- Gràcies.
- Gràcies, per què?
- Ja saps per què. Per passar de tot.
- No se de que m'estàs parlant ...
- Vas de xulo i dona la sensació que tot et dóna igual, però no ets ni la meitat de passota ni la meitat de imbecil. És només un mecanisme de defensa, perquè la gent no sàpiga que en el fons ets un tio sensible. Sé que ho has hagut de passar malament en el passat perquè mai parles d'això és ... és com si no existís. I gràcies també pequè m'has demostrat que t'agrada estar amb mi i fer-me sentir que per fí pertany a algun lloc. Encara que sé que moriries abans de reconèixer-ho i ... bé ... M'agradaria pensar que sents algo per mi, que series capaç de reprimir aquesta por i inentar un futur junts... Perquè penso amb tu les 24 hores del dia, en com es va cada tarda trobant-te a faltar. L'únic que vols és fer-te el dur¿He encertat?
- No n'has encertat ni tuna.
- I ara, faig com que em crec que m'hequivoque?
- Suposo ..
