Tens tota la raó del món
Potser no soc la persona amb el comportament més racional d'aquest univers.
Potser la meva manera de comportar-me no és la més adequada per a una persona de la meva edad.
Però existeix una explicació molt senzilla, que dona a entendre el perquè de cada moviment que faig.
I es que els canvis, els períodes plens de llàgrimes i totes les cicatrius que no es veuen, però perduren en el meu cos, han fet estralls en la meva forma de ser.
Per a tu, potser, això deu resultar una excusa de nena petita per a justificar el meu comportarmen digne de algú que ha sigut malcriat tota la seva vida, però no es així.
Hauries de suposar que no és fàcil ser jo en aquest moment. Després de molts anys lluitant, vaig aconseguir ser feliç. vaig aconseguir que la gent em tingués en compte, que les persones del meu voltant es preocupessin per mi, em demanaren consell. Vaig aconseguir ser algú especial, a qui tothom estimava, a qui la gent trobava a faltar a classe si algún dia enmalaltia, a qui tots buscaven per a que posés un poc de llum a la seva vida.
I ara, com peix fora de l'aigua, em trobo sola en aquest territori desconegut. Les siluetes de les persones que sempre estaven ahí per a aixecar-me quan una vegada rere altra, ensopegava es van desdibuixant entre la foscor, i jo, em sento sola, inútil. Cada vegada em faig més a la idea de que si, de que si m'esfumés, ningú em trobaría a faltar. El món continuaría impassible.
Per això m'aferro a cada moment d'atenció que les persones que suposadament m'estimen em dediquen, perquè no és gens fàcil passar de ser una persona rodejada de gent, a trobar-se inmersa en una profunda solitud, a la qual li donen un paper principal les ganes d'esfumar-me d'aquest infern.
Però es que noto que, aquella inseguritat que creia haver superat anys arrere, torna progressivament a inundar-me. Les llargues nits pensant que sola aconseguiria, al menys, que la gent del meu voltant sigues feliç i així no pugues fer-los mal, han tornat a fer que vege passar, nit rere nit, com cada minut de la meva efimera vida passa a la història.
