La Pableta
per en 9 Novembre 2012
3,511 Vistes

"Sólo porque alguien no te ame como tú quieres, no significa que no te ame con todo su ser."

Gabriel José de la Concordia García Márquez.

Jo vaig triar estimar-te i totes les conseqüències que això comportava.
 
Vaig triar que tu fossis la persona que omplís meus dies.
 
Vaig triar que la teva olor era el que millor li venia a la meva roba.
 
Jo vaig triar que em mengessis a petons.
 
Vaig triar també que el soroll de les teues claus encaixant al pany fora el que més ansiés sentir durant el dia.
 
Vaig triar el plorar per tu de tant en tant.
 
Vaig triar creure les teues veritats i  mentides.
 
Vaig triar desferme i sentir com em corren formigues pels peus cada vegada que et veig posar els ulls en blanc.
 
Vaig triar que no volia altres abraçades, que no volia altres mans que em toquessin, que no volia veure al matí altra cara que no fos la teva.
 
Vaig triar el nostre mes de l'any i el nostre dia del mes encara que mai m'agradessin les dates.
 
Vaig triar que el capítol 7 de Rayuela prengués  sentit la primera vegada que vaig tastar els teus llabis.

Hi ha vegades que sembla que fossis totalment nou en aquest món i necessites que et duga de la mà per creuar els passos de zebra.

Però altres vegades em mires i sembla que em despullares sencera, que ets capaç de veure tots els meus secrets, les coses que ni jo sé.

En el fons t'odio quan fas això, quan em fas sentir tan terriblement vulnerable.

I és que tens un perill ... Pots aconseguir de mi el que vulguis.

Però això si ho saps, clar que ho saps.

I t'encanta.

M'agradariía confessar-te una cosa: el dia que arribi la fi del món vull que ens sorprengui fent l'amor.
 
Perquè l'últim que vull sentir són els nostres intents per fondre'ns l'un amb l'altre.
 
Vull que l'últim record que tingui de la meva vida sigui el sabor dels teus petons, el tacte de les teves mans, la teva olor, els teus ulls i la teua respiració en les meves orelles.
 
Quan el planeta es comenci a partir en dos vull anclarme a tu ... pit amb pit, absorbir tots i cadascun dels teus batecs.
 
I que no paris de repetir, amb respiració violenta i intermitent, que em vols ... que m'estimes i que mai deixaràs de fer-ho ... encara que fos la fi del món.

Publicat a: Reflexions