Sola davant d'una paret que em reflecteix el buit, avui el meu món és diferent perquè no estàs tu, però no significa que sigui dolent.
M'adono poc a poc que prefereixo que em deixis en pau, que no em parlis més... perquè llavors respire per un moment i deixo de plorar.
Avui el meu món es cau per dins, però surt a la superfície per fora.
Tinc ganes que arribi el moment de fer-te adonar de què profund és un oceà i tu només ets un bassal creat per la pluja de l'estiu que en algunes ocasions té un mil.límetre i mig de profunditat.
Per què no saps apreciar el que tens i només et fixes en el que vols?
Et vaig tractar com tractaria al vidre, amb cura perquè no es trenqui, et vaig regalar coses molt especials per a mi que vas deixar de costat, com estàs fent amb mi.
Quan parlo amb tu i et conte una cosa que opino, em soltes "ratllades".
Estic fins als collons!
Saps?
Sóc persona i sé parlar seriosament, si parlo d'això és perquè em preocupa que tot se'n vagi a la merda i veig que si ho deixo fluir, sense fer res, a tu et dóna igual en quina direcció me'n vagi.
Avui m'he llevat somrient i per fi no t'he trobat a faltar en molt de temps.
Ja no donaré ni un pas més.
No em vaig a gastar ni un cèntim més a parlar amb una persona que ha de fer esforços per veure'm.
Et desitjo felicitat amb la teva gent i en el teu món sense resposta ple de preguntes.
Aconseguiré sortir endavant encara que tu no estiguis amb mi.
I seguiré trobant respostes a totes les meves preguntes, em menjaré el món sense tu ja que et vaig oferir un dia que te'l mengessis amb mi i em vas rebutjar.
Aquesta és la resposta al perquè escric, encara que sé que no llegiràs això perquè no t'importen els meus pensaments, ho escric per a tu.
Una part de mi té por per perdre't, per creure que et coneixia, però estava equivocada, que conèixer va ser un plaer però ja estic farta d'esperar això que no té ni un puto final amb sentit.
Suposo, que una part de mi seguirà preocupant-se per tu i et seguirà volent com al primer.
Però això no ho notaràs, tranquil.
