"Un petó és només un petó, fins que trobes el que vols.
Una abraçada és una abraçada fins que trobes la què has estat buscant.
Un somni és un somni, fins que es torna realitat.
Amor era només una paraula fins que vaig sentir-la dels teus llavis"
Intentaré explicar el que sento, perquè és un dia idoni, i volia que ho sabessis.
Aquest cop no em sento malament.
Tinc ganes de fer moltissimes coses, i moltes més d'estimar.
M'encanta la teva presencia i la forma en que m'agafaves de la mà.
Potser a vegades et molestin els meus records, pero si els vomite és perquè em fan mal i necessito contar-t'ho tot.
Tot el que vaig ser.
Tot el que soc ara.
Gràcies a tu.
Per favor, no t'allunyis de mi.
T'has convertit en el meu suport.
No entens que em moro per parlar-te, per veure't...
Aquesta il.lusió de poder sentir els teus llavis, les teves mans, la teva presència...
No et podràs imaginar mai el que acabes de despertar en mi.
Espero no estar equivocant-me saps?
Perquè em sabria greu saber que m'estàs mentint, que tot això no es real.
Em moro per tenir-te prop, em sento feliç perquè se que sentis el mateix que jo en el teu interior.
És això, només això.
Ja no vull tenir-te lluny, quan més junts estiguem, més feliç seré.
I potser estigui pensant massa en tu, i potser hauré de començar a controlar-me.
A tractar de fer-ho.
Sé que no podré, sé que ja no et trauré del meu cor, que ja res serà igual.
I espero ansiosa el dia que pugui tornar a veure la teva cara.
I algun dia em veus somriure serà perquè algun petó teu es va posar sobre els meus llavis, algun record potser.
Alguna caricia de les teves mans, només això.
No existeix un nom per a nombrar a aquest sentiment que ens uneix.
No existeix un adjectiu per descriure'l.
No hi ha raó per buscar una paraula.
El que ens passa és una cosa que nosaltres inventem.
Perquè el que sentim no necessita que ningú ho digui de cap manera.
Simplement passa, se sent, existeix.
És difícil no confondre's, però ho estem fent bé i ens està fent bé.
