Mai sabem fins on som capaços d'aguantar.
La majoria de les vegades aguantem perquè volem.
Perquè volem a la nostra parella, als nostres amics, a la nostra família.
I creiem que si aguantem, una mica, algun dia tot s'acabarà.
El que mai tenim en compte, el que gairebé sempre oblidem, és que els humans tenim una capacitat acollonant per acostumar-nos a les coses.
Si ens donen una mica, ens quedem amb tot.
I és molt fàcil aprofitar-se del afecte que els altres ens tenen.
Jo mateixa ho he fet alguna vegada.
I ho tornaré a fer, segur.
El problema és que l'amor no ho pot tot.
I fa mal.
I donen ganes d'acabar.
Però aguantem.
Encara que al vespre ens fiquem al llit i pensem que aquesta serà l'última vegada.
No ho és.
Només ens mentim per poder aguantar una mica més.
Perquè, com ja he dit abans, ens autodestruïm, creient que algun dia tot s'acabarà.
Perquè som més que això i a estones ens fa pensar que ens mereixem alguna cosa diferent del que estem rebent.
