. Si et soc sincera fa molt que estic rumiant que dir-te i ara... crec que soc incapaç de trobar les paraules que formen alguna frase amb sentit.. Suposo que es aquesta estranya mania meva d'intentar no mostrarme vulnerable davant la gent... Qui sap.
El que voldria dir-te és que sento alguna cosa per tu, o no... La veritat és que no sé que collons em passa amb tu i la teva presència.
Des de fa relativament poc tot el que te que veure amb tu em posa nerviosa, crec que te n'has adonat que quan estic a prop teu em cohibeixo i, si em coneguessis un poc més, veuries que deixo de ser jo. Només una persona a aconseguit transformarme d'aquesta manera tan radical i crec que, això en part, és bona senyal, perquè a mi sempre m'ha costat moltissim sentir algo paregut a "amor" (no crec que sigui la paraula idònia per al que vull vindre a explicar, però se li apareix) i amb tu crec que esta començant a fructuar aquest maleït sentiment.
Vull deixar-te clar que no et vaig veure des d'un primer moment com una possible "parella sexual", la veritat, crec que la meva primera impressió envers tu va ser un "Oh! Algú a qui tocar-li els nassos", a més, llavors jo vertader, el que ja et vaig comentar que fa pupa i eixes coses estaba decidit a demostrar-se que podia "estimar" i bé, ja saps com va acabar tot...
La veritat és que vaig començar a sentir-me atreta per tu en el moment en el que vaig notar que exercies influència sobre mi, més o menys una setmana abans que et quedessis a dormir al meu pis nou... Ja saps... quan va passar "allò" que encara no entenc perquè no has comentat mai. Suposo que te n'arrepenteixes, no et preocupes, jo també ho faria si fos tu.
I no sé si et preguntes el perquè d'aquest sentiment que resulta tan tabú per a mi... Però de totes maneres t'ho explicaré. Resulta que sempre he segut molt de cremar-me per a després sentir la refrescant brisa, entens? I tu ets com una versió millorada del meu antic jo que m'atrau com una llum a una polilla.
I no vaig a negar-t'ho, m'he liat amb un parell o tres de xics després de tu, no vaig a parar el meu món perque el meu cor cregui estar sentint alguna cosa per algú... Però esque no puc evitar pensar que vull tornar a besar-te i això, en mi, es molt estrany.... tant que no sé ni com collons actuar quan em passa.
Perquè si, el teu comportament m'ha fet rallar-me (i m'ha provocat sentiments i reaccions de els que no estic contenta) més d'una vegada... L'ultima vegada que vas vindre al pis, la trobada a "barraques"... Bé, Maijo ja està farta de sentir les meues teories sobre cadascun dels teus moviments que crec que ideo simplement per a autoconvercer-me que no estas jugant amb mi de mala manera...
I es molt frustrant saps? El sentir, en primer lloc, que una persona a la que li tens molt d'apreci esta jugant amb els teus sentiments pot arribar a cremar-te per dins, saps? I, a més em fa moltissima llàstima el comprovar que he de traure't les paraules amb cordeta per a que parlem un poc cada dia... No sé si ho fas per a que perda l'interés amb tu, però ho estas aconseguint...
Bé, suposo que de moment no tinc res més que dir-te al respecte de tot això. Ara, quan estaré a punt de dormir-me em surtiran les paraules com si fossin aire, però suposo que ja serà massa tard així que en un futur potser t'escriga alguna cosa similar a aixo, una "seqüela"...
De moment crec que intentaré aguantar el màxim possible de temps sense parlar-te. Esperaré a que ho faces tu o que l'orgull em debori fins que no pugui més.
Et demanaria per favor, que si per casualitat del destí llegeixes això fes-m'ho saber d'alguna manera, però no directament, perquè encara que no sigui un gos... si que soc un poc gat i m'assuste si em diuen coses delicades directament... I si vols parlar sobre tot això, t'hauras de guanyar molt la meva confiança, perquè poc a poc l'has anat perdent... de fet, tornes a tindre el nom antic als contactes del meu mòbil...
Res més per ara, només dirte que crec que te pre-estimo molt.
Buenas noches, un beso.