Crec que ets lúnica persona que m'ha fet plorar tant.
Tant de tristesa com d'alegria, de felicitat.
Podría escriure mil coses sobre la meva rutina diaria que em fan sonriure perquè em recorden a tu.
Els petits detalls que fan que aquesta relació sigui l'única cosa que m'he près seriosament en molt de temps.
Seria interessant parlar de com d'embadalida em deixa la taca que tens a la pala dreta, aquella que quan somrius la teva boca descobreix provocant en mi un efecte quasi sedant que em fa veure la vida un poc més de color de rosa.
També podría parlar de les dos pigues que tens a l'omoplat, quasi tocant el coll. Una petita constel.lació que pot arribar a il.luminar la meua cara quan m'abraces.
D'altra banda, no podría deixar de parlar-te de la cara de bon xiquet que fas quan dorms i que fa que quan et miri algunes nits, se'm vinguen al cap milers de bogeríes que faría per tu.
Voldria que sapiguessis que la meva cançó preferida no existeix, l'han esborrat els batecs del teu cor i la teua veu cantant allò de "Singin': "Don't worry about a thing, 'Cause every little thing gonna be all right." dos melodies meravelloses, convertides en la millor droga.
Vull parlar, també de la facilitat que tens per a fer que se m'oblide que estic enfadada. Això ho odio, no ho oblides, perquè m'agradaría que a vegades sapiguesses que no és fàcil per a mi alçar la veu per a pronunciar-me.
M'agradaría poder-te tocar i que tu poguessis sentir la inseguritat que sento a voltes, quan m'alces un poc la veu. No pots ni imaginar el que és això per a mi. M'esforço al màxim per a aparentar ser forta, però aquest rol no el puc assumir amb persones importants i em trenque en mil bocins quan me'n dono compte que no faig les coses com tu voldries.
Em morc de ganes de trobar les paraules exactes per a definir el que passa pel meu cap en aquest moment de la meva vida.
He experimentat molts tipus d'amor, però potser l'únic que podría encaixar a la perfecció en la definició d'aquestes quatre lletres és la música que surt de la teua boca al pronunciar el meu nom, o un t'estimo adreçat a mi.
I puc afirmar-te que no m'he tornat gens boja al afirmar que et repetiria milers de vegades que jo ja he trobat la persona que em complementa, que em fa sentir que potser la vida no és tan roïna com la pinten si tu estàs al meu costat.
Gràcies a tu he deixat arrere la frase "Benvinguda al món real, princesa" i aquesta última paraula ja no em provoca tristesa.
Avui, vull dir-te que no pretenc estimar mai més a ningú, que me n'he adonat que tu val més la pena que qualsevol cosa al món.
Potser tu no ho entengues, però jo se perfectament el que dic.
Finalment, vull dir-te que, del 2012, jo em quede amb tu.
Ets el més valuós de tot el que tinc.