En realitat em queixo per vici.
Perquè sé perfectament que em vols.
Però com t'ho calles i no ho dius ni ho demostres em rallo, ploro i em pujo per les parets.
Aquesta història és bonica, té aquesta cosa que enganxa i fa que no et cansis de seguir llegint.
Aquests tires i arronsa i aquestes "ni amb tu ni sense tu" fan que seguim aquí, que ens enganchem més l'un de l'altre.
Vaig arribar a pensar que passaria tot el contrari, que t'enviaria a la merda, però com més em dones més vull i quan t'allunyes una mica, més et trobo a faltar.
I a tu et passa el mateix.
La diferència entre tu i jo és que jo no tindria cap problema a dir-te el que sento, i que a mi no em fa por estar amb tu.
Perquè val més la pena la felicitat que pugui donar-nos aquesta persona i els bons moments al seu costat, que el dany que pugui fer-te.
Perquè si fa mal és perquè sents i si sents és perquè vols.
I voler no és dolent, encara que molts pensin que sí.
Voler és pensar en aquesta persona, és somiar amb ella, somriure quan somriu i posar-te trist quan esta trista.
Voler és tenir ganes d'estar les 24 hores amb tu i que em sàpiga a poc.
I això no pot ser dolent.
I tu ets una mica covard, ets el típic paio que ho passa malament un cop i diu 'una i no més'.
Però no noi, al cor un no li mana, i pots encabotar-te i negar-t'ho a tu mateix una, dues i tres vegades, però més no.
Arribarà el dia que estiguis tan pilladísim per la mi que no podràs ocultar-ho més i aquell dia em donaràs tot l'amor que t'has estat guardant tant de temps.
Només espero que quan explotis i no puguis dissimular més, jo segueixi aquí, esperant-te i estimant-te com ho faig ara.
Jo no tinc culpa de fer-me de voler, així que et fots i t'aguantes, i em vols.