login
Inicia sessió

register
Registra't

Res gran s'ha fet al món sense passió, princesa.

M'encanta recordar-te.

Recordo la primera vegada que em van parlar de tú.

No se ben bé si va ser un 15 o un 16 de setembre.

Jo estava al poble i Albert em va dir que havia vingut un noi al pis que em cauria bé.

Que era d'aquella gent que m'agradava a mi.

D'aquelles persones que et fan riure encara que elles estiguin mortes perdins.

I em va passar una foto teva.

"Quin parguela" vaig pensar.

I una setmana després, allà estaves.

Colonitzant el menjador del meu pis.

Recordo que portaves la teva camiseta de "Els joves" i em va fer molta ràbia que parleses amb total impunitat.

La nit va anar passant, i jo t'observaba.

Em pareixies una persona curiosa.

Cada moviment i cada comentari.

Després va venir una solicitud d'amistat al Facebook.

I publicacions que em feien esclafir a riure.

Recordo que una vegada et vaig comentar a una d'eixes publicacions que si no estigués amb Ferran m'enamoraria de tu.

Que tonta vaig ser.

Perquè després va venir el parlar cada dia fins que jo m'adormia parlant amb tu.

Tot perquè vas tenir el detall de felicitar-me els Nadals.

Encara ho recordo.

Jo estava a casa Maijo fent el sopar per la nit i et vaig enviar una foto del que estàvem cuinant.

"Las albóndigas cuadradas me ponen furioso" vas dir.

I van passar els dies.

I va arribar Copetín.

I el món va intentar menjar-me.

I tu em vas salvar.

No vaig a negar-ho mai: Tu em vas salvar.

I llavors vaig començar a estimar-te.

D'una manera que mai podría arribar a imaginar.

Per damunt de les males paraules i aquells dies en que estaves intratable.

Vas arribar a un punt on no havia arribat ningú.

Al punt en que mai em podría haver agobiat ni cansat de tu.

La meva inseguretat em va guanyar i vaig arribar a la conclusió de que mai podríem ser res.

Van passar els anys i jo vaig intentar refer la meva vida.

I tu seguies ahí.

Present.

Sé que han passat massa coses entre tu i jo.

I que tu ja vas dictar sentència.

Però saps com de tossuda puc arribar a ser.

I saps tan bé com jo que això no acaba aquí.

Que tenim moltes coses pendents.

Bé, no sé.

Només vull dir-te, que espero que si llegeixes això, enguany a la Mercè espero que em diguis que vaja a buscar-te de nou.

Perquè estic disposada a creuar-me tota Barcelona a genollons si fa falta només per tornar-te a veure.

Comentaris (2)22-09-2017 00:19:02

Alba, 21-10-2017 23:00:42

Brutai! Tard ho se, però entro de tanr en tant a llegirte. Et vaig trobar un dia biscant blogs i la veritat que m'has enganxat. Mai t'he comentat però aquest m'ha fet recordar a un noi, m'he identificat molt. Espero que tornis a escriure aviat.

MissMenardiiMissMenardii blog, 25-10-2017 01:16:40

Gràcies tocaia!

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: