en 24 Desembre 2010
Elegeixo viure en el passat.
Elegeixo quedar-me sola, una vegada més.
Se que aquesta elecció no canviarà les coses.
Però l'altra opció tampoc canviava res.
Ni tu tornaràs a parlar-me, ni ell arribara a estimar a algú com jo.
Aixì que he decidit triar-te a tu,que m'has donat tant.
Tinc el presentiment (i m'agradaria equivocarme) de que torna la noia de metall.
Aquella que no te cor, perquè un dia algú li va robar.
Aquella que va vagant pel món robant el cor de totes les persones que la coneixen de veres, en busca d'algún que li ompliga eixe buit que van deixar.
La noia de metall que una vegada va plorar...
Bon Nadal, de part d'una ment capgirada i plena de duptes
Publicat a: Reflexions