La meua tormenta huracanada.
M'encanta que em rebis sempre amb un somriure i una abraçada acollidora.
Que busquis la manera de veure'm, encara que no existeixin hores al dia.
Eixe etern impuls per seguir lluitant i per inventar el temps.
Nosaltres no ens rendim, som tossuds i preferim desafiar els rellotges, derretirlos i crear nous per a poder acomplir els nostres somnis.
I jo... somie amb la teva abraçada, amb els teus petons, que sempre esperen el moment més precís, la teva veu i les teves constants ganes d'abraçar-te en un somni anhelat i que ningú pot venir a interrompre.
Així hauria de ser sempre la vida.
Sentint-nos igual com en el moment en què vaig entendre que volia que fossis una part de la meva vida.
Tant de bo això sigui i segueixi així.
Sento por de flaquejar però el teu amor em dóna forces per sempre sobreposar-m'hi.