La Pableta
per en 9 Març 2011
998 Vistes

Ja  vaig perdonar errors imperdonables.

Vaig intentar substituir persones insubstituïbles i oblidar persones inoblidables.

Ja vaig fer coses per impuls.

Ja em van decebre persones que vaig pensar que mai em decebrien, però també jo vaig decebre a alguns.

De vegades vaig abraçar per protegir.

Rigué quan no podia.

Ja vaig fer amics que crec que són eterns.

Ja vaig estimar i vaig ser estimada, però també vaig ser rebutjada.

Ja vaig estimar i no sapigué fer-ho.

He cridat i saltat de felicitat.

Ja vaig viure d'amor i vaig fer juraments eterns.

Però vaig fallar moltes vegades.

He plorat escoltant música i veient fotos.

He trucat a algú només per escoltar una veu i m'he apasionat amb un somriure.

Vaig pensar que moriria de tanta tristesa.

Vaig tenir por de perdre a algú especial, i va acabar perden-lo, però vaig sobreviure.

I encara vic; plena d'errors i defectes.

I a qui no li agradi, que es doni la volta i no miri 

Trigo molt en arreglame.

Odie els problemes i a les noies que es regalen només per una cara bonica.

M'encanten  els cds antics i vagueje en vacacions.

Canto quan vull, quan estic trista per a alegrar-me i quan te'n vas per consolarme.

Vaig al cinema sempre que puc i m'encanta que tot faja olor a colònia.

Que em deixin amb ganes de més per a mi és pecat, qui no adori la meva personalitat té un problema i ademés es culpa seva, no meua.

Qui es perdi amb mi una nit, desperta al matí amb un bon somriure.

Qui m'ensenyi a no dir paraulotes és un geni.

I qui em digui quem'he rendit massa d'hora, no ni idea del que sóc capaç de fer.

Publicat a: Reflexions