4 de Maig del 1994
Avui fa exactament 2 anys, 6 mesos i 10 dies que et conec.
Pareix mentira, no?
Tantes coses que hem viscut junts i tan poc temps que ha passat.
I encara així me'n recordo perfectament del primer que et vaig dir.
Ja saps que jo mai he sigut una persona corrent.
I, per això, en comptes de donar-te dos petons a la galta, em vaig apartar i et vaig amollar un: "Jo a tu et conec!"
En fi, millor que anem al grá.
Avui fas 17 anys, l'any que bé seràs major d'edat.
I encara que no ho diga, note que poc a poc estàs més lluny.
I bé, ja sé que despres de tot el que hem passat i de tot el mal que ens hem fet, no és normal que estigues al peu del canó, perquè jo que sempre m'ho trago tot per a mi, que sempre deixe els sentiments a una banda per a fer mes llevadera una amistat, tampoc puc...
Però saps que et dic?
Que ho penso intentar.
Per tu.
Per mi
Per aquell nosaltres.
Si, es veritat que t'estimo i si, la teva ferida encara pica.
Però he de seguir endavant
I si per a fer-ho tinc que plorar mil cops més ho faré.
No cregues que et vull oblidar, res més lluny.
Només desitge que com a mínim els meus ulls no s'enborronen cada vegada que et recodo.
Perquè ja saps que davant de la gent només ric, perquè això fa que les llàgrimes s'aturen un poc.
Però quan ningú em mira...
Bé, ja sé que t'ho imagines...
Deixem-nos estar de tonteries!
Només vaig a dir-te una cosa:
FELICITATS PERRO FLAUTA!
(Sé que aquestes linies careixen de sentit
Però per a mi estàn plenes de veritat.)