Mai m'aturo a pensar en les conseqüències que poden tenir el meu actes, sóc una persona que actua sense pensar, que després es penedeix però que si ha de demanar perdó, demana perdó.
He ficat la pota milers de vegades al igual que moltes altres he fet el correcte, però si pogués tornar enrere i canviar les coses no canviaria res ja que penso que tot el que passa, passa per alguna cosa.
Com aquella vegada em vaig prometre a mi mateixa que no tornaria a estimar ningú més, que ningú el podria reemplaçar, que ell seria el primer i l'últim.
Però llavors vas aparèixer tu i vas fer que la meva vida girés 180 graus i no podia creure-ho, no podia creure que m'estigués tornant a passar...
Però si, vas aparèixer amb aquest increïble somriure que encara em segueix captivant, amb aquesta mirada que fa que em tremoli tot el cos, i amb aquesta veu..
Aquesta veu que fa que em quedi sense paraules...
De vegades apareixem en la vida d'una persona just quan necessita que la mimin i la tranquilitzin i resulta que per alguna raó aquesta és la nostra missió.
No sabem perquè.
En el teu cas és teva missió.
I si et sóc sincera... no tinc cap desig de deixar-te marxar...
Perquè mai, mai he conegut a un altre que t'iguali en seny i dolçor de caràcter.
És la perfecció en persona.
Sé que és difícil d'explicar, així que la pròxima vegada t'ho explicaré amb milions de petons.