I sí, em poden les ganes.
Els petons.
Els teus llavis.
El color dels teus ulls.
No sé.
La manera com em mires.
La forma amb la que em toques.
O el sorollet que produeixen els teus llavis quan em fas un petó.
Els teus comentaris indecents.
La teva forma d'interrompre'm.
De posar-me nerviosa.
La tonteria que tens a sobre.
El: "jo més".
Els teus missatges en general i els obscens en particular.
La forma enque et rius.
O les teves mans al voltant de la meva cintura.
No sé.
Només sé que em sé aquesta pel lícula de principi a final.
Que tinc pensat gastar-te la propera vegada que estiguem cara a cara.
Tinc pensat deixar-te marca, més profunda que les anteriors vegades.
Mirar-te.
Escoltar-te.
Et trobo a faltar, no t'imagines quant.
T'estimo, t'estimo, t'estimo i milions de vegades t'estimo.
Molt per sobre de la gent, molt per sobre de tot.
Està clar no?
Àlex, carinyo, saps que m'encanta que llegixques el blog, però 521 visites ja és acos eh?
T'estimo mochilleta!