Com tot el que realment val la pena en aquest món de bojos, ell va arribar com una cosa inesperada.
Just quan semblava que el meu destí patia d'un virus incurable.
Mocós, amb ganes de mims i de res, de sobte va aparèixer algú que va decidir enredar el fil de la meva vida.
El va enredar per a bé, i no mentic si dic que em fa por tot.
Em sento vulnerable a cada petó que espero rebre, a cada somriure que comparteixo i a cada il.lusió que dipòsite, granet a granet, crec que conservaré un bon record.
Avui em fa l'efecte que he nascut coneixent la seva cara i m'he passat tots aquests anys de desenganys i passats ja oblidats, desitjant veure-la aparèixer a la llunyania.
Com quan creues una mirada amb algú i saps, automàticament, que en la propera trobada es convertirà en Algú (amb A majúscula) per a tu.
I cada vegada que estic amb ell, fins a les entranyes m'aplaudeixen.
Tots dos hem patit, i el passat ens ha fet blaus que segueixen en la nostra pell, però potser ens la curarema base de carícies i potser aprenguem dels errors del passat i estem assistint, sense saber-ho, al començament d'alguna cosa que pot arribar a qualificar de perfecte.
Els començaments són tendres quan cremen la pell fins arribar al nostre interior, i no obstant això, no fan mal.
És clar que, cap començament fa mal.
Per això és el començament d'alguna cosa.
