en 12 D'octubre 2011
M'en penedeixo.
Si, encara que em faça mal tragar-me l'ego.
Vaig a trencar la dita de "No se sap el que es té fins que es perd" perquè jo sabia el que tenia.
No sabia que et perdria.
Poden dir el que vulguin, he arribat a un punt en què "el que diran" no danya la meva moral.
Vaig poder haver canviat tantes coses, vaig tenir tantes oportunitats.
I ara estem tots dos, jo lligada al meu inestabilitat emocional i tu... tu lligat a les teves ganes de tirar endavant.
Sempre em van dir que m'ajuntés amb els bons, però no, jo vaig anar a pels dolents.
I tu també.
Publicat a: Reflexions