Día a día vaig avançant.
Poc a poc, la meva vida comença a agafar un rumb fixe.
Començe a canviar d'actitud i de valors.
Les coses s'estan començant a arreglar.
He fet les paus amb mi mateixa, torno a ser la de fa un temps.
La que sempre somreia.
La que tenia (més o menys) les coses clares.
La que ajudava a la gent.
La que intentava fer somriure a tothom encara que per dins s'estigues morint.
Torne a ser la MissMenardi, la de deveres.
La que estimava amb l'ànima, la ment i el cor.
La que donaría la vida per les persones més importants...
Tot això només són paraules...
Ara jo voldría preguntar-vos una cosa que m'està atormentant des de fa dies.
¿Com demostrar-li a la persona que té en les seves mans la teva felicitat que tot ha canviat?