login
Inicia sessió

register
Registra't

Res gran s'ha fet al món sense passió, princesa.

Articles de la categoria: Renaixença 110912

Ja no t'estimo.

L'altre dia em vaig despertar a la matinada, plorant.
Estava molt nerviosa i no vaig poder tornar a dormir.
La raó? Vaig somiar amb tu.
Vas calarme tan fons, vas ferme tant de mal que ara el meu subconscient només et recorda algunes nits en les que abaixo la guàrdia i mira con acaba tot.
Últimament he estat pensant molt en tu (no t'emociones) perquè de cop i volta trobo alguna foto o algú diu quelcom que em fa venir la teva imatge a la ment.
Però el més curiós de tot és que és només això: una imatge.
No aconsegueixo recordar res més de tu. No aconsegueixo recordar la teua veu, la teua manera de mirar-me o de dirigir-te a mi... Només puc recordar la teva cara i un parell o tres de mals moments.
I m'encantaria canviar això.
M'encantaria que formares part de la meva vida altre cop, m'encantaria poder trobar-me amb tu i encara que em tremolessin les cames, les mans i qualsevol extremitat, trobés el valor per mirar-te als ulls i vocalitzar un ferm: Ja no t'estimo.
I llavors, començar de nou.
Mai m'ha agradat treure a ningú de la meva vida, i tu vas marxar extremadament ràpid i a vegades em fa molt de mal pensar-ho.
Se que al principi serà difícil, que ens haurem de dedicar uns quants dies a tirar-nos coses en cara i a depurar els nostres cossos, però al cap i a la fi, ja ha passat més d'un any, creus que és bo per a tu guardar tant de rencor? (Saps que l'estrés pot acavar en alopècia...)
Et demano que tornes, necessite un amic com tu per a pegar-me una bufetada de realitat quan més em faja falta.
Espero que tornis prompte.
Estic segura que una part de tu també vol tornar.
Fins prompte, ja saps que tens les portes obertes.
Comentaris (3)02-06-2014 02:10:34Renaixença 110912

Trobar(te) a faltar.

Sempre he recordat a la gent pel mateix.

Pels detalls, les manies, els tics i moviments.

Acabe d'estar parlant de tu, durant molta estona, amb una de les persones que estan més presents en la meva vida.

Li he estat palrant de com ens vam conéixer, de quina va ser la meva primera impressió (recordes, panoli?) i del que vaig sentir en veure't per primera vegada.

Li he parlay de que només vaig dormir una nit sola en aquell pis, perquè tu sempre m'abraçaves a les nits. Li he parlat també de quan la primera nit que jo no estava al pis, vas dormir al meu llit perquè t'agradava la meva olor.

Li he parlat dels tres segons abans del nostre primer petó, quan em vaig apartar per fer-te un poc la mà.

També li he parlat de les teves manies, la teva manera de moure't i somriure i la teva manera de parlar, sempre, amb un to de veu alta i concisa.

No m'he oblidat de dir-li que estaves constantment mossegan-te el llavi inferior i la manera amb que agarraves els objectes petits. Tampoc m'he deixat les teves dos pigues al muscle dret i la teva manera de somriure, amb la boca ben oberta.

He intentat reproduïr la melodia del teu riure, però no soc gaire bona a l'hora d'interpretar simfonies amb tant sentiment. A més li he contat, fil per randa, tots els bons moments que vam passar junts, abans i durant.

I llavors, he tornat a trobar-te a faltar.

He trobat a faltar que t'aixequessis a les 7 per esmorzar, dutxar-te i preparar-te per anar a la universitat, però que abans de creuar la porta, tornessis a l'habitació per besar-me mentre jo encara dormia.

He trobat a faltar la seguritat que em proporcionaven les teves paraules, les mateixes que podien fer desaparèixer la meva autoestima.

Però, el que més he trobat a faltar ha sigut la complicitat, la confiança dels primers dies que es va anar difuminant.

Tant de bo el destí fossi un poc més amable en mi i et fes tornar, de nou, com un vell amic, perquè et juro que et trobe moltissim a faltar.

Espero que puguis fer-ho algún dia.

La meva manera de ser no es tan pura sense tu.

Tant de bo torneu tu, i els teus maleïts detalls.

Comentaris (2)12-12-2013 01:44:06Renaixença 110912

A vegades em fas falta tu (però no el gust de la teva boca).

No crec que et pases per aquí molt a sovint, ni que et pares a pensar en algun moment de la teva vida que se n'ha fet de mi, però a voltes em fas falta.

A vegades trobo a faltar la manera en que veies el món i la manera en que deies les coses, mig cridant. A vegades em fa falta sentir com reies o veure la manera com et mosegaves el llavi.

A vegades em pregunto si penses amb el nostre passat, amb els dies i sobretot, les nits, que vam passar junts.

Fa més de 5 o 6 mesos que no se res de tu. No sé si has canviat, si segueixes sent tant fidel a les teves conviccions i valors o si simplement la meva estança per la teva vida et va marcar un poc.

No se si utilitzes el que vam passar junts per per no cometre els mateixos erros o si alguna vegada pronuncies el meu nom per a exemplificar o maleïr.

No se si recordes que alguna vegada vaig formar part de la teva vida, ni so alguna vegada ibtentes resisitir la temptació de tornar a parlar amb mi. No se si puc arribar a tornar a ser algú important.

Voldría dir-te que a voltes, només a voltes, et trobo a faltar i estaria disposta a fer el que sigui per tornar a formar part de la teva vida.

A voltes, em trague l'orgull i marque el teu número de telèfon, perquè encara el tinc guardat en la memòria.

A voltes em sento estúpida per tot el que et vaig fer passar i estaría tota l'eternitat demanan-te perdò.

A voltes, quan algú em parla malament de tu, moro un poc per dins, perquè se que la majoría no ha viscut el que vam viure nosaltres.

A voltes tinc por, molta por, de trobar-te inesperdadament i no poder contindre les llàgrimes.

A voltes crec que has marcat massa la meva vida, i tu ni tan sols ho saps.

Et demano, siusplau, que algun dia tornis, per poder començar de 0.

Perdona per ser tan dèbil i patètica, però una vegada vaig sentir que mereix lluitar per les persones que valen la pena i si tu no siguessis una d'elles, no voldría fer-ho.

Siusplau, perdona'm per no ser tan forta com tu.

Per favor, torna.

Comentaris (2)29-11-2013 01:36:18Renaixença 110912

La vertadera renaixença.

La veritat, mai havia sentit aquesta necessitat per algú, mai havia acceptat que era propietat d'un altre.

Suposo que vaig projectar totes les meves pors i els meus problemes en tu, vaig fer que la meva vida girés al teu voltant.

Vaig voler sentir-me útil i vaig interpretar malament la paraula "amor".

Sé que vaig cometre errors, però el més gran va ser donar per suposat que jo significava el mateix per tu.

El pitjor de tot va ser sortir de sobte d'aquesta bombolla que vaig crear.

Per fí me'n vaig donar compte de que tot el que em deia la gent era real, que no em conveníes, i no et culpo, és difícil estimar, potser un dia creus que t'estimes a algú i només és simple ànsia de companya.

L'error va ser intentar que no marxessis, lluitar per una persona que no compartía la teva manera de veure el món i, sobretot, que no et tractava com una parella, sinò com un passatemps.

No vaig a mentir-te, a vegades trobo a faltar alguna conversa, alguna dosi de realitat, moments, gestos... Totes eixes tonteríes que guardo a la memòria.

No vull admetre-ho, però em vas marcar d'una manera inexplicable i a dia d'avui encara segueix comparant certes coses amb tu, sempre seràs un exemple tant bo com dolent. I no, no vull dir-te amb tot això que encara t'estimo, ni res per l'estil, perquè a voltes, per casualitat miro fotos teves i sento que res d'això ha passat, que el meu cervell ha borrat quasi tot el que significaves per mi, a voltes pareix que mai t'he conegut.

El que vull dir-te amb tot això és que a voltes fas mal, però que encara certo certa tendresa al recordar-te.

Volia dir-te que t'he perdonat i oblidar els mals moments i espero que qualsevol dia tu faces el mateix i esborris el rencor. Sempre seras algu important, a les bones i a les dolentes, encara que ja no estigues aquí.

Jo estaré disposada a ajudar-te sempre, si un dia decideixes tornar.

Fins prompte, darling.

Comentaris (2)20-11-2013 03:10:11Renaixença 110912

Frustració (o desitjos de coses impossibles)

Cada vegada hi ha més paraules dins la meva gola, esperant a que et dignes a preguntar-me com estic.

Cada vegada la por a que desaparegues per complet està fent-se més força i està lluitant contra les meves ganes de recuperar-te.

No vaig a mentir-te, mai ho he fet i mai ho farè, per això admetré que ho estic passant molt malament.

Mai m'he sentit d'aquesta manera.

Mai he estat tantes nits pensant amb una persona.

Mai he experimentat aquets canvis tants repentins d'estat d'anim.

Les meves llàgrimes fan grans esforços per a eixir a la llum, però jo no deixo que se'n surtiguen amb la seva, perquè això sería dornar-te la raó, això sería admetre que no puc tornar a ser jo.

Perquè si, és frustrant.

És sumament frustrant que per primera vegada en la meva vida estiga fent esforços sobrehumans per ser qui esperes que siga, per tornar a estar plena d'energía, per tornar a fer-te sentir que un futur junts és possible.

Han passat moltes persones per la meva vida, no t'ho negaré, i poques han aconseguit fer-me mal, però tu... Tu t'has superat.

Mai he donat un puto duro per ningú i per tu.... per tu ho donaria tot, absolutament tot.

Per tu, seria capaç de morir i ressuscitar.

T'ho jure.

Sé que mai has sigut cap príncep blau.

Sé que la teva vida no es basa en estimar i ser estimat.

Et conec perfectament.

Sé que ara mateix vols que estiga enfonsada en la misèria, que me n'adono de tot el mal que t'he fet i si, és així.

Però també he sabut valorar tot el que m'has donat.

Tots els somriures, tots els bons moments... tots els petons.

Em quedaría curta si digués que ets la persona que més m'ha marcat en tota la meva vida.

Mentiría si digues que no em moriría per a que apareguessis un dia a casa meva o que em truquessis per a fer alguna cosa similar a les paus.

De fet, és l'únic que ansie.

Tiraré endavant.

Per tu, per mi, per aquell nosaltres.

T'estimo, i això no canviarà, per molt que passin els dies, les setmanes, els messos o inclús els anys.

Comentaris (4)12-04-2013 16:34:17Renaixença 110912

El meu cor no està disposat a pedre't-

Calla i estima'm ja que em tens des d'aquell primer moment, quan et vas acostar a mi i vas disposar-te a besarme.

Ja soc conscient de que demà no saps el que pot passar i estic decidida a estimar-te ara, al moment, recordat-te els moments més espectaculars que hem passat junts i prometre't un futur millor amb tota la convicció que sento per l'amor que et tinc.

No et preocupis per mi, que ja no soc de vidre. He descobert que només en casos extrems és necessari demanar ajuda, perquè sino, et converteixes en una persona agorofòbica, incapaç d'afrontar els problemes sola.

Des de que me n'he adonat del que significa pedre't, m'he replantejat tota la meva vida i ara puc assegurar-te que no has de témer, perquè jo sempre estaré per sostenir-te quan la vida et jugui una mala passada.

Al meu costat, puc assegurar-te que mai et perdràs, que penso deixar totes les meves pors arrere només per sentir la melodía de la teva rialla.

Sense importar què, em mires, et miro, i el món torna a tenir moviment i la vida un propòsit.

Pots confiar en mi, jeu al meu pit, anem amor, que tot estarà , que no permetré que la meva antiga foscor t'empassi mentre estigui aquí cuidant els teus somnis, ara somriu, somriu per mi que aquesta brillantor de felicitat en els teus ulls em transmet pau .

No importa tot el que el meu subconscient ha fet per a allunyar-nos,
no deixaré que desaparegues per una ximple tontería, per un pensament errat que va creuar la meva ment un dia i després de molt d'esforç es va esvair com les ideologies sense convicció .

Si em dius que encara m'estimes, encara que sigue un poc, no puc permetre que te'n vagis.

No puc deixar el meu cor aquí, esperant-te, prefereixo creuar el món fins trobar-te i que t'animis a mirar-me als ulls per a descobrir que tot ha cambiat, i que jo puga explicar-te per què.

No creguis que he canviat, que això ja no és el que era, que no saps el que sents.

Saps que res d'això és veritat.

I esque no para de venirse'm al cap un record, una tarde al llit, abraçats, on tu em vas dir "Si alguna vegada dic que ja no t'estimo, recordam aquest moment"

I ara crec que és el millor moment.

Perquè amb força de voluntat i amor, tota la resta pot anar a la merda.

Perquè et vaig triar, i per a mi no hi ha ningú millor, perquè per mi ets perfecte amb els teus defectes i les teves virtuds, perquè t'accepto tal com ets, perquè mai voldria canviar-te, ja no.

Després de tot, acceptem l'amor que creiem merèixer.

Comentaris (0)08-04-2013 17:43:32Renaixença 110912

Deliris.

Mira'm.

Sóc una noia que careix de gran part de la seva maduresa.

FIns fa uns mesos, la meva vida es resumia en fer mal a la gent.

En entrendre l'amor com un joc i en destruïr a tot aquell que s'atrevís a estimar-me.

Però llavors, el un moment clau, vaig mirar al meu voltant i me'n vaig adonar de que tot això m'estava passant factura.

I vaig decidir canviar.

Sempre he cregut que si executes bones accions la vida et compensarà. I així va ser.


La vida em va donar un motiu per a lluitar. Perquè jo ja feia temps que havia tirat la tovallola.


Vas apareixer tu i el teu pel desfet. La melodía del teu riure i la teva piga al llavi.

Com t'he dit tantes vegades (i t'ho seguire dient fins que entengues mínimament que has arribat a aconseguir) el sabor dels teus petons va fer que em plantegés seriosament qui era i que volia fer amb la meva vida.

Després de molt meditar i d'hores d'insomni, vaig aconseguir deixar arrere el meu passat, aquells sentiments que creia que mai es separarien de mi.

Me'n vaig adonar de que la vida ja era diferent, que ja no era una noia egoista que només pensava en ella mateixa.

A partir d'aquell moment em vaig desviure per fer-te feliç i et jure que en aquests moments sento que farè tot el que estiga en les meves mans per a aconseguir-ho.

Perquè ets especial. Ets tan especial que has aconseguit que la gent se'n faja creus del meu canvi d'actitud, de com he passat de tenir por al compromís a estar tan enamorada.

I esque la meva felicitat es resumeix en això.

Tu i jo estirats al llit, rient, plorant, barallant-mos.

Tu i jo fent el que millor sabem fer: Estimar-nos.

I es que es acollonant la seguretat que em proporcione sentir un testimo teu, agafar-te la mà o mirar-te als ulls.

Et diré totes les vegades que faça falta que no necesite res més.

Els "testimo" que surten de la meva boca mai havien segut tan sincers.

Perquè supose que aquella frase que he sentit tantes vegades era verídica.

"Quan trobes a la persona correcta, te n'adonaràs de perquè no va funcionar amb ningú més"

Tranquil, se perfectament que ara no es el millor moment per a suplicar-te un futur, però no et preocupes.

Vaig a lluitar, t'ho he dit milers de vegades, fins que te n'adones de que no hi haurà ningú en tot aquest maleit món, que t'estimarà tant com ho penso fer jo.

T'ho asseguro.

T'estimo, darling.

Comentaris (1)06-04-2013 19:48:08Renaixença 110912

"AMOR"

Avui, més que mai, m'agradaria parlar sobre l'amor, sobre la complexitat d'aquesta petita paraula i l'infinitat de definicions que té i els sentiments que provoca.'a

L'amor mai, mai s'ha pogut resumir en una frase, perquè sempre l'autor d'aquesta s'ha quedat curt.

L'amor només és pot expressar enmig de dos cossos i quasi mai sense paraules.

L'amor és molt més complex i meravellós que tot el que s'ha escrit i has viscut i sobretot, l'amor supera tot allò que t'imagines.

L'amor no l' entendràs ni quan t'arrosseguis pel terra suplicant un petó i menys encara, quan el sentes fins al punt que creguis que el cor va a explotar-te, perquè l'amor escapa a tota lògica i raó, se sustenta en si mateix i s'imposa sense concessions possibles.

Ni les paraules més boniques, ni els més romàntics poemes et podran acostar a la seva essència fins que no es faci en tu, fins que no es faci part del teu respirar, del teu caminar, fins que sigui tu i no quedi més remei en tu d'acceptar.

No intentis entendre l'amor, ni mesurar-lo, perquè llavors perdrà tota la màgia i se't negarà l'oportunitat que et dóna la vida de disfrutarlo.

Llavors, et preguntaràs, Com podré reconèixer?

Jo només et puc dir que no hi ha ensenyaments per a l'amor, que l'amor és un de sol però en tots diferent, el reconeixeràs a la primera mirada , perquè llavors els teus ulls seran amor.

Potser te n'adonis que ja t'ha atrapat quan estiguis participant en un even que, possiblement en uns anys sigui narrat en els llibres d'historia, però tu només siguis capaç de bucar entre la multitud les mans d'una persona.

Potser t'impregnes d'ell quan et begues una botella de vi barat sencer, per intentar "protegir" a algú.

Potser per culpa de l'amor acabes descalça, perseguint per Tarragona (o per Castelló) a la teva felicitat reencarnada en persona.

Potser l'amor es plasmarà en dues persones que canten, amb el nivell de sang en alcohol molt baix, la cançó de "Bona nit" mentre es mengen a petons.

O potser l'amor et farà mantindre't fort, mentre tot el teu món s'enfonsa, només per a veure somriure a la persona que fa que la teva vida trontolle.

Potser l'amor et farà trontollar fins al punt en que tingues ganes de sentir el més aprop possible a una persona, fins que només les vostres pells us separin.

L'amor serà capaç de fer creure que t'estas morint, desintegrant, assecant de tant plorar. Et farà sentir que no val la pena viure sense ell, sense la seva éssencia, o potser al contrari, potser l'odiaràs fins al punt d'apartar-lo definitivament de la teva vida.

Però també podrà salvar-te, en aquell precís instant en que te n'adonis de que dona igual les magulladures, els arraps o les ferides que ell et faja, quan al veure a la persona que t'ha fet passar mil calvaris, l'unica acció possible per a dedicar-li és un petó d'aquells que et deixen sense alé.

Comentaris (1)20-03-2013 22:49:42Renaixença 110912

Aconseguiré que sentis per mi, tot el que la poesía no ha conseguit plasmar.

Encara continue pensant que és el que et va fer triar-me a mi per segona vegada, però sigui el que sigui, et suplico que no deixis de fer-me sentir la persona més feliç del món quan estic al teu costat.

Perquè tremolo, tu ets la raó per la qual tremolo d'emoció.

Saps que? Mai t'he contat que em vaig imaginar besan-te sis vegades abans de besar-te, en el precís instant que et vaig veure, per primera vegada, baixar del tren.. i ni t'imagines com vaig témer que no fores real...

que ets tu perquè existeixes, perquè bategues i em pares el cor i el maneges al teu gust quan em deixes dormir recolzada sobre el teu pit.

Sé que ets tu perquè a partir d'aquell moment, les teves pors es van convertir en les meves pors, i les teves alegríes es converteixen en el millor regal del món.

Pensar en els teus dubtes fa que em trontolle la vida.

Perquè jo et vaig fer esperar al voltant de 5 segons la primera vegada que ens vam besar, però jo he estat buscant algú que em faci treure les forces d'on no les tinc, una vida sencera.

I és que què és la vida sinó perdre-la acurrucada en el teu pit per després alçar el cap i tornar-la a trobar (trobar-te).

T'asseguro que vaig intentar no desitjar besar-te, vaig intentar no voler viure en aquestes dues pigues del teu muscle, que s'han convertit en el centre del meu univers.

I llavors jo...jo no vaig poder sinó posar-te la cançó més lenta per fer-te això que alguns, diuen .. amor.

Vine i dóna'm la , per a passar més moments especials junts, i és que has vingut sacsejant meus matins, emportan-te per davant tot el que mirin els teus ulls marrons.

Sentir que em sobren cinc sentits per sentir-te, perquè joder, encara no s'ha inventat la manera de contemplar-te així com tampoc hi ha paraules per descriure't.

Eres el meu lloc preferit on quedar-me a dormir..

Comentaris (1)18-03-2013 20:46:10Renaixença 110912

Que jo sé que m'estimes.

Un dia, et poses a pensar i et recordes de tot el que et feia por quan eres petiteta.

Recordes, però, que arribava la teva mare com una superheroïna per salvar-te i pensaves que mai trobaries a ningú que et protegís com ella.

Però el més graciós és que arribes tu i em fas veure que estava equivocada, que la por és temporal.

Que en una nit poden sacsejar-te tant el cos que poden fer que se'n vagi, i ja no només les pors, sinó les preocupacions, tot allò que arribava a fer que no estiguessis bé al cent per cent.

I sé que no es pot prometre un per sempre, però si puc prometre l'avui (el demà segur que també, i el més i l'any que ve...)

Però això si, et prometo, sense creuar dits ni res, de veritat de la bona veritable , que sóc la noia més feliç del món estant al teu costat, i cada dia més més més més més ...

I bé, si es tracta de confessar, confesso que m'has guanyat, que em tens i que no hi ha res que ningú pigui fer.

Si es tracta de confessar, diré que t'estimo i que em segueixes posant nerviosa cada vegada que et veig.

Si es tracta de confessar diré que no m'importa si no dius ñoñeries si a canvi em passes la mà per l'esquena i m'estrenys ben fort contra tu.

I és que si es tracta de confessar vull dir-te que ja no vull altres petons que no siguin els teus, ni res que no tingui a veure amb tu, perquè depenc de tu, i amb això ja en tinc prou droga per ser la teva yonkie.

Gràcies pels 6 mesos més intensos de la meva vida.

T'estimo

Comentaris (1)12-03-2013 21:01:07Renaixença 110912

Fa molt temps vaig prometre no tornar a estimar mai més.

I un bon dia, un dia qualsevol, després d'haver-me autoconvensut de que tot això d'estimar era una excusa inventada per aquells als que els fa por estar sols, vas aparèixer tu. Llavors, aquella persona que es passava les nits maleïnt les nits d'estiu, es passava les estones mortes, després de somriures i alcohol, ansian que passesen els dies, per a veure't despertar.

Va ser veure't per primer cop i començar a pensar que tu tenies alguna cosa diferent, vaig saber que series algú important.

Et vas convertir en aquesta persona que sap treure somriures fins i tot quan jo creia que era impossible.

En aquests moments, podria passar-me la vida escrivint sobre tu.

Sobre les teves ganes de fer-me feliç, sobre la facilitat que tens per a fer que les rabiete se'm passen en un moment.

I esque els teus llavis, la manera com em beses, els teus ulls, la teva mirada... tot aquets petits detalls que formen la teva manera de ser, juntament amb la teva forma de tocar-me, les teves manies, les teves pors i la manenera de fer-te riure en menys d'un minut fan que em done compte de que tu ets l'única persona que aconsegueixes fer-me mantenir viva encara que estigui plorant i cada vegada n'estic més segura que seguir sumant segons, minuts, hores, dies, setmanes , mesos i anys amb tu.
Podria escriure de moltes coses, però no hi ha millor manera d'escriure que de tu, de nosaltres, sense posar etiquetes encara que portin posades més temps del que vam crear.

T'estimo, molt.

I sé que ens esperen moltes coses i que de vegades ens costarà, que la vida no és fàcil .. però per tu val la pena.

Temps al temps i mentre passa el temps, jo vull que em vagi contigo.Te vull pel que ets, pel que seràs i pel que serem.

Comentaris (2)23-02-2013 18:58:17Renaixença 110912

Plorar per por a deixar de ser feliç

Últimament la meva vida es resumeix en emocionar-se a la mínima per coses tan rutinaries com sentir la teva respiració abans de poder-me adormir.

Ja fa dies que les llagrimetes tontes començen a sortir a saludar sempre que poden (i això que feia segles que no passaven per ací).

La meva teoría és que tinc pànic a deixar de ser feliç.

A veure si aconseguic explicar-ho...

2010.

Celebració del meu 16 aniversari.

Ell i Xavier es veuen cara a cara,per fi.

Ell el mira, sorprès i atemorit, el senyala i comença a correr per a amagar-se, timidament, darrere meu.

Ell... m'encantaría parlar d'ell amb tu...

Aquell va ser el momen clau, el punt d'inflexió.

Després d'això, la vida va començar a magullar la meva ánima.

I de repent, tu.

Em fas somriure.

Gràcies a tu, vaig tornar a creure en que dues persones poden llevar-se cada dia, i veure's els rostres, encara invaïts per la son i seguir estimant-se bojament dia rere dia...

Gràcies a tu tot aquest malson va acabar sobtadament i ara, em trobe en... en... mo sé.

Supose que em situe en un lloc recòndit, que te com a banda sonora el soroll de les més boniques rialles i el tacte de les teves caricies de bon de matí.

Supose que ara mateix, em trobo tan sensible perquè em dono compte de que després de tant de temps he aconseguit trobar aquella felicitat que considerava perduda, que creia que no estava feta per a mi.

Sí, crec qu és això, que al teu costat he descobert que la felicitat existeix i em morc només de pensar que aquest cel es pot esvair en qüestió de moments..

T'estimo.

Comentaris (5)24-01-2013 08:46:47Fins linfinit i més enllà, Renaixença 110912

T'estimo

Bueno, n'estic una mica fins als nassos de tant estudiar i m'he infiltrat al teu blog. Només volia dir-te que t'estimo i espero que sigui així fins d'aquí molt. No et puc prometre un amor etern, però mentres estigui amb tu et prometo tot l'amor incondicional, tinc ganes d'estar en tu sempre, no canvïis mai, i please, no t'enfadis per que ara mateix no estigui estudiant, t'ho mereixes, això, i molt més. T'amo, princesa.

Comentaris (0)22-01-2013 13:02:03Renaixença 110912

La por es inevitable.

A voltes, em sent l'ésser més diminut d'aquest món, encara que sent sincera, amb tu al costat qualsevol pot sentir-se així.

Et mire amb aquest mirada de voler donar-t'ho tot... però tinc por de quedar-me en l'intent.

Perquè amb tu sent això.

Por.

Por que veiessis que soc massa poc per a tu.

Que cregues que done massa en cada moment i tu no pots correspondre'm.

Que et semble que no valc la pena, quan jo donaria mitja vida per quedar-me amb tu per sempre.

Aquí, allà o on fos.

Que et deixe d'agradar, per que les meves tonteries augmenten dia si i dia també.

Que et canses i veigues que, darrere meu, hi ha moltes més disposades a donar-te el cel (encara que jo et donés la lluna).

Que somriguesis per compromís o que els somriures arribessin a petrificar-se a cada petó.

Que no em volguessis, encara que mai m'ho diguessis.

Perquè jo estic segura, segura que ets tu, i no vull buscar més, no, avui, i sempre, aposto 11 vides per tu, i les que ja tenia gastades abans.

Comentaris (5)18-01-2013 21:31:24Recaigudes 070209, Renaixença 110912

Espetegar els dits, parar el temps i quedar-me a viure en el teu somriure.

Crec que ets lúnica persona que m'ha fet plorar tant.

Tant de tristesa com d'alegria, de felicitat.

Podría escriure mil coses sobre la meva rutina diaria que em fan sonriure perquè em recorden a tu.

Els petits detalls que fan que aquesta relació sigui l'única cosa que m'he près seriosament en molt de temps.

Seria interessant parlar de com d'embadalida em deixa la taca que tens a la pala dreta, aquella que quan somrius la teva boca descobreix provocant en mi un efecte quasi sedant que em fa veure la vida un poc més de color de rosa.

També podría parlar de les dos pigues que tens a l'omoplat, quasi tocant el coll. Una petita constel.lació que pot arribar a il.luminar la meua cara quan m'abraces.

D'altra banda, no podría deixar de parlar-te de la cara de bon xiquet que fas quan dorms i que fa que quan et miri algunes nits, se'm vinguen al cap milers de bogeríes que faría per tu.

Voldria que sapiguessis que la meva cançó preferida no existeix, l'han esborrat els batecs del teu cor i la teua veu cantant allò de "Singin': "Don't worry about a thing, 'Cause every little thing gonna be all right." dos melodies meravelloses, convertides en la millor droga.

Vull parlar, també de la facilitat que tens per a fer que se m'oblide que estic enfadada. Això ho odio, no ho oblides, perquè m'agradaría que a vegades sapiguesses que no és fàcil per a mi alçar la veu per a pronunciar-me.

M'agradaría poder-te tocar i que tu poguessis sentir la inseguritat que sento a voltes, quan m'alces un poc la veu. No pots ni imaginar el que és això per a mi. M'esforço al màxim per a aparentar ser forta, però aquest rol no el puc assumir amb persones importants i em trenque en mil bocins quan me'n dono compte que no faig les coses com tu voldries.

Em morc de ganes de trobar les paraules exactes per a definir el que passa pel meu cap en aquest moment de la meva vida.

He experimentat molts tipus d'amor, però potser l'únic que podría encaixar a la perfecció en la definició d'aquestes quatre lletres és la música que surt de la teua boca al pronunciar el meu nom, o un t'estimo adreçat a mi.

I puc afirmar-te que no m'he tornat gens boja al afirmar que et repetiria milers de vegades que jo ja he trobat la persona que em complementa, que em fa sentir que potser la vida no és tan roïna com la pinten si tu estàs al meu costat.

Gràcies a tu he deixat arrere la frase "Benvinguda al món real, princesa" i aquesta última paraula ja no em provoca tristesa.

Avui, vull dir-te que no pretenc estimar mai més a ningú, que me n'he adonat que tu val més la pena que qualsevol cosa al món.

Potser tu no ho entengues, però jo se perfectament el que dic.

Finalment, vull dir-te que, del 2012, jo em quede amb tu.

Ets el més valuós de tot el que tinc.

Comentaris (0)30-12-2012 23:25:53Renaixença 110912

M'estimes? Jo tendeixo a estimar més del que dec...

"Sólo porque alguien no te ame como tú quieres, no significa que no te ame con todo su ser."

Gabriel José de la Concordia García Márquez.

Jo vaig triar estimar-te i totes les conseqüències que això comportava.
Vaig triar que tu fossis la persona que omplís meus dies.
Vaig triar que la teva olor era el que millor li venia a la meva roba.
Jo vaig triar que em mengessis a petons.
Vaig triar també que el soroll de les teues claus encaixant al pany fora el que més ansiés sentir durant el dia.
Vaig triar el plorar per tu de tant en tant.
Vaig triar creure les teues veritats i mentides.
Vaig triar desferme i sentir com em corren formigues pels peus cada vegada que et veig posar els ulls en blanc.
Vaig triar que no volia altres abraçades, que no volia altres mans que em toquessin, que no volia veure al matí altra cara que no fos la teva.
Vaig triar el nostre mes de l'any i el nostre dia del mes encara que mai m'agradessin les dates.
Vaig triar que el capítol 7 de Rayuela prengués sentit la primera vegada que vaig tastar els teus llabis.

Hi ha vegades que sembla que fossis totalment nou en aquest món i necessites que et duga de la mà per creuar els passos de zebra.

Però altres vegades em mires i sembla que em despullares sencera, que ets capaç de veure tots els meus secrets, les coses que ni jo sé.

En el fons t'odio quan fas això, quan em fas sentir tan terriblement vulnerable.

I és que tens un perill ... Pots aconseguir de mi el que vulguis.

Però això si ho saps, clar que ho saps.

I t'encanta.

M'agradariía confessar-te una cosa: el dia que arribi la fi del món vull que ens sorprengui fent l'amor.
Perquè l'últim que vull sentir són els nostres intents per fondre'ns l'un amb l'altre.
Vull que l'últim record que tingui de la meva vida sigui el sabor dels teus petons, el tacte de les teves mans, la teva olor, els teus ulls i la teua respiració en les meves orelles.
Quan el planeta es comenci a partir en dos vull anclarme a tu ... pit amb pit, absorbir tots i cadascun dels teus batecs.
I que no paris de repetir, amb respiració violenta i intermitent, que em vols ... que m'estimes i que mai deixaràs de fer-ho ... encara que fos la fi del món.

Comentaris (3)09-11-2012 13:16:47Renaixença 110912

Coses que mai arribaré a dir-te.

Aquesta vegada, tinc ganes de dir-te tot allò que mai tindré valor de dir-te, però que m'agradaria que sapiguessis.

M'agradaría que s'apiguessis que eres l'única persona que ha conseguit doblegar-me.

Que ha fet que puga deixar de banda eixa actitud que "femme fatale" que molts haguessen volgut destrossar.

Has aconseguit que oblide el que és ser freda i distant.

Iara, sense més ni menys em vec demanan amor i carinyo a cada moment del dia.

Desitjaría que sapiguessis, també, que ja sé que a vegades sol callar-me les coses i que et trac de polleguera quan no vull amollar res del que em passa.

Has de recordar, que tota desintoxicació porta el seu procés i que ara, de moment, només necessite la teua insistencia i la teva comprensió.

Això si, has de recordar, que mai en la vida em veuras plorar, com a molt, veuras que se m'entelen els ulls, res més, perque ho odie.

Si, odie que em vegen plorar.

Odie sentir-me vulnerable.

SI alguna vegada em puguesses veure així... bé... sería tan estrany en mi que no puc ni imaginar que passaria ni que estaria passant per el meu cap en aquell moment.

També vull repetir-te, una vegada més, que tinc por.

Perquè mai havia arribat a aquest extrem amb ningú.

Soc de relacions ràpides i efímeres.

Soc una d'aquelles persones que desapareixen abans de que puguen arribar a estimar tan fort que faja mal.

Si, jo soc (era) així, sempre desapareixia en el moment en el que notava que depenien de mi.

I ara, ací em tens, depenent totalment del teu somriure i dels teus petons, resulta irònic no?

Que ara jo estiga experimentant allò que vaig fer passar a tanta gent...

Ara estic estimant amb cos i ànima, estic esforçant-me més del que m'havia esforçat mai amb qualsevol altra cosa.

D'altra banda, també tinc por d'un final, ja saps...

Soc molt dolenta en això d'oblidar a la gent.

Però bé, no vull cridar a la mala sort perquè de moment, sento tocar el cel amb els dits quan soc al teu costat.

Vull afegir, que soc molt valenta per a la majoria de coses.

Tothom que em conega de veritat et diria que jo soc capaç de qualsevol cosa per a fer feliç a aquells que em rodegen.

I que tinc un caràcter de pubilla que fa que siga més cabuda que l'altra gent.

Però, quan es tracta de tu, qualsevol pla es bo si es al teu costat.

No sé si m'explico...

També sol mirar-te per les nits, quan dorms.

Si sabessis com de guapo estàs quan dorms...

Expires i inspires amb profunditat.

Em costa no mirar-te, i fins i tot inconscientment copio el ritme de la teva respiració.

De a moments agitada i d'altres tranquil · la.

Et miro i pareix que tots els meus problemes desapareixquen, que la vida siga millor al teu llit.

I, a vegades, acaricio el teu cabell i desige en el més profund del meu ésser que aquest moment pogués ser etern.

Que pogués morir-me veient com dorms.

Et faig fotos mentals en un intent de tenir alguna cosa amb el que recordar això quan em deixis de voler.

De vegades, quan he tingut un malson em col.loque entre els teus braços, t'abrace i amago el meu cap al teu pit.

Mai en la meva vida podré sentir-me més segura que allà, tant a prop de tu.

Comentaris (3)02-11-2012 21:25:10Renaixença 110912

Tota la puta vida

"-Per què te l'estimes?

-Que per què l'estimo? Perquè fa les coses fàcils, perquè si tingués que triar un lloc per viure, seria la seva habitació, perquè sota els llençols del seu llit el món és tan petit que sembla que no pot passar res més, i a mi no em cal que passi res més si estic amb ell."

Tinc un "piropo" magnífic per a tu: Potser jo sigui l'única persona sobre la faç de la terra que sàpiga que ets l'home més fantàstic del món.

Potser jo sigui l'única que apreciï el sorprenent que ets en cadascuna de les coses que fas.

En com ets, i en cada un dels gests que tens.

En com em beses i en com d'especial i de feliç que em fas quan estic al teu costat.

I crec que la majoria de la gent es perd això de tu i jo els observo preguntant com poden veure't i parlar-te, sense captar que acaben de conèixer l'home més meravellós que existeix.

Sincerament, el fet que jo sí que ho capti em fa sentir millor del que pensava amb mi mateixa.

Em llevo cada dia amb les mateixes ganes de abraçar-te, encara que no t'ho dic, però ho saps.

Què cony tens? que em fa pensar-te una i altra vegada.

Et penso tant que fins i tot dona por i tot tenir-te sempre al cap.

Per què has de tenir aquest punyeter somriure?

Somrius i ala, adéu a l'autodestrucció, com si poguessis aconseguir que el món sencer es posés als teus peus, (encara que estic segura que ho aconseguiries si et propuosseses somriure a cada moment)

Que tinc clar que si estiguessis estés al terra, només el ximple miraria al cel.

Increïble com es pot dependre d'algú tan fàcilment, i mira que jo soc difícil, però... tu tens aquest do de fer-ho tot possible.

Al final, vaig acabar accedint als lligams per voluntat pròpia.

I què si em diuen boja per voler estar tota la vida amb tu?

És la primera vegada en la meva puta vida que sento això d'una manera tan forta i intensa i aquesta vegada no la penso cagar.

Diuen que estic boja per voler lligar-me a una persona tan aviat...

Però és que ells mai en la vida es donaran compte, que si no estem junts... ens en penedirem la resta de les nostres putes vides.

Comentaris (1)20-10-2012 19:37:04Renaixença 110912

Aquesta vegada...

Arriscar-me.

Sentir de nou, mirar cap al futur.

No témer.

Deixar que m'atrapi el sentiment més bonic que existeix.

Arriscar-me i confiar que tot pot sortir , encara que sigui per un cop.

Adonar-me'n que no totes les persones van a fer-me mal.

Mirar-te, i saber que no m'estic equivocant.

Saber que al teu costat soc capaç de tot.

Que això ha de sortir per collons, perquè sinó, deixo de creure en l'humanitat.

Que abans d'un sempre, prefereixo un t'estimo, un recorregut al teu costat.

Que quan et miro, sé que no ets com els altres.

Que aquest somriure ha de seguir alegrant-me cada dia.

Comentaris (1)15-10-2012 19:10:07Renaixença 110912

Que si tu no hi ets, res pot sortir bé.

Sembla increïble el molt que et pot arribar a importar algú eh?

Com et menges el cap per ell, et ratlles, et deprimeixes, et fas mil preguntes i totes sense resposta, perquè certament, ningú les pot respondre.

I no poder eliminar-ne cap ... és insuportable però alhora fascinant.

Voler estar amb aquesta persona a cada cosa que fas i pensar "Tant de bo estigués ara aquí, amb mi", és estimar algú.

Tenir por, por de perdre a aquesta persona, por que te la prenguin ... I per molt que intentin entendre l'important que és per a tu aquesta persona, no ho entendran, mai ho faran.

El
vols més del que haguessis pogut imaginar, a poc a poc s'ha convertit en la teva vida-

Saps perfectament que quan el vas coneixer una veu xiuxiuejant dins teu va dir "Ell és per a mi" i per ara sembla que s'està fent realitat.

Ja no vols una vida sense ell, no pots ni imaginarla.

Perquè ell és el tipus de persona de la qual ets incapaç de cansar-te.

Algú que amb un 'ho sento' i una abraçada fa que li perdonis fins les coses més imperdonables del món sencer.

Ell és una persona que no importa el lluny que pots arribar a estar, que sempre sentiràs amb tu.

És aquell que per moltes coses dolentes que faci, tu sempre vas a veure les bones.

Algú que et buida lentament, però que alhora t'omple d'una manera difícil d'explicar al món. .

I ara em direu que estic boja, però no, tots estem bojos, suposo que així funciona l'espècie.

Però sí, tinc comprovat que cada dia en el qual no hagi mostrat el meu somriure al món, ell ve i me la treu en menys d'1 segon.

No si dir-li do, o simplement dir-li amor.

Perquè sí, perquè crec que sona una mica a'' lligam'' dir que vull passar la resta dels dies amb tu, però ara me la pela com soni.

, me la pela, perquè quan estic amb tu me la pelen ells, vosaltres o la veïna del costat.

Fas que tothom em done igual, excepte nosaltres, i això ningú ho ha aconseguit fer.

Que si s'acabés el món quan estiguessis al meu costat, a mi em donaria igual, em donaria el mateix.

I puc assegurar-te que a ningú, però absolutament a ningú, l'he estimat tant com a tu.


Comentaris (2)14-10-2012 01:06:16Renaixença 110912

1M. ♥

Què vaig fer perquè et fixeses amb mi?

I tu... Et vas posar a fer el ximple per cridar la meva atenció?

Si és així, enhorabona. El tonto ha captivat aquesta tonta.

Sé que puc arribar a ser, de vegades, de tracte difícil, i que al principi no sigui prou sincera a l'hora de dir el que sent o el que em passa... però dóna'm temps.

Necessito fer-me a tu, sempre he necessitat saber les regles del joc per començar a jugar.

Sé que seria més fàcil si et donés una llista amb les coses que m'agrada i les que no, el que em fa por, i el que admiro, però no, deixaré que ho descobreixis tu.

Al cap ia la fi els primers mesos són com petites entrevistes de treball però amb besos inclosos.

Vull que sàpigues que soc molt de fer regals i mai espere que em donen res a canvi, només un poc d'amor incondicional.

Sense presses, mentides ni errors.

Paciència... em necessitaràs una mica.

De la confiança m'encarregaré jo, però no em menteixis tu perquè llavors no sabré ni qui ets.

Necessitaré de tant en tant alguna passetjada pels carrers recòndits de la ciutat, si és al capvespre millor.

No vull calor artificial.

Ni que em digues "t'estimo" per compromís, és una de les coses que més odio, si alguna vegada m'ho dius, fes-ho perquè ho sents amb tota l'ànima.

Si cal plorar a la cara que sigui de veritat i no d'aquest singlot barat que s'aprèn al cinema.

Dins el meu cor no hi ha res prohibit, però no vull que jugues amb mi, aquesta paraula em fa massa por i no vull posar-me en perill, ja m'han fet massa mal.

Parlar per parlar, sentir per sentir, són coses que odie, així que si només estàs passant l'estona amb mi, acaba amb aquesta tonteria.

Quan arribem a la part dels petons et diré que aquesta és la meva part preferida, però no abusem d'ells perquè em conec i sé que acabaria trobant-los a faltar cada vegada que no et tinc a prop.

De les abraçades encarrega't tu, sempre he estat una mica maldestra i sempre em faig un embolic amb els braços.

Espero que compartim el mateix perfum (això significa que quan estiguem junts, tu acabaràs fent olor a mi i jo a tu) cap olor em seria tan agradable com el teu, perfum amb el que em obsesionaré.

Una última cosa, no t'acostumis tu a mi, no del tot.

Vull deixar-te clar que soc completament teva, que m'has fet adonar-me'n de que és amb tu amb qui vull passar la resta de la meva vida.

Però me'n aniré i tornaré cada vegada que pensi més del compte, i creu-me no et vull fer mal.

Espera'm cada vegada que me'n vagi, et juro que tornaré al cap d'una estona.

Finalment, vaig a dir-te que sempre estaré aquí per a abraçar-te, sempre.

Comentaris (1)11-10-2012 15:40:02Renaixença 110912

T'hagués triat a tu.

''Me olvidaba de decirte que tengo unas ganas de hacerte el amor que no te puedes imaginar, pero esto no se lo diré a nadie, sobretodo, a ti. Deberían torturarme para obligarme a decirlo. Que quiero hacer el amor contigo, no una vez sólo, sino cientos de veces, pero a ti no te lo diré nunca, solo si me volviera loca te diría que haría el amor contigo aquí, delante de tu casa, toda la vida.'' (La vida es bella)

Tant de bo pogués dir-te alguna cosa.

Ja saps, alguna ximpleria d'aquelles que et facin somriure com un idiota.

Pero no trobo res que sigui capaç d'acostar-se al que siento.

Podría dir-te qualsevol cosa, saps? i no quedaria malament.

He canviat, em moc gràcies a tu.

No sé el que va a pasar.

Pero ara... ara donaría la meitat dels anys que em queden per veure't somriure.

I es que jo no vaig triar el teu riure, ni que em miris així...

No he escollit tampoc necessitar teves abraçades, ni necessitar-te a tu.

Ni tan sols de sospirar només per tu i per a tu.

Tampoc vaig triar el dia, ni el mes en què vas aparèixer.

Ni que aparegueres
per casualitat, ni tan sols vaig triar pensar en tu cada instant des d'aquell dia.


Però vull que sàpigues alguna cosa... si pogués haver triat... t'hagués triat a tu, no ho dubtis ni un segon
.

Comentaris (2)08-10-2012 13:38:47Renaixença 110912

A totes hores.

Vull estar amb tu a totes hores.

Et veig i somrius quan et solte un simple t'estimo i ets feliç quan et dic que serà per sempre.

Saps que serà així, jo si ho he dit, és perquè ho crec.

A cada segon faig tonteries i de vegades arribe a ser com una nena petita, cante i balle a tota hora.

M'arregle fins i tot per baixar les escombraries.

Em passe les hores escoltant cançons pasteloses, una i altra vegada.

Abans era algú egoista, , però ho donava tot pels meus amics.

Igual que ara ho donaría tot per tu.

M'encarinye fàcilment, ho reconec, però és que ets irresistible.

M'agradaven milers de nois, però cap com tu.

I quan crec en alguna cosa, ningú em fa canviar d'opinió.

Però jo no vaig creure en alguna cosa com això, i tu em fas creure que sí que existeix...

Comentaris (0)05-10-2012 13:30:08Renaixença 110912

Ets l'únic.

Ara és quan, inconscientment, comences a necesitar-lo al teu costat.

Esperes a que la maneta del rellotge corri més i més ràpid per tornar a veure'l.

No ets conscient del que fas, del que comences a sentir, només vols besar-lo i calmar aquesta síndrome d'abstinència.

I ho intentes sigui com sigui.

Amb ell vius moments que creus que mai es podran superar.

Ja és únic, no hi ha ningú més al seu nivell, i el més important, es suposa que ell també sent el mateix.

Saps
que per molts tios que hi hagi en aquest món cap podrà omplir els buits del teu cor, excepte ell.

Que per molts tios que han passat per la teua vida, per molts tios que hages arribat a besar o inclús a estimar, ningú ha pogut tornar a fer-te creure en l'amor com ho ha fet ell.


I sabeu que m'ha fet adonar-me'n?

Vosaltres mai havíeu necessitat a algú per dormir per les nits i despertar als matins?

Doncs
això, la manca de resposta em dóna la raó.

Comentaris (1)03-10-2012 17:28:32Renaixença 110912

Avui i sempre.

De vegades, quan em quedo mirant al cel durant una llarga estona, mentre tanco els ulls, penso que si els obro puc perdre't.

Que aquest somni que esdevé tenir-te a prop s'acabarà tan ràpid que no podré ni adonar-me'n.

Avui, m'agradaría confessar-te tantes coses....

M'agradaría dir-te que encara que sempre tinc la paraula adequada per a cada moment, quan estic al teu costat em quedo sense paraules.

No sé, ni de bon tros, com expressar tot el que significa per a mi estimar-te d'aquesta manera.

Perquè poc a poc, m'estàs ensenyant a ser feliç, a estimar amb l'ànima, de tot cor.

M'agradaría dir-te que malgrat tots els sotracs que tingui la carretera penso quedar-me al teu costat, pase el que pase.

Perquè me'n he adonat que quan respire a mil.límetres de la teua boca, el meu món sembla molt millor.

Perquè m'agrada veure't despertar al meu costat, és la millor manera de dir-me bon dia que té l'univers.

Podem arribar molt lluny.

I ara només et demano: Estima'm encara que sigui la fi del món.

Fes-me saber que sempre et tindré amb mi.

Avui et necessito al meu costat.

Avui i sempre

Comentaris (1)01-10-2012 12:00:16Renaixença 110912

Tot.

M'has anat recomponent l'ànima trosset a trosset.

Gràcies a tu he conegut com es somia estant desperta i com es pot conservar un amor sense que es refredi o dissipi.

Ara sí que crec que tot val i tot cap en aquest món, però tot em sobra si tu segueixes amb mi.

I es que quan m'omples de carícies se m'oblida quina hora és i qui hi ha fora d'aquestes quatre parets que formen el nostre petit paradís.

Res m'importa perquè des que em beses ja no necessite fer veure que soc forta, ja no fa falta que em faça la dura.

Prefereixo estar perduda entre les arrugues dels teus llençols.

Prefereixo pedrem entre la melodía que fa el meu al.lé quan s'esvaeix entree les teves dents o quan m'apartes els cabells de la cara.

M'agradaría dir-te que m'entanta ser teva, només teva.

I que mai havia necessitat ningú com et necessite a tu.

I es que... Què més et puc dir si ja ho ets tot?

Comentaris (1)26-09-2012 19:52:06Renaixença 110912

M'estàs canviant

Jo mai he cregut en l'amor.

Sempre he sigut de relacions curtes, de no involucrar-me, de no deixar que els sentiments s'apoderessin de mi i em deixaren emprempta.

El màxim que he pogut arribar a estimar a algú ha esdevingut un parell de quedades de no més de dues o tres hores (no sigués cas que em cansés d'ell abans de la data fixada que tenía per a acabar amb la farsa).

Jo sempre he sigut d'un ''ei, què passa'' al matí i un ''au, adéu'' per a contrarestar els "bona nit princesa" que uns quans bojos s'han atrevit a pronunciar.

El màxim podía oferir és l'aquí i l'ara.

Però sento que tu poc a poc pots arribar a canviar-me i que de fet, en pocs dies has arribat a fer-me sentir coses que jo sempre he etiquetat com a "pallarofa sentimental" o "cursilades"

No sería la primera vegada que algú intenta convertir a aquest cas perdut en algú capaç de sentir quelcom per algú, però si la primera vegada que em vec amb valor, ganes i sobretot, força per a aconseguir-ho.

Estàs llegint el que escriu una noia que ha destruït el cor de tots aquells que s'%

Comentaris (0)20-09-2012 14:28:43Renaixença 110912

Felicitat.

No em canso de mirar-te, ni tampoc d'escoltar-te.

Ets com aquella pel · lícula que ja has vist més d'un milió de vegades, i com més la veus, més t'emociones.

Com una cançó passada de moda que aconsegueix treure't a ballar.

És aquesta persona que per a tu mai passa de moda encara que et faci plorar, riure, cridar, etc.

És el que encén les teves espurnes, el que et fa canviar d'actitud davant els altres, el que et fa rabiar per veure't enfadada.

Ets
com una addicció de la qual mai podre sortir.

M'has preguntat diverses vegades en quin moment em vas començar a atraure, però no sabria respondre't perquè sento que he he sentit això des que et vaig conéixer.

I ara... Et regalaria la meva vida sense parar-me a pensar-ho ni tan sols un segon.


T'estime, inútil.

Comentaris (2)15-09-2012 11:34:13Renaixença 110912