login
Inicia sessió

register
Registra't

Res gran s'ha fet al món sense passió, princesa.

Delirium Tremens

Últimament estic molt tensa.

Fa tent de temps que em trobo dins d'aquesta tormenta mental que ja ni recordo com era el sentir-me bé al pensar en tú.

És tot tan il.logic que després de quasi 7 mesos encara estic esperant que un dia digues que tot a sigut una broma de mal gust i que tornem a començar de zero, però se perfectament que això no passara.

No trobo una paraula exacta per a definir exactament com em sento.

Per una banda, no puc mirar-me a l'espill sense sentir-meuna vertadera merda pensant que he traït a qui un dia va ser la persona al voltant de la qual girava tot el meu món. M'he agafat tant de fàstig a mi mateixa que des de va bastant temps no puc mantenir cap conver-sa en algú sense acabar irritada. El no tenir-te aquí per a desfogar-me, sabent que d'alguna manera tu faràs que m'oblide de tot m'esta convertint en la millor definició del que s'entén per "Arpía", per no parlar de com em poso cada vegada que algún dels meus amics m'envia missatges més del normal. Sincerament, el que fagen això només em dona la sensació de que volen ocupar el teu lloc, i això és la cosa més rastrera que podría fer algú en aquests moments, perquè per moltes persones que passen per la meva vida amb cap d'elles tindré la connexió tant extranya que tinc amb tu. Perquè clar... Qui podria enviar-me un missatge amb una fotografía d'un animal amb tots els intestins fora acompanyar d'un "He pensado en ti" i fer-me somriure?

No sé... De veritat que em trobo fora de lloc si no puc comptar amb tu. Resulta molt extrany el veure un milió de tonteries per Internet i no poder comentar-es amb tu, o el tenir que aguantar-me tota aquesta merda dins meu.

Si, la veritat és que faig molta pena, no t'ho negaré. Fa pena el veure que tu pots seguir endavant, que sigues fort i que no t'arrepenteixis de seguir endavant i jo seguisqui aquí, analitzant cada frase de les nostres converses intentant esbrinar perquè o perquè no em parles, perquè seguies al meu costat després de tot o perquè has desaparegut així com així... Es moltpatètic el senti-me traïda quan la que et vaig traïr soc jo...

Però que vols que hi faci? Has sigut la única persona que m'ha donat la possibilitat de mostrar-me tal i com soc sense por a estar exposta. Vas estar al meu costat tant de temps que ja no sé com és viure sense tu, i això de no poder recorrer a tu m'esta creant tanta tensió que només tinc ganes d'aïllarme.

Tota la gent m'està dient que continue avant, que aquesta era una relació tòxica, que no em mereixes, que necessite a algú més estable a qui confia-li les meves pors... Però jo m'esitic tornant boja sense aquesta relació tant malalta que teniem.

Potser el millor regal de Nadal fora que tornares, perquè la meva part fosca està acabant amb mi ara que tu ja no la controles.

Comentaris (4)18-12-2015 01:48:56FPDP

miquelpugamiquelpuga blog, 18-12-2015 18:32:39

un escrit molt humà.

(Anònim), 21-12-2015 00:13:57

Ànims!!

serra_catalana73serra_catalana73 blog, 22-12-2015 18:29:45

inspirat: ABSTINÈNCIA AMOROSA?

Carlitus, 10-03-2016 09:25:44

Em sento totalment identificat amb tot això que expresses. Em trobo igual... però tot i així em nego a creure que una persona pugui arribar a mentir-te amb els sentiments i que el dia en que et dirà que tot plegat ha estat una "broma" acabarà arribant.

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: