52Gràcies 051010

Per damunt de tot

I sí, em poden les ganes.

Els petons.

Els teus llavis.

El color dels teus ulls.

No sé.

La manera com em mires.

La forma amb la que em toques.

O el sorollet que produeixen els teus llavis quan em fas un petó.

Els teus comentaris indecents.

La teva forma d'interrompre'm.

De posar-me nerviosa.

La tonteria que tens a sobre.

El: "jo més".

Els teus missatges en general i els obscens en particular.

La forma enque et rius.

O les teves mans al voltant de la meva cintura.

No sé.

Només que em aquesta pel lícula de principi a final.

Que tinc pensat gastar-te la propera vegada que estiguem cara a cara.

Tinc pensat deixar-te marca, més profunda que les anteriors vegades.

Mirar-te.

Escoltar-te.

Et trobo a faltar, no t'imagines quant.

T'estimo, t'estimo, t'estimo i milions de vegades t'estimo.

Molt per sobre de la gent, molt per sobre de tot.

Està clar no?

Àlex, carinyo, saps que m'encanta que llegixques el blog, però 521 visites ja és acos eh?

T'estimo mochilleta!

Comentaris (1)04-04-2011 19:33:31Gràcies 051010

Demà! :)

Saps quins han estat els millors regals que he tingut?

La teva veu xiuxiuejant a la meva orella.

El teu somriure quan més el necessitE.

Quan la teva mirada es troba amb la meva.

Quan apoye meu cap al teu pit i sento la teva respiració.

Que em diguis t'estimo sense venir al cas.

Que em facis descollonar del riure per qualsevol tonteria.

Pensar que en unes hores et podré abraçar.

Una trucada a les tres de la matinada.

Un sms que et treu el teu millor somriure.

Posar-te nerviosa quan em dius:''Escolta, he de dir-te una cosa ... ''.

Sentir aquest tripi que em puja pel cos quan et veig, besar-te i desitjar que per res del món acabi aquest petó.

Però saps quin és el millor regal de tots aquests?


Que puc reconèixer sense cap vergonya que estic perdudament enamorada de tu.

Comentaris (1)17-03-2011 22:23:21Gràcies 051010

Un superheroi?

-Què voleu les dones? eh, què voleu? ¡Voleu putos supermans! Voleu tios forts però que tinguin tipín, que tinguin pinta de turmentats però que siguin graciosos. Us agraden poetes, però una mica bèsties. Voleu que siguin constants però que sàpiguen sorprendre, voleu que siguin sincers però que conservin el misteri, que estiguin bojos per vosaltres però que passin del vostre cul. Voleu que siguin guapos però la bellesa no té importància, que tinguin una bonatranca, però el tamany no importa... COLLONS! Voleu súper herois del equilibrisme! Voleu que tinguin la capacitat d'obrir-vos el cel en un moment només per a vosaltres. Voleu que no tinguin secrets però també que siguin com desconeguts perquè després pugueu sentir les putes formiguetes a l'estómac. Ho voleu tot cony! Tot ...

-Bàsicament vull que em faci sentir que no estic desaprofitant la meva vida perquè és molt curta. Vull que m'obriga les cames, no el cel: però que ho faci cada nit. Vull que sàpiga mentir. Vull que no m'importin les seves mentides perquè es deixa la seva ànima quan està amb mi. Vull que sigui generós perquè pot, no per obligació. Vull que tingui sang a les venes. Vull que m'insulti quan l'abandoni. Vull una mica d'èpica. Vull que li doni igual el que jo faci quan no estigui amb el perquè sap que no vaig a trobar a ningú millor. Vull que em tremolin els genolls quan m'agafo el clatell. No vuic que la tingui ben gran i si la té, millor, però preferic que sàpiga utilitzar-la.

-El que jo deia, un superheroi ...

Comentaris (3)11-03-2011 22:14:21Gràcies 051010

Tot tot tot tot.

És completament frustrant.

No poder concentrar-te en res només per pensar en elli.

Per recordar cadascuna de les carícies tan suaus i tan seves que et dóna.

Opotser per recordar els petons o les vegades que et va apartar lentament els cabells de la cara per besar-te.

Puc dir que sóc feliç, que desprenc felicitat i la dono al menys necessitat.

¿Sort per trobar-te?

Potser, però més per formar els dos un cent complet.

Em fas tan de bé...

I aquest text tel dedico perquè sento en algun lloc de la meva ànima que necessito fer-ho.

I és que potser la gent no entengui que en tan poc temps ens estimem tant.

El 5 d'octubre et vaig conèixer de veritat i des d'aquest dia no vaig estar més sola.

Les meves crisi són terribles, ho admeto.

Perquè tinc un humor realment insuportable.

I tu volssuportar tot això, tot el dolent, el gris, l'amarg.

Inventem cada cosa junts.

Ens mirem i ens preguntem Tenim 20 i 16 anys respectivament?.

De vegades sembla que si, altres que no.

Al cap i a la fi que importa?.

Gràcies per demostrar que encara existeix la paraula amor.

Si, és massa cursi dir això, però als meus 16 anys ja m'han fallat massa en aquest tema.

I et vaig trobar a tu.

Que vius a la quinta punyeta.

Que m'ilumines amb el teu somriure.

Que em regales les abraçades més boniques del món sencer.

Que no et vaig a deixar sol mai i que vaig a estar sempre.

Bé, això ja ho saps.

Sempre per a mi, no és molt temps.

Perquè sé que això seguirà més enllà de tot tot tot tot.

Comentaris (5)07-03-2011 20:18:22Gràcies 051010

Em caus mal

Odie el teu somriure.

Odie el teu increïble somriure.

L'odie.

L'odie perquè quan somrius, em torno totalment impotent.

Impotent per no ser capaç d'apartar la meva mirada d'ell.

De tu.

No sé com ho fas, però ets capaç de tornar-me boja amb només un moviment.

I és una cosa ilógica perquè jo no sóc una persona que es sorprengui a la mínima.

És més, crec que fins sóc difícil de sorprendre, però tu .. tu ets diferent.

Ho canvies tot i em canvies.

Em tornes millor del que sóc.

Treus totes les coses bones de mi i fas que les imperfeccions només semblin petits afegits.

Llavors, m'entren unes ganes enormes de besar-te, de besar-te per comprovar si realment ets real.

Ii tu ... tornes a somriure.

I el món se'm ve a sobre.

La meva mirada busca la teva i milers de papallones voletegen al meu voltant fent-me tremolar ...

Realment existeixes?

Comentaris (1)05-03-2011 21:41:55Gràcies 051010

No ho sé...

Nose si sóc el que busques.

Nose si amb mi viuràs la vida al màxim.

Nose si la meva presència et farà bé.

Nose si desitjaràs estar amb mi cada instant.

Nose si podre fer-te feliç.

Nose com serà la teva vida al costat de la meva.

Nose on estarem ni que farem.

Nose si podre donar-te tot el que em demanis.

Nose si algun dia canviaré d'opinió.

Nose com dir-te dia a dia el que ets per mi.

Nose si arribarem lluny o ens quedarem en l'intent.

Nose si podre ser qui vols que sigui.

Nose si sabre fer-te l'home més feliç de l'univers.

Nose si cometrè errors.

Nose si em faràs mal.

Nose ni com ni quan ni on estaré amb tu.

L'únic que sé és que t'estimo, t'estimo amb tota la meva ànima i ets la meva puta vida.

Comentaris (0)03-03-2011 20:22:40Gràcies 051010

No vull a ningú que no sigui ell

Jo mateixa arribava a repetír-m'ho infinitat de vegades al dia.

Cada nit, abans d'anar-me'n a dormir, abans de dir-li "t'estimo" i tancar els ulls.

No volia els petons de ningú, volia els seus, i les seves abraçades, i la seva veu, i les seves mans, i la seva foto a la pantalla del mòbil.

No volia altra olor, ni que em miressin altres ulls.

Preferia trobar el meu llit buit abans de trobar a l'altre costat algú que no fos ell.

I així era la meva vida.

Vivia amb una fe cega, esperant que arribés el dia en que ell aconseguís guardar l'orgull a la butxaca i almenys es dignés a acabar el que va quedar a mitges.

La meva vida girava entorn a ell, i el fet de voler a una altra persona em quedava massa gran.

Almenys així ho sentia.

Comences a pensar que has sentir tot el que podies sentir, que ell va ser el gran amor de la teva vida, i que es va acabar.

Que aquí acaben les teves il.lusions, les teves pors, les teves ganes d'estimar.

I un dia qualsevol, a la vida comença a demostrar-te que estàs equivocada, t'obliga a posar un peu fora d'aquest món de records per fer-te veure que hi ha algú meravellós esperant fora.

I t'adones que tot allò que vas viure no ho era tot, potser no era ni una mínima part del que algú està disposat a oferir-te.

Que simplement vol fer-te feliç.

I avui no canviaria això per aquell temps, ni per aquells petons, ni per aquelles mans.

Perquè ara aquestes mans també m'aixequen quan caic.

I aprens que això és el que veritablement importa.

Comentaris (1)23-02-2011 19:54:29Gràcies 051010

Que entenem per estimar?

Estimar és sentir afecte, unió.

No és només material, sinó espiritual.

Estimar és sentir a l'altra persona, i que aquesta et senti a tu.

Estimar no és tenir un anell de compromís o estar units sota el títol de "novios"

Estimar és lliurar la teva vida a una persona, que la rebrà i la valorarà com tu valoraries la seva.

Estimar és pensar en un altre sense arribar a l'obsessió, estimar no són 4 lletres, estimar és viure.

Estimar és pensar en tres: Tu, jo, nosaltres...

Estimar no és el simple fet de carícies i petons.

Estimar és sentir en plenitud el teu cor, sentir-lo ple de desitjos, sentir cada batec fortament dins teu, sentir la teva sang corrent en les teves venes, donant-te fortalesa per enfrontar qualsevol repte.

Amar és gaudir la teva vida, ja que sense amor no hi ha vida.

Tothom estima a alguna cosa o algú, estimem els nostres pares, al nostre equip de futbol, a la vida.

Però no tothom pot estimar a una altra persona que d'un moment a un altre entra en la seva vida, per quedar-se i no sortir, per envair la seva ment i cor, les seves accions i pensaments, perquè la miris tot el temps, des de la finestra del cor.

El primer amor potser és l'amor veritable, no ho sé, encara he viscut el suficient.

Però en 16 anys de vida m'he adonat que a partir que t'enamores d'algú, la teva vida no serà igual.

Dependrà d'ella en cada moment, no podràs dormir, no podràs menjar, no podràs passar ni un sol instant de la teva vida sense pensar en aquesta persona a la que ja has lliurat el teu cor.

Estimar no sempre és un sentiment recíproc, estimar pot donar vida però també pot treure.

L'amor és perillós quan es transforma en odi i oblides que tant depenies d'aquella persona a qui volies, i l'únic que penses és en perjudicarla.

Enamorarse no és estimar, ja que estimar és etern, enamorar és mirar amb perfecció a la teva parella mentre que estimar és comprendre els defectes i virtuts d'ella, estimar no és buscar el paradís, estimar és estar al paradís.

L'amor no és una cosa que es troba en un diccionari, o al parc, l'amor no es pot buscar, ja que l'amor arriba a tu.

Tard o d'hora, et trobarà, només cal donar temps al temps.

Amar obsessionadament, no és estimar, com diu el refrany: si en veritat vols a algú deixa'l anar, i si és per a tu tornarà, sinó, mai ho vas ser.

Només recorda que les coses passen per alguna raó, el dolent porta alguna cosa bona, i de vegades les coses bones tenen una cosa dolenta, només depèn de la teva perspectiva de la vida.

Mai vegis només el costat negatiu de les coses, ni tampoc només vegis el positiu.

El que has de fer és fixar-te en ambdues parts, valorar les coses positives que van resultar de les teves accions i corregir les coses negatives, ja que només d'aquesta manera podràs créixer espiritual i mentalment.

Les llàgrimes són el consol de l'ànima, són el pegat de les penes, són l'expressió del cor, plores quan perds a un ésser estimat o quan un amor no és correspost, però són millors les llàgrimes que vesses quan et plenes d'alegria perquè els teus somnis són realitzats, els teus desitjos són accions, i el teu amor és real, no ficció.

Recorda que només es viu una vegada, estima sense límits, sense fronteres o temors.

Ama i deixa que t'estimin, viu la teva vida posant amor en tot el que fas i espera que el destí et duga a aquella persona a qui vagis a estimar eternament, doncs quan aquesta arribi el teu cor es donarà compte i t'ho dirá.

Pero no vol dir que et sentes a esperar, vol dir que hauràs de conèixer gent, que t'omplirà d'experiències, les quals et faran créixer i aprendre.

La majoria només seran enamoraments passatgers, que no deixen empremta, però sí deixen rancúnies, que l'únic que fan és amargar la teva vida, però tu dóna'ls l'esquena, viu amb el cor no amb la ment, pensa abans d'actuar i no després de pagar, no facis mal a cors aliens, ja que cors aliens et fa mal a tu.

No perdis temps de la teva vida en vicis, o en somnis que esperes que es compleixin, l'única manera de complir és actuant.

No deixis que només siguin somnis, fes-los realitat, tingues força de voluntat i recorda que hi ha dues coses que tot ho poden, la fe i l'amor, doncs viure SENSE AMOR NO ÉS VIURE.

Comentaris (5)19-02-2011 22:42:06Gràcies 051010

14 de Febrer

"Un petó és només un petó, fins que trobes el que vols.

Una abraçada és una abraçada fins que trobes la què has estat buscant.

Un somni és un somni, fins que es torna realitat.

Amor era només una paraula fins que vaig sentir-la dels teus llavis"

Intentaré explicar el que sento, perquè és un dia idoni, i volia que ho sabessis.

Aquest cop no em sento malament.

Tinc ganes de fer moltissimes coses, i moltes més d'estimar.

M'encanta la teva presencia i la forma en que m'agafaves de la mà.

Potser a vegades et molestin els meus records, pero si els vomite és perquè em fan mal i necessito contar-t'ho tot.

Tot el que vaig ser.

Tot el que soc ara.

Gràcies a tu.

Per favor, no t'allunyis de mi.

T'has convertit en el meu suport.

No entens que em moro per parlar-te, per veure't...

Aquesta il.lusió de poder sentir els teus llavis, les teves mans, la teva presència...

No et podràs imaginar mai el que acabes de despertar en mi.

Espero no estar equivocant-me saps?

Perquè em sabria greu saber que m'estàs mentint, que tot això no es real.

Em moro per tenir-te prop, em sento feliç perquè se que sentis el mateix que jo en el teu interior.

És això, només això.

Ja no vull tenir-te lluny, quan més junts estiguem, més feliç seré.

I potser estigui pensant massa en tu, i potser hauré de començar a controlar-me.

A tractar de fer-ho.

Sé que no podré, sé que ja no et trauré del meu cor, que ja res serà igual.

I espero ansiosa el dia que pugui tornar a veure la teva cara.

I algun dia em veus somriure serà perquè algun petó teu es va posar sobre els meus llavis, algun record potser.

Alguna caricia de les teves mans, només això.

No existeix un nom per a nombrar a aquest sentiment que ens uneix.

No existeix un adjectiu per descriure'l.

No hi ha raó per buscar una paraula.

El que ens passa és una cosa que nosaltres inventem.

Perquè el que sentim no necessita que ningú ho digui de cap manera.

Simplement passa, se sent, existeix.

És difícil no confondre's, però ho estem fent i ens està fent bé.

Comentaris (1)14-02-2011 19:55:20Gràcies 051010

Res a dir...♥


Missatges de Bon Dia.

Petons al coll.

Llargues despedides.

Mans entrellaçades.

Silencis que no son incómodes.

Ganes de fer bogeries.

La teva olor en la meva roba.

Ganes de dur la teva roba.

L'amor no es basa en frases boniques ni promeses impossibles de complir, és més que això, més be es tracta de poder demostrar sense poder dir res.

Comentaris (2)12-02-2011 20:32:04Gràcies 051010

Somriure...

Se't dona bé somriure, se't dona de meravella.

Ho fas amb una naturalitat que de vegades, fins i tot em dones enveja.

Somrius amb qualsevol cosa.

Ahir notaves com m'apartava els cabells, i somreies.

Se't dona tan bé somriure... que m'has ensenyat a fer-ho.

He tingut el millor dels professors.

Has sigut com aquell moment, on et poses de cara al món i ho tens tot clar, tot viu, tot blau.

Viure teu riure és viure tota l'estona així.

Es com si de sobte tot es converteixi en un motiu per esbossar un somriure més.

Vas mirar els meus ulls, em vas besar i seguies somrient.


Te n'estaves anant i el teu somriure seguia aquí.

Potser ni t'importava.

O sí, i per això ho feies.

La qüestió és que ho feies millor que ningú.

Millor que ningú.

I es increïble, per això que jo, presumeixo d'aquesta nit i de totes les altres.

Em vas ensenyar a somriure, i no vas poder fer-ho millor.

Em fa molta pena, que ara no em vagis a dedicar cap dels teus somriures, els trobaré a faltar.

Aixi que, ara que el teu somriure no està per a il.luminar-me els dies i les nits, em toca somriure a mi.

T'estimo

Comentaris (2)06-02-2011 21:38:46Gràcies 051010

Et dec molt

No se el que et va portar a acabar entre les meves paraules.

Que et va fer enamorar d'elles.

Ni que et va portar fins a mi.

Però gràcies a això avui t'has convertit en un element clau.

A poc a poc t'has fet hueco, a poc a poc fent tan enorme.

Mai no he tingut davant, ni t'he tocat.

No se quin dels dos és més alt, ni a que fas olor.

Però no em fa falta.

Tinc prou teva comprensió, la teva manera d'escoltar, d'entendre'm.

Em basten els teus consells i la facilitat de treure'm un somriure.

Dues formes de sentir tan iguals que provenen de mons gairebé oposats.

Vull que segueixis aguantant les meves penes i que em segueixis enviant petons per correu perquè em vagi una mica menys trista al llit.

I aprofito per recordar-te que ben aviat estarem perdent-nos pels carrers de València

Mai t'ho he agraït, però si no fos per tu, hagues tornat a ser algú que tenia molta por atornar a ser.

Gràcies per tot, rubio.

Comentaris (0)30-01-2011 01:30:13Gràcies 051010

Lo que se cuece, lo que pasa mal nos pese, lo que surja, lo que viene y que vendrá♫

Un altre dia més pensant en tu.

Tens una cara de nen, tan dolça.

Un pèl tan clàssic i alhora tan especial.

Uns ulls verds tan... encisadors.

Uns llavis que desitjo tant.

Una veu que enganxa, més que la nicotina.

Un ésser tan misteriós, tan atractiu.

Sempre ets tan dolç, tan afectuós, simpàtic... ets tan perfecte que a vegadespensoque no ets real.

Ja saps, que passi el que passi estic aquí, si estàs malament compta amb mi, i encara que sigala última opció, estaré aquí per aparlar de qualsevol cosa amb tu.

Perquè et dec tot el que sóc ara.

Perquè tu m'has donat la oportunitat que algunes persones no m'han donat
.

Perquè per tu si que val la pena canviar.

Tu has mirat el que soc ara i no el que vaig ser.

Gràcies per canviar-me la vida.


(Ahí tens, les ñoñeries que tan t'agraden)

Comentaris (1)24-01-2011 20:24:05Gràcies 051010

El que busco...

Jo no busco res estrany.

Només algú que em estranyi encara que haguem passat tot un dia junts.

Algú que es posi nerviós al veure'm.

Que no s'avorreixi de les meves xerrades encara que passem cinc hores al telèfon.

Que es alegre d'escoltar-me.

Algú que m'acompanyi sempre a casa i faci divertit el camí, per més llarg que sigu.

Algú a qui pugui besar per un simple impuls sense sentir-me atrevida.

No m'importen els regals, els sopars ni les flors.

Mentre ell demostri admiració, em conformo amb saber que amb mi és on més li agradaria estar sempre.

Algú que només per mi ho doni tot.

Que triï quedar-se amb mi encara que tingui altres plans.

Que senti que abans de mi cap altra va existir.

Que els seus amics es cansin d'escoltar el meu nom.

Que escrigui les cartes més boniques del món sencer encara que tingui la lletra lletja i siguin de dues línies.

Que ell pensi en mi, molt més del que accepta.

Que senti que es cau el món si discutim i m'abraci tirant el seu orgull a la merda.

Algú que em faci riure fins plorar, i em faci riure quan no puc deixar de plorar.

Que em digui que totes aquestes cançons d'amor li recorden a mi, encara que sigui mentida.

Que em digui que estic guapa, encara que no estigui del tot desperta.

Que em digui que dono els millors petons, encara que hagi hagut una altra millor.

Que em digui que tinc els ulls més bonics, encara que siguin iguals a tots els altres.

Que li agradi el meu cabell, encara que sempre estigui enredat.

Algú que em faci sentir la noia més afortunada de l'univers, només pel fet de tenir-lo.

I si estiguessis aquí, res m'agradaria més que viure tot amb TU.

I que coneguis tots i cadascun dels meus somriures.

Comentaris (5)15-01-2011 00:38:41Gràcies 051010

El millor que m'ha passat en el 2010 :)

El millor del 2010 té nom i cognoms: Àlex Palomares Gascón :)


Te vull.

T'adoro, donaria cada part del meu cos per salvar una de la teva.

Disfruto de la teva companyia encara que estigues lluny i somric quan em somrius.

Gaudeixo de cada moment compartit.

És veritat.

T'estimo perquè gaudeixo, m'ho passo bé, somric i oblide els meus problemes.

T'estimo perquè cantem, perquè fem i diem milers de bojeries.

T'estimo perquè no m'has fallat cap dia encara que no em truqusi.

T'estimo perquè estàs amb mi estant tant lluny

Que difícil és el verb estimar...

Estimar com estima Isabel Coixet és estimar sense mesura i sense obstacles al mig.

Estimar com estima Almodovar és estimar bojament, sense fre ni disbauxa estimar a la babalà i amb les seves bogeries.

Estimar com estima Bertolucci (amb dos c's?) no és més que estimar amb el patiment, estimar amb decisions i estimar amb distàncies i sense reconciliacions.

Estimar com estimo jo és amb afecte i disbauxa, estimar amb atorgament (existeix?) I sense represàlies. Estimar com t'estimo jo no és com la gent pensa que és estimar.

T'estimo per tot i per res.

T'estimo perquè em sento sola i no ho estic.

T'estimo perquè et tinc amb mi i no et tinc.

T'estimo perquè avui estàs i demà també.

T'estimo perquè somric amb més facilitat que amb qualsevol quan estàs a prop.

T'estimo perquè treus el millor de mi quan estic amb tu.

I estimar és tan subjectiu.

Estimar és com una cançó amb mil interpretacions que no tenen fi i que no vull que en tingui.

Estimar és com cada un vol estimar i jo t'estimo d'aquesta forma.

D'aquesta boja manera que em trasbalsa i em tranquil.litza per igual mentre dormo asseguda esperant que em truquis un altre dia.

T'estimo, t'estimo amb el més profund de la meva ànima perquè sé que tu ets tu, que ets aquest, que ets, i amb això tinc prou.

Tinc prou per saber que t'estimo, que t'estimo amb tot i amb res i per sempre.

T'estimaré de tal manera que només vull la teva companyia.

T'estimaré de manera que el teu somriure em valgui per seguir endavant.

T'estimaré d'aquesta estúpida manera que uns pocs senten per dir-te el que hagis de sentir encara que sigui dur.

T'estimaré sense condicions ni sense restriccions.

T'estimaré així, com t'estimo des del dia que et vaig conèixer de veritat.

T'estimo tant que no te ame ni tan sols t'adoro, ni tan sols estic enamorada de tu.

T'estimo tant que tant és poc i massa és massa.

T'estimo tant que la diferència és tan imperceptible que fascinació és poca.

T'estimo tant i sense mesura que....

Simplement, vull seguir estimante per sempre

Ahi tens, cutre

Comentaris (4)28-12-2010 22:22:38Gràcies 051010

PA-LO-MA-RES! ♥

Casualitats...

-Podría contar mi vida uniendo casualidades.

-Ya no quedan casualidades buenas. La culpa es mía, que las gasté muy rápido.

-Cuando hace frío la mayoria de las cosas van más deprisa o llegan antes, me refiero a las casualidades. Me encanta que haga frío.

-Estoy esperando la casualidad de mi vida. La más grande.

-La casualidad que estabamos esperando.

(LOS AMANTES DEL CÍRCULO POLAR)

Com en aquesta pel.lícula, la meva vida està unida per casualitats.

La casualitat em va portat a coneixer-te.

Fa exactament 9 mesos 1 dia 17 hores i 51 minuts que aparegueres en la meva vida... Com pasa el temps, no?

Per a mi en aquell moment només eres un usuari més d'aquesta web, un noi gran.

Vas permaneixer en un segon plà, fins que un dia, vax comentar un estat al teu tuenti.

Un bonic 5 d'Octube.

Jo acabava de viure el final d'una bonica relació i tu vas estarahi per a traure'm un somriure i perevadir-me de tot el que pasava a la meva vida.

I des d'aquell dia, poc a poc, has anat fente un lloc en el meu cor i en la meva vida, convertin-te en una de les persones més importants.

Algú que em fa riure, que em fa sentir bé i sobretot que m'acompanya en els moments dificil.

Algú amb qui cantar i mostrar-me tal com soc, sense cap mena de restricció.

Gràcies per ser com eres, perquè amb tu, puc ser transparent....

Gràcies per cada sms i per cada cara de bleda que m'has fet posar!

Com diu una personeta molt important per a mi: Tu em fas bé!

Tu m'has demostrat que encara que algu es trobi lluny de tu, pots sentir a aquesta persona molt molt molt prop.

Vuic que sàpigues que pasi el que pasi estic a qui, a una perduda de distància, per a escoltar-te i donar-te consell, com tu has fet amb mí.

Et dec tantes coses....

M'encantes!

BLEDA!

I així caic en la conclusió de que no fan falta anys pera que algú marque la teva vida, simplement, amb un simple instant, tot pot ocórrer.

Todo caduca con el tiempo. El amor también. La gasolina del coche, por ejemplo: si olvidas que se va a acabar te dejará tirado en medio del campo. [...]

- Yo te voy a querer siempre, y si se acaba la gasolina, me muero.

(LOS AMANTES DEL CÍRCULO POLAR)

Comentaris (3)07-12-2010 15:02:33Gràcies 051010

Llistat de coses que m'agraden (O petits detalls que em fan somriure)

-Ocellets que es posen en fila en els cables de la llum.

-Sentir el seu alè susurran-me a cau d'orella.

-Tornar a llegir una vegada i una altra els missatges d'algú molt especial.

-Trepitjar la sorra de la platja que encara no està trepitjada.

-Els dos segons entre cançó i cançó, es fa el silenci, i tornes a escoltar el murmuri de la gent.

-Deixar per a l'últim mos al centre del sandvitx. Tots sabem que és on està la part més bona!

-Escoltar música amb els ulls tancats.

-Esprémer la bosseta del te amb els dits. Ja sé que és una guarrada, per això ho faig fora de la tassa i embruto tot el que està a prop.

-Posar de moda entre els teus amics una expressió. (Les últimes han sigut: Bieeeen! Fieeestaa!! Que divertit! Que risa! Compra't un poni!)

-Posar el dit en una llum perquè es vegi vermell.

-SOMRIURE i descollonar-me sense ningún motiu.

-Estar en silenci.

-Quan estrenes un mòbil i et poses a escoltar tots els politons que porta un a un.

-Trobar una patata fregida enorme en una bosa de patates.

-Quan et trobes alguna cosa en el fons d'una piscina.

-Mirar una foto en que surts amb els teus amics d'infància.

-Posar cares lletges a les fotos (Es el que sempre faig ja que així tinc una excusa per a sortir malament a les fotos)

-Veure caminar a una parella de avis agafats de la mà.

-Bufar al clatell d'algú.

-Passejar ambalgúnnoi, agafar-li la mà i balancejarlescap avant i cap arrere com dos nens.

-Un petó o una mossegada al coll mentre se't eriça la pell.

-El so de la fusta al cruixir sota els teus peus.

-Gratar una picada / que em gratin l'esquena.

-Caminar sota la pluja.

-BESAR sota la pluja.

-Dir el mateix que una altra persona just a la vegada, i dir: Els dos alhora! i riure.

-Els polvitos que queden quan acabes una bossa de gusanitos.

-Banyar-me al mar.

-Treure-li un somriure a algú que no ho està passant bé.

-Ajudar a tothom

-Un corrent d'aire fred en un dia calorós.

-Que em diguin molt molt baixet a cau d'orella te vull.

-Connectar-me al Tuenti després d'un viatge.

-Fer fotos a gent que dorm.

-Els focs artificials.

-El soroll dels focs artificials.

-Espantar als coloms. (Jo entenc com espantar coloms, correr cap a ells cridant: Aaaaaaah!)

-Canviar la tele en els anuncis i just quan el tornes a posar comença el que estaves veient.

-Veure una estrella fugaç.

-Les 12 de la nit.

-Mirar als ulls a la gent i veure com es posen nerviosos.

-Veure com es fon una espelma.

-Impregnar-me els dits de cera fosa.

-Menjar els lacasitos per colors.

-Olorar la roba estesa.

-Mirar el cel quan vaig caminant pel carrer.(I si, quan ho faig,sempre caic)

-Veure les coses donar voltes al microones.

-Passar el full del calendari.

-Parlar davant del ventilador i riure de com sona la teva veu.

-Gratar la marca que et deixen els mitjons.

-L'olor a humitat després d'una tempesta d'estiu.

-Veure que et queden 5 minuts per sortir de classe.

-Fer bombolles amb la palleta quan beus.

-Veure escriure a una persona esquerrana. (Sóc esquerrana)

-Deixar en ridícul a algú que s'ho estava buscant davant de molt gent fen ús del meu amplivocabulari.

-Besar lentament.

-Quan se'm trenca el bec d'un cucurutxo i has de menjar-te el gelat molt de pressa per a no tacar-te.

-Una carta escrita a mà.

-Despertar abans que soni el despertador.

-Que el nick d'algú estigui dirigit a tu.

-Pensar ficat al llit. (Se m'ocorren coses realment bones, pero l'endemà no les recordo, per això tinc una llibreteta de Hello Kitty i un bolígraf al la mesita)

-Enganxar un badall a algú.

-Jugar a qui aguanta més sense riure.(Sempre perc)

-Fer equilibri en el rastell de la vorera.

-Trencar el paper dels regals.

-Fer pompitas amb el xiclet.

-Dir OK quan no entens el que et diuen.

-Fer l'amor per amor a l'art.

-Somriure com una gilipolles per una casualitat.

-Menjar-te només el farciment de les galetes i deixar les capes.

-Llepar la tapa dels iogurts.

-Convertir els clips en filferros amb forma de cor.

-Convertir qualsevol cosa en forma de cor.

-Donar-li el dit a un nadó i que no t'ho deixi anar.

-Mullar galetes de xocolata en llet calenta.

-Mirar el mar.

-Llegir les lletres de les cançons com si fossin poemes.

-Tallar etiquetes de coses sense estrenar.

-Menjar nocilla amb el dit.

-El pessigolleig dels 5 minuts abans de la teva primera cita amb algú.

-Fer bombolles de sabó.

-Que t'agraeixin alguna cosa molt temps després d'haver-ho fet.

-Quan em pujava a la carret del super.

-Veure que hi ha nens que fan el que tu feies quan eres petit.

-L'olor de benzina, el dels retoladors permanents, dels pintaungles...

-Veure com s'infla la borsa de crispetes al micro.

-Trepitjar fulles seques.

-Trobar nous buits freds en els llençols del meu llit.

-Els sugus.

-Fer fotos a gent rient quan volen sortir posant i tu els has fet riure.

-El so de la pluja i de les gotes en caure.

-Escoltar la meva pròpia respiració mentre tinc les orelles sota l'aigua a la banyera o la piscina.

-Que estigui l'olor de la teva parella a la teva roba.

-La colònia d'home

-La gent que es besa pel carrer.

-La gent que pinta on no es deu.

-El paper de les fotocòpies quan encara està calenta.

-El so de les màquines d'escriure antigues.

-Quan et trobes de front amb una persona i els dos us moveu diverses vegades (al mateix costat) per deixar-vos passar.

-Rebre un toc / missatge inesperat.

-L'última frase d'un llibre.

-Començar els llibres pel final

-Posar el reproductor del movil en Aleatori i que surtin totes les cançons preferides en aquest moment.

-L'olor dels llibres nous.

-El moment de llevar-li el plàstic a un disc acabat de comprar.

-El dia d'abans de fer un viatge.

-La nit abans d'un viatge

-La primera nit d'un viatge

-Baixar al carrer i que arribi just en aquell moment el teu bus.

-Trencar les fulles dels arbres en trossets quan estàs assegut a la gespa.

-Caminar per un lloc on les rajoles són de dos colors, però tu només trepitges un com quan eres petit.

-Veure com es dissol una pastilla efervescent.

-Mirar el foc.

-Trepitjar només la zona blanca d'un pas de zebra.

-Dibuixar cors compte les finestres quan tenen baf.

-Menjar-me les ungles (Tinc les mans fetes pols)

-Que algu em dica que soc mona :3

-Que m'abrasin per darrere.

-Que em toquin les galtes

-Fer-li carasses a algú que se'm queda mirant fixament..

Podria estar anys llum dient el que m'agrada, però millor que ho descobriu per vosaltres mateixos...

Comentaris (4)15-11-2010 20:17:11Gràcies 051010

Tu i jo...

I tinc por, por d'il.lusionar-me per tu, que la meva imaginació no deixi de volar, que em robis totes les hores de son, de que et convertisques en el major dels meus desitjos, que no pugui parar de pensar en tu.

Por que algun dia aquests somnis, desitjos i il.lusions s'esvaeixin de sobte, sense deixar rastre.


Fes el que vulguis de mi, però mai, mai em deixis.

Comentaris (1)10-11-2010 18:06:26Gràcies 051010