Feia temps que les paraules no em sortíen.
I creía que era perquè realment era feliç.
Pero la realidad està Ben allunyada d'aquesta dituacio.
Feia temps que no escrivía perquè havía après a allunyar l'ansietat i tot el que això comporta.
No sabeu com de fotut és estar al meu cap.
I con de difícil resulta mantenir una relació sana tenint que aguantar això.
No sé cuantes vegades he dit a la gent sel meu voltant que vull morir-me.
I cada vegada és més cert.
Publicat a: Reflexions
Sigues el primer a qui li agrada això.
mira el cel...mira el sol i somriu...molta gent no pot fer-ho,tu,sí.