Un dia, et poses a pensar i et recordes de tot el que et feia por quan eres petiteta.
Recordes, però, que arribava la teva mare com una superheroïna per salvar-te i pensaves que mai trobaries a ningú que et protegís com ella.
Però el més graciós és que arribes tu i em fas veure que estava equivocada, que la por és temporal.
Que en una nit poden sacsejar-te tant el cos que poden fer que se'n vagi, i ja no només les pors, sinó les preocupacions, tot allò que arribava a fer que no estiguessis bé al cent per cent.
I sé que no es pot prometre un per sempre, però si puc prometre l'avui (el demà segur que també, i el més i l'any que ve...)
Però això si, et prometo, sense creuar dits ni res, de veritat de la bona veritable , que sóc la noia més feliç del món estant al teu costat, i cada dia més més més més més ...
I bé, si es tracta de confessar, confesso que m'has guanyat, que em tens i que no hi ha res que ningú pigui fer.
Si es tracta de confessar, diré que t'estimo i que em segueixes posant nerviosa cada vegada que et veig.
Si es tracta de confessar diré que no m'importa si no dius ñoñeries si a canvi em passes la mà per l'esquena i m'estrenys ben fort contra tu.
I és que si es tracta de confessar vull dir-te que ja no vull altres petons que no siguin els teus, ni res que no tingui a veure amb tu, perquè depenc de tu, i amb això ja en tinc prou droga per ser la teva yonkie.
Gràcies pels 6 mesos més intensos de la meva vida.
T'estimo