login
Inicia sessió

register
Registra't

Res gran s'ha fet al món sense passió, princesa.

Articles de la categoria: Somriures 090709

Encadenats...

En molts llocs s'utilitza un candat per a representar l'amor infinit de dues persones.

Moltes parelles han "segellat" el seu amor d'aquesta forma tan original en diferents parts del món.

Jo, el dia 14 d'aquest mes, vaig a Andalusía i encara que no siga un lloc molt romàntic en un lloc bastant enigmàtic per al meu gust aixì que he pensat que seria un bonic detall seguir aquesta petita tradició per a demostrar-li a la persona que estimo quant significa per a mi...

T'estimo rubio.

Comentaris (1)30-03-2011 21:50:59Somriures 090709

(...)

Tot, absolutament tot, el que faig o el que dic té a veure amb tu.

Em costa horrors no relacionar-te amb la meva vida diària.

M'encantaria poder treure't fora del meu món una estona, descansar en solitari, dormir sense haver de comptar animals per treure't del meu cap.

Dormir sense despertarme per les nits, com abans.

Viure de carrerilla, però sense les teves presses.

Imagino com seria tenir-te al costat en despertar i somric només de pensar-ho, però llavors alguna cosa em prem fort l'estómac i em recorda que això no passarà.

Que mai tornarà a passar.

Coses quotidianes com acostar-me al lavabo de bon matí i raspallar-se les dents amb una pasta que no hauria de recordar-me a tu però que, encara sense saber per què, fa que vulgui rentar-me les dents amb tu cada dia de la meva vida.

Esmorzar torrades i imaginar com seria portar-les llit, jo els dimarts i tu els dimecres, i els dijous, i els divendres, i la resta dels dies de la nostra vida conjunta que mai serà conjunta.

Voler repartir el pes de la meva vida i de la teva vida, posar les dues vides en un pot i agitar ràpid, i després partir, partir la vida que surt a parts iguals.

Un tros per a tu, i un altre per a mi, que tu tinguis de mi, que jo tingui de tu.

I remoure amb tu, com es remou la crema per un pastís, i tocar-te una vegada més, i dos, i tres, i que ens desgastessim la pell.

I viure amb tu, i viure de tu, i viure per a tu.

Comentaris (2)21-05-2010 16:06:11Somriures 090709

Vinga, va, somriu i atreveix-te a viure.


És com si haguessis repartit records per tota la meva habitació,

i en mirar a aquests llocs ens vec en diapositives.

Vec el primer petó després de tant de temps enmig de l'habitació.

El petó de bon dia, després d'aquella mágica nit.

Les espelmes enceses.

La teva roba pel terra.

Tu tocant la guitarra...

I ens veig a nosaltres de mil formes, però hi ha una constant que es repeteix: En totes les meves imatges ens veig somrient.

Amb la boca, amb els ulls, amb les mans.

Somrient-li a la vida per poder abraçar a qui volem i quan volem.

Sense que res (Temps o Espai) ens ho pugui impedir.

Fins i tot en dies d'absències aprendre a somriure amb la veu, a abraçar amb les paraules.

Desde que ets part de la meva història li faig un petó l'aire cada dia.

Comentaris (4)09-05-2010 19:58:00Somriures 090709

He fet tantes cosses...

Li he robat la cartera a la tristesa.

He passat tardes mortes amb les meves culpes.

He pres drogues passant nits senceres fora del meu cos.

He begut els licors de la més absoluta felicitat.

També m'han axafat les pors de la infància.

He volgut i he odiat.

Vaig ser capaç de saltar les tàpies de la rancúnia.

He demanat perdó, he fet coses irreparables.

He mentit per un petó.

He dit la veritat tot i saber que així ho perdria tot.

He temptejat amb la meva mà el camí de la teva esquena trobant el temps perdut.

He estat Electra, Pandora i Penélope.

He estimat en llocs que ni t'imagines.

He flotat nua al mar de les teves entranyes.

Vaig ser capaç d'endarrerir els calendaris.

He corregut davant de la poli.

He vist plorar per amor.

He pujat a trens sense destí.

Vaig veure com Espanya guanyava el mundial en un xiringuito de la platja.

He fet moltíssimes coses per moltes persones.

He amagat els meus defectes.

He vist a la pobresa passejar per les voreres.

Vaig fer un món a mida.

Em conec de memòria les teves pessigolles.

M'han enganyat.

He estat fidel i he donat fins buidar-me.

He signat 900 comiats.

He provat l'anestèsia.

He estat covard i valent com qui viatja de Groenlàndia fins a l'Antàrtida.

He pensat que no valia per a escriure.

He escoltat els arbres.

M'he fet la adormida.

He provat la glòria després de donar-ho tot per perdut.

M'he gastat molts diners en coses innecessàries.

M'han trencat el cor de tots els modes possibles i també he fet molt de mal.

M'he perdut al camp.

He vist l'amor amb aquests ulls.

He fet cas al meu cap i al meu cor

He provat 1000 salives diferents

Però el més important:

He aconseguit que m'estimis.

Comentaris (4)18-04-2010 20:32:48Somriures 090709

Me n'estic fartant, saps?

Estic farta!


Me n'he fartat de traure la guitarra i tocar la cansó de Bona nit cada vegada que tinc ganes de recordar-te

Que NO PUC MANTENIR El SOMRIURE!

Tinc agulles clavades al cor i algú les oprimeix, no hi ha colors quan veig tot gris i les parets es tanquen; s'acosten cada vegada més a mi mentre s'acaba l'oxigen.

Em tanques la porta i no m'obres finestres, estic sola, cride i ningú s'ocupa d'intentar un mínim tall en la meva bombolla que és més aviat núvol de pluja, fosca i amb trons que em donen espasmes mentre les agulles s'enfonsen cada vegada més fort, no puc respirar i els meus ulls són de sobte catarates, la meva gola es satura de crits sense soroll i molt menys sentit, perquè de res serveix cridar el silenci des de dins d'una closca que vas crear per evitar ser víctima de sentiments com aquest.

Ara el dolor te l'estàs provocant a tu mateixa, cridant en silenci, deixant de respirar.

Hi ha d'haver persones fora d'allà.

Algú ha d'haver.

Les probabilitats que algun d'ells vagi a entendre la desesperació de la rutina i la quotidianitat són poques, però és just imaginar un raig de llum en la tempesta ..

Almenys una ànima que no suporti el mateix cafè cada matí hauria d'existir en aquest mar d'ovelles que compleixen amb un horari erroni, i que es perdi en el riure i en l'efímer, per déu, que es perdi en l'efímer.

Ho he intentat, sabeu?

He intentat arrencar de la ment la teva imatge dormint al meu costat.

No em deixa descansar a la nit, em fa tenir ganes d'agafar una serra i partir el matalàs en dos (i llençar la meitat per la finestra).

Encara recordo el dia que va venir a casa, amb la seva maleta marró plena de roba i de llibres.

Es va presentar allà per les bones, després d'uns messos de soletat.

Sempre amb el seu caràcter tan especial, tan impulsiu, tan volcànic.

Jo no vaig creure que fos a funcionar, però va funcionar.

Durant el temps en què juguem a ser feliços, a estar apartats de la realitat ia ser un parell de somiadors bojos, va funcionar.

Però quan fas d'una sola persona tota una vida, la cosa no pot acabar bé.


Vam haver de tornar al món del dia a dia, on la gent no juga a ser feliç, sinó que viu intentant ser-ho.

Felicitat en petites dosis, perquè per tots és sabut que la felicitat eterna no existeix.

Tot es va fotre, es va anar a la merda.

Ell va tornar a ficar les seves pertinences a la mateixa maleta que havia portat el primer dia, i sense donar-me més explicacions va tocar el dos.

Se'n va anar.


Els meus llàgrimes, com benzina, mullen tota la meva vida i la seva absència ho va cremar tot com un llumí presa.

Avui sóc només cendres.

Cendres amb memòria que em recorden que un dia ell i la seva dolça pressencia van ser per a mi com el respirar.

Ara que no hi són, sento que em falta l'aire.

Comentaris (0)16-04-2010 18:57:08Somriures 090709

Esplica'm com t'ho has fet

Em vaig prometre a mi mateixa no tornar-me a enamorar, ja que les relacions que habia tingut abans m'havien fet a miquetes el cor.

Vaig prometre no tornar-me a enamorar, aquesta vegada sería jo la que tancaria per reformes el meu cor i es dedicaria a juga amb els sentiments dels demés... I AIXÌ HO VAIG FER!


I de repent... apareixes tu! I li dones la volta a tot, trenques els meus esquemes i m'ensenyes a estimar com no ho ha fet ningú.


Em fas compendre que la vida pot ser perfecta quan estimes i que jo també puc ser feliç

TESTIMO VICTOR (L).

Comentaris (1)03-04-2010 14:46:04Somriures 090709

Perque ja comensa el compte enrrere...

És curiós com sempre consegueixes arrancar-me un somriure.

No puc evitar-ho, se'm dibuixa en la cara sola. I millor encara, se m'ilumina el cor.

Hi han somriures falsos, que només manipulen rels rostros. Però no consegueixen enganyar ningí, els somriures de veritat no és veuen als llavis. Es veuen als ulls, que brillen de cop.

és estrany; per mol malament que estiguen anant les coses, per molt afany que poso en estar enfadada o trista, sempre apareix eixe somriure.

Sempre pareix eixa persona que consegueix arrancármela. Que consegueix robármela. I feia molt que no somreia d'aquesta manera.

Feia molt que els motius pe a estar seria eren molt més forts, feia molt que ningú conseguia derrocar eixa muralla que envoltaba el meu cor.

I ara no estic segura de si ha tornat el meu somriure o me l'han robada. La questió es que m'encanta sentir eixa llum en els meus ulls.

M'agrada sentir el cor botar dins el meu pit. M'agrada sentir la rialla de la meva ànima.

I m'agrada sentir que va a haver un sempre.

Comentaris (0)26-03-2010 19:55:30Somriures 090709

Ja només queden tres semanetes

Sóc d'aquelles persones que pensen que tot passa per alguna cosa, que tenim un fi realment únic, i que no podem fer res per canviar-lo, ja que ni tan sols sabem com serà aquest fi.

Per això encara que ara no sàpiga molt bé el perquè, si et vaig conèixer no va ser coincidència, que tu havies d'aparèixer en la meva vida en aquell moment, i que havies de deixar una marca tan gran en mi.

Comentaris (1)11-03-2010 19:49:40Somriures 090709

-22 Ja falta menys!

Jo sóc una simple lluerna i tu la llum a qui tant desitjo i que, tard o prompte em portara al meu final.

Comentaris (1)09-03-2010 19:16:06Somriures 090709

-24 T'estimo

Saps què és el que més m'agrada de tu? La teva cara de nen, sí, aquesta cara innocent i radiant que se't posa cada vegada que estem junts, aquelles coses que dius, cada paraula que em fa somriure, aquesta mirada d'enamorat que poses quan et parlo o m'enfado, la teva forma de fer-me rabiar per qualsevol cosa, però que sempre arregles amb un petó o una abraçada, les pessigolles que em fas quan em beses el coll, la teva manera de voler-per molt lluny que estiguem ...

Comentaris (2)07-03-2010 14:07:32Somriures 090709

I vaig fer malament d'enamorar-me tan de tu

I jo trobava a faltar enamorar-me.

Sentir alguna cosa, una mica, el que fos.

Volia tornar a tenir aquest somriure incorporat les 24 hores del dia, i volia viure amb aquest nosequé a la panxa ballant tota l'estona.

I així va ser.

I ara em tapo les orelles per no escoltar que aquest tipus no em convé, que viu massa lluny, que soc massa jove. Perquè aquesta vegada sé que no m'he enamorat d'un imbècil integral.

M'agrada pensar que tornarà, que qualsevol dia em trucarà i em demanarà que l'acompanyi a pendre café. Encara que només sigui això. Prendre cafè. Litres i litres de cafè.

I em passo la vida així.

Pensant en si dirà o no dirà. Pensant en si ens veurem demà o hauré d'esperar una setmana més.

Perquè estic cansada. I em pesen les butxaques de guardar tants records, i em crema la gola de vomitar tant amor. I només espero que vingui l'oblit i em robi els records, perquè ni tan sols sé si seré capaç de revendrels.

I mentre arriba o no arriba, em dic estúpida per haver-me tornat a llançar sense paracaigudes, per haver caminat sense la llum encesa tants quilòmetres, per haver sentit més sense preguntar primer quant estava disposat a donar.

Perquè se'm va oblidar.

Se'm va oblidar que era una història d'amor i em vaig quedar volant sola.

Encara que, qui sap?

Encara és aviat, potser torni, potser simplement s'està posant guapo, o hi ha embús, o li fa vergonya presentar-se a casa sense regal.

Comentaris (1)04-03-2010 17:06:22Somriures 090709

Només falten 29 dies per a posar fí a la distancia

Testimo...

El que he patit en aquesta vida, per tenir la teva vida, per tenir dia a dia els teus "t'estimo".

Pensant en que et tindria, que els teus llavis dia a dia anava a sentir.

I pensar tot pel que he hagut de passar, per totes les paraules que he hagut d'escoltar, per cada mentida que m'han dit perquè em allunyés de tu, per cada minut passat al teu costat intentant negar el que sento ...

I he estat forta, he après a valorar les coses importants de la vida, i una d'elles ets tu i he après a saltar en els mals moments, en treure un somriure quan tot vagi malament, que és difícil, però posant una miqueta del teu amor i les meves ganes ho faré ho sé, estic segura.

Per això, per tenir sempre una bona somriure, dóna'm el teu amor, i mai m'ho robes, deixa-ho aquí al costat del meu.


VíctorSanzLópez Simplement ... ÉS DIFICIL SER UN MATEIX SI TU NO HI ETS!

Comentaris (3)03-03-2010 21:54:05Somriures 090709