Jo mai he cregut en l'amor.
Sempre he sigut de relacions curtes, de no involucrar-me, de no deixar que els sentiments s'apoderessin de mi i em deixaren emprempta.
El màxim que he pogut arribar a estimar a algú ha esdevingut un parell de quedades de no més de dues o tres hores (no sigués cas que em cansés d'ell abans de la data fixada que tenía per a acabar amb la farsa).
Jo sempre he sigut d'un ''ei, què passa'' al matí i un ''au, adéu'' per a contrarestar els "bona nit princesa" que uns quans bojos s'han atrevit a pronunciar.
El màxim podía oferir és l'aquí i l'ara.
Però sento que tu poc a poc pots arribar a canviar-me i que de fet, en pocs dies has arribat a fer-me sentir coses que jo sempre he etiquetat com a "pallarofa sentimental" o "cursilades"
No sería la primera vegada que algú intenta convertir a aquest cas perdut en algú capaç de sentir quelcom per algú, però si la primera vegada que em vec amb valor, ganes i sobretot, força per a aconseguir-ho.
Estàs llegint el que escriu una noia que ha destruït el cor de tots aquells que s'%